Política

La independència, en urdú

ERC realitza a Badalona un míting per aclarir dubtes sobre el procés català a tot de catalans d'origen pakistanès i indi | Els proposa que s'animin a ser "pares fundadors" del nou país

ARA A PORTADA

Redacció

Publicat el 07 de setembre de 2013 a les 22:30

Robert Masih Nahar, durant la presentació del míting d'Oriol Amorós. Foto: Jordi Borràs/Nació Digital.

Començar un míting independentista en urdú és poc habitual. Però passa. I va passar, per exemple, aquest dijous al barri de Llefià de Badalona. Una cinquantena de catalans d'origen pakistanès i indi van aplegar-se, a les 8 del vespre, als baixos del local de l'Associació de Veïns Sant Joan "Gran Sol" perquè el diputat d'ERC Oriol Amorós els aclarís una mica què estava passant a Catalunya amb el procés d'independència.

I què passarà amb els seus papers en cas d'independència. I amb els seus negocis. I amb els seus drets. Van fer poques preguntes. Les justes. La por principal a perdre una nacionalitat que els ha costat tan d'aconseguir rep una resposta nítida per part d'Amorós: "Farem un nou país, i tots plegats tindrem un lloc d'honor a la història de Catalunya."

Els baixos del local de l'associació són calorosos. Un nadó plora. La mare se l'emporta. La canalla fa gatzara. Els grans els fan callar. Amorós, recuperat de l'impacte lingüístic inicial -"si no m'ho expliqueu en català, no m'assabento de res", havia exclamat, dirigint-se a Robert Masih Nahar, l'amfitrió de la trobada-, exposa els seus motius didàcticament. I, perquè tothom ho capti, ho fa en català, castellà i anglès.

"Farem un país nou perquè el faran les persones que hi viuen. Per tant, tots serem ciutadans fundadors d'aquest nou país. All of us will be founding fathers of a new country! ¡Todos seremos padres fundadores de este país!", assevera. I, passant de la retòrica a la pràctica, afirma: "Sé que heu lluitat molt per aconseguir la nacionalitat espanyola, i ara vinc jo i us dic que la vull perdre!" Bona part dels assistents esclaten a riure. L'exsecretari d'Immigració de la Generalitat ha tocat la fibra. I s'esmerça en aclarir aquest punt, pivotant bàsicament sobre dos arguments. "La primera llei de la Catalunya independent serà la de continuïtat jurídica. L'endemà de la independència, tindreu els mateixos drets que teniu ara", aclareix d'una banda. "I si el país neix perquè els seus ciutadans volen, tots els que l'han impulsat és evident que han de tenir papers!" L'aplaudiòmetre rebenta.

Amorós emfasitza que ERC no defensa pas els "papers per tothom", però sí que creu que, en néixer l'Estat català, tothom qui hi resideixi en aquell moment n'haurà de ser considerat ciutadà de ple dret. I, perquè tot plegat no aixequi cap més suspicàcies de les que ja pot suscitar, rebla: "I tot això ho farem pacíficament, com la independència de la Índia i del Pakistan. No anem contra ningú."

"Pots estimar dos països"

A banda de la qüestió legal, Amorós també és conscient que la qüestió sentimental i l'adhesió nacional també genera més d'un maldecap a molts catalans d'origen indi i pakistanès. I proclama: "Perquè t'estimis l'Índia, no ets pitjor català. Pots estimar-te els dos països, i no passa res!" Una nena d'uns dotze anys se'l mira amb els ulls esbatanats. Brillants. Negres. Profunds. Il·lusionats. El seu nas, perfiladíssim, es mou amunt i avall. Amorós li ha resolt el problema que tan l'amoïnava i que no s'atrevia a comentar als seus pares. Si pogués votar, votaria sí.

"Està molt bé honorar el passat, i recordar-nos de les llegendes que ens explicaven els avis, i dels mejars que ens feien. I està molt bé voler que els teus fills estudiïn urdú o panjabi. Però the country were we live, is our future, i allò que passa a Catalunya, ens afecta a tots", continua. "La catalanitat no demana a ningú que deixi de ser qui és, només li demana que l'adopti", explica. I, anant més enllà, els fa coneixedors del mèrit que atesoren: "Tenim un milió de catalans que parlen 250 llengües diferents. L'Estat català, per exemple, no necessitarà formar ciutadans que parlin indi. Sereu vosaltres!"

Ja cap al final de la xerrada, comencen a voltar per la sala tot de platets amb delícies orientals que meravellen els sentits. Samosa -patata, hummus i espècies- i rasgula -formatge, sèmola i sucre. Una manera suau de dir-li al ponent que vagi acabant. Entre mos i mos, els fouding fathers en potència intenten ordenar tot el seguit d'idees que el diputat Amorós els ha transmès en un soterrani del barri badaloní de Llefià. La concepció republicana de "ciutadania" expressada durant el procés català amb el seu màxim esplendor. Un home, un vot. I uns papers. I, de sentiments, tants com cadascú vulgui.