Per si algú tingués encara algun dubte, queda clar que Carme Chacón no serà mai secretària general del PSOE perquè és catalana. La ministra de Defensa s'ha atipat de cridar vivaspañas des de les Canàries fins a l'Afganistan; ha vist la cabra desfilant amb posició de creure-s'ho; va negar-se a anar a la manifestació del 10-J encara que el PSC hi convoqués; va escriure un article -signat amb Felipe González- on assenyalava "una minoria estrident de catalans" com a font de problemes entre Catalunya i Espanya; es va comprometre, des del Congrés, a ser "cada dia menys nacionalista" [catalana]... Carme Chacón ha fet tot el possible per ser acceptada com a espanyola. Però no.

Honestament, no és concebible què més pot fer o dir Carme Chacón, una més en una llarga llista de catalans/espanyols il·lusos/il·lusionats. Per això sorprèn que, de forma periòdica, encara vagin apareixent catalans que aspirin a liderar Espanya. Tots ells -des de Cambó fins a Borrell, passant per López Rodó o Miquel Roca, des d'angles molt diferents entre si- han pensat que diluïnt la seva catalanitat fins a mínims acceptables tindrien l'oportunitat de dirigir l'Estat. I tots ells s'han equivocat.

Diuen que la coratjosa ministra de Defensa ho tornarà a intentar, després del seu primer fracàs. I aquesta serà l'única novetat: ensopegarà dues vegades.