El fiscal Fidel Cadena ha pres el relleu de Zaragoza. El representant del ministeri públic ha plantejat un "atac obert" de l'independentisme al "sistema constitucional". "No hi ha una sobirania catalana, hi ha sobirania del poble espanyol. I això no es pot substituir”, ha advertit Cadena. El fiscal ha advertit que no respectar la Constitució implica la posterior vulneració de normes menors. "No hi ha legalitat democràtica fora del marc constitucional", ha insistit. Segons el relat de la Fiscalia, fora de la legalitat vigent, hi actua l'"autoritarisme".

Cadena també ha negat que s’hagin comès vulneracions ideològiques, d’expressió o polítiques, i ha asseverat que, pel que fa a la inviolabilitat parlamentària “es protegeix l’opinió, però no la comissió del delicte”. El fiscal, que ha realitzat una aferrissada defensa del jutge instructor, Pablo Llarena –ha afirmat que la seva feina va ser “excel·lent” i amb “respecte als drets fonamentals i a la recerca de la veritat-, ha justificat la presó provisional pel risc de fuga i el de reiteració delictiva, i ha acabat la seva intervenció amb un avís a les defenses: “Aquest és el judici del triomf de la democràcia i de l’Estat de dret”. 

"Muralles humanes" contra l'acció policial

En el seu relat inicial, que ha aprofundit en el cos a cos polític, Zaragoza ha recordat que, davant la lesió dels principis constitucionals, la justícia havia d'actuar: "No és estrany que el dret penal actuï per restablir l'ordre constitucional". El fiscal, que ha insistit en la il·legalitat del procés sobiranista, ha recordat que la Constitució compta amb un ampli suport a Catalunya d'ençà de la Transició, tot el contrari -al seu entendre, que el referèndum de l'1 d'octubre. Per la Fiscalia, la votació de la tardor del 2017 va ser "imposat per una minoria", avalant el relat implícita de la violència.

Zaragoza ha recorregut a la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) sobre el 9-N per raonar que una àmplia majoria de la societat catalana ja va veure vulnerats els drets per la il·legalitat de la votació organitzada per l'independentisme. "La ruptura de l'ordre constitucional no pot justificar-se a partir de drets fonamentals", ha exposat. I ha recordat que el compliment de les lleis encara és major quan es tracta de representants públics. “A ningú li ha d’estranyar que la justícia penal reaccioni intentant restablir la legalitat que ha estat trencada”, ha afirmat, i ha sentenciat: “Ningú està per sobre de la llei, i actuar al marge de la legalitat no pot quedar impune”. 

La intervenció de la Fiscalia ha insistit en el discurs de la violència. Ha assegurat que es van mobilitzar "muralles humanes" contra l'acció policial i també ha posat en dubte el paper dels Mossos com a garants de les resolucions judicials. De fet, el fiscal ha exposat que agents de la policia catalana es van alinear "al costat de la rebel·lió".

Nega una causa general i defensa la imparcialitat del tribunal

Zaragoza ha negat la màxima d’una causa general, ja que cada jutjat –tant els d’instrucció, com el TSJC, l’Audiència Nacional, el Suprem, el Tribunal de Comptes o el Constitucional- actuen en base a la seva jurisdicció. A més, ha rebatut l’argument usat per algunes defenses, com les de Cuixart, Junqueras o Romeva, que denunciaven una clara persecució política. “Aquest procés penal no persegueix una ideologia”, ha dit, sinó que pivota sobre uns fets que buscaven "fer claudicar l’Estat” i “imposar un determinat plantejament polític a la resta”. 

“El fet de dir que els acusats són perseguits per les seves idees polítiques és una fal·làcia de colossals dimensions, que ha de ser proclamada als quatre vents”, ha remarcat. I ha advertit que l’activitat política no està exempta de ser jutjada o perseguida per fer cas omís a la llei, “imposar” la segregació territorial o “utilitzar milers de ciutadans com a murs humans” per protegir les urnes, malgrat que això suposés -com assegura que va ser el cas- “abocar l’enfrontament violent amb les forces policials”.

El fiscal també ha volgut deixar molt clar que el tribunal és “independent i imparcial”, i que el jutge instructor, Pablo Llarena, també ho va ser durant la seva investigació. A tots ells, ha recordat, se’ls va recusar, i un altre tribunal -la sala 61 del Suprem- ja va dictaminar les seves garanties. 

Zaragoza minimitza els fets de l’1-O

Després de valorar altres possibles vulneracions com el dret a la doble instància penal o el jutge predeterminat per la llei, Zaragoza ha volgut incidir també en el fets que van succeir el passat 1 d’octubre durant la jornada del referèndum, arran de les acusacions d'aval de la tortura que aquest dimarts va posar sobre la taula la defensa de Cuixart. 

“Identificar l’ús legítim i proporcionat de la força policial amb la tortura és una gran barbaritat jurídica de dimensions importants”, ha remarcat. Segons ha dit, els fets “violents” que es van produir l’1-O no han de ser atribuïts a la policia “sinó a qui va mobilitzar milers de ciutadans perquè, com murs humans, impedissin la legítima funció judicial”. El representant del ministeri fiscal ha recordat també que la investigació sobre presumpta violència policial no es objecte d'enjudiciament del Suprem, sinó que ja està sent investigada en altres instàncies penals. 

Descarta el testimoni de Puigdemont i Rovira com a “rebels”

La Fiscalia ha volgut mostrar el seu punt de vista sobre l’acceptació o denegació de determinats testimonis durant el judici. Entre ells, l’expresident Carles Puigdemont o Marta Rovira, sobre qui Zaragoza ha recordat que són “rebels”. També ha defensat l’inadmissibilitat de la declaració del rei Felip VI, en tant que està “exempt de declarar”. El fiscal ha assegurat que el vídeo que el monarca va fer el passat 3 d’octubre del 2017 està disponible al judici, i que amb aquest n'hi ha prou.

Atac a la justícia alemanya

El ministeri públic ha posat exemples d'Alemanya i Itàlia per aplaudir la "cultura democràtica" d'aquestes societats, que van acatar sentències judicials que impedien l'exercici de l'autodeterminació. Zaragoza ha citat especialment el cas de Baviera. Tot i així, el fiscal ja atacat el tribunal de Schleswig-Holstein per haver intervingut en el "fons de la causa" instruïda pel Suprem quan va analitzar la situació judicial de Carles Puigdemont. "Va convertir en una ordre europea de detenció en un ordre europea d'enjudiciament", ha afirmat el fiscal sobre l'estament germànic.

Zaragoza ha conclòs la seva intervenció amb un argumentari per negar l'existència de l'exercici al dret a l'autodeterminació i recordar que l'independentisme va optar per la via unilateral. Sense atribuir cap responsabilitat a l'Estat, ha detallat que tant el Llibre Blanc per a la Transició Nacional, com el document Enfocat i l'agenda Jové -en referència al dirigent d'ERC-, demostren la priorització de la via unilateral. "No és de rebut culpar l'Estat de falta de diàleg com a factor desencadenant de la secessió, que afortunadament va ser neutralitzada", ha sentenciat.