El 28 d’abril del 1936, el dirigent d’Estat Català Miquel Badia sortia de casa seva, al carrer de Muntaner de Barcelona, acompanyat del seu germà Josep. Un grup de quatre homes armats van engegar diversos trets sobre ells i els causaren la mort. L’atemptat va causar un enorme impacte en la societat catalana. La figura de Miquel Badia, mort amb només 30 anys, era controvertida aleshores i ho continua sent ara. La Fundació Reeixida l’ha homenatjat aquest dilluns al Museu d’Història de Catalunya.
Oriol Falguera, president de Reeixida; l’historiador Fermí Rubiralta; el politòleg i director de la Revista de Catalunya Francesc J. Porta; Marcel Buisan, director del curtmetratge Badia, i alguns familiars de l’exdirigent d’Estat Català, han debatut sobre la significació del dirigent separatista. Les seves relacions conflictives amb el moviment llibertari, les tensions que va protagonitzar dins mateix d’ERC amb els sectors republicans menys radicals nacionalment, i sobretot les seves suposades simpaties pel feixisme han aparegut en la taula rodona.
Rubiralta ha explicat la trajectòria de Badia, amb tres moments destacats com són el complot del Garraf, la proclamació de la República i el 6 d’Octubre. Rubiralta ha contextualitzat l’ús d’una estètica uniformada i amb desfilades per part de les JEREC, les joventuts d’Esquerra, un estil que segons l’historiador era habitual per part de totes les organitzacions polítiques. Ha qualificat de “discutibles” les actuacions de Badia com a cap de la policia.
Primavera amb presagis
L’abril del 1936 feia només dos mesos que les esquerres havien guanyat les eleccions a Espanya i la Generalitat havia estat restablerta amb el seu president, Lluís Companys. Però es viva un clima enrarit, tot i que a Catalunya la violència era encara menor que a la resta de l’Estat. Van córrer tota mena d’especulacions sobre l’autoria del crim, però tots els indicis van assenyalar des del primer moment pistolers de la FAI, l’organització més radical del moviment anarquista.
Oriol Falguera ha explicat les jornades atlètiques Montjuïc de l’octubre del 1933, amb joves uniformats, una posada en escena que ha servit per etiquetar Badia de “feixista”. Falguera ha recordat que en aquesta celebració també hi eren Francesc Macià i Lluís Companys, “i ningú els anomena feixistes”. El màxim responsable de la Fundació Reeixida ha rememorat els fets del 6 d’Octubre, amb la proclamació de l’Estat Català en 60 municipis, i ha establert una comparació amb l’actitud del Govern Companys (“que es va entregar”) i el Govern del 2017, “amb un poble que esperava unes ordres que no van arribar”.
Un pols amb Carme Ballester al mig
Marcel Buisan, director del curtmetratge Badia que s’ha pogut veure durant l’acte, ha presentat el film, ben interpretat (l’actor Oriol Vázquez dona vida a Badia) i que mostra les tensions del líder separatista amb Lluís Companys. La ideologia allunyava Companys i Badia, anomenat com a Capità Collons pels seus. Badia era independentista, Companys venia de la tradició federalista. Però el curtmetratge mostra també un pols amb el president per l’amor de Carme Ballester, que seria després la dona de Companys. Una Ballester que en el film nodreix les teories que la mostren com una dona fatal que manté una relació sentimental amb Badia, cosa que acabarà provocant el cessament del dirigent d’Estat Català pel president.
Tant el curtmetratge com la intervenció de Rubiralta han mostrat un Badia dur, que no evitava actuacions expeditives contra els faistes, inclosos interrogatoris violents, però que no era un feixista sinó un home moldejat per la polarització social del moment. Buisan ha explicat el projecte en marxa d’un llargmetratge sobre la vida compartida de Badia i de Josep Maria Planas, periodista d’Acció Catalana que va morir també a mans de la FAI. Porta ha cridat a “augmentar la consciència de catalanitat”.
Badia era odiat pels faistes i per bona part de la CNT perquè recordaven la seva actuació al capdavant d’Ordre Públic el 1934, quan s’havia caracteritzat per la repressió contra un moviment anarcosindicalista que va convocar moltes vagues il·legals i accions insurrccionqls. En el moment del seu assassinat, però, Badia mantenia unes relacions molt tenses amb Companys i altres sectors d’ERC. Fins al punt que un mes després de la seva mort, Estat Català es va separar d’Esquerra.
Mentre els generals conspiradors tancaven els seus plans colpistes, les diverses forces democràtiques es fracturaven enmig de divisions de tot ordre. El 18 de juliol del 36 esclatava la Guerra Civil. Un esdeveniment que també tindria el seu impacte en les investigacions de l’assassinat dels Badia, ja que el cas es va sobreseure.
