28
de juliol
de
2021, 11:00
Actualitzat:
30
de juliol,
13:00h
En la història de les relacions entre Espanya i els Jocs Olímpics hi ha un episodi poc recordat, i és el boicot fet pel règim franquista als Jocs de Melbourne (Austràlia), el 1956, com a protesta per la invasió soviètica d'Hongria. L'investigador Carlos López Díaz va estudiar el cas i d'ell n'extraiem algunes dades, del seu treball España y los Juegos Olímpicos de 1956. Las verdaderas causas del boicot y su impacto en la prensa.
El 23 d'octubre del 1956 s'havia iniciat una revolta estudiantil a Hongria, país aliat de l'URSS. La revolta es va estendre a tot el país en pocs dies. Feia tres anys que havia mort Stalin i la Unió Soviètica, amb Nikita Khrusxov, havia iniciat un procés de desestalinització i tímida obertura. Però quan a Budapest es va formar un govern reformista que va amenaçar d'abandonar el Pacte de Varsòvia, a Moscou van decidir tallar pel dret. El 4 de novembre, tropes de l'URSS van ocupar Hongria amb celeritat.
Només dos dies després, el 6 de novembre, la delegación nacional de Deportes, seguint ordres del govern, va fer pública la decisió de no participar en els Jocs -que començaven el 22 de novembre- per considerar que blanquejaven la invasió soviètica. El boicot era una resposta que "creu interpretar el sentir del poble espanyol" davant la "sanguinària invasió d'Hongria, decretada pel comunisme internacional".
Entre els Jocs anteriors, els del 1952, i els del 1956, la situació d'Espanya en el context internacional havia canviat. L'any 1953, s'havien signat els acords amb els EUA, el Concordat amb la Santa Seu i, finalment, el règim havia aconseguit ser admès a les Nacions Unides. La Guerra Freda es va convertir en un gran aliat del franquisme. Els aliats estaven disposats a perdonar a Franco la seva dictadura a canvi del seu anticomunisme. L'any 1959, el president nord-americà, el general Eisenhower, visitaria Espanya.
Tot i l'afirmació oficial que no s'anava a Melbourne com a símbol de protesta contra la invasió soviètica, el cert és que ja abans, a finals del 1955, s'havia manifestat en els cercles oficials la inconveniència d'assistir per motius ben diferents. El fet que els esportistes que havien de participar eren amateurs, l'enorme distància geogràfica i el cost que suposava el desplaçament havien refredat la voluntat de viatjar a Austràlia.
Durant l'any previ als Jocs, les autoritats espanyoles van mantenir una actitud erràtica sobre la participació a Melbourne, malgrat que el delegat nacional d'Esports, José Antonio Elola-Olaso, n'era partidari. Tot indica que la invasió d'Hongria va ser l'excusa perfecta per un règim que volia i dolia. Els motius expressats van ser ideològics i polítics. Però tot indica que molt més determinant va ser la situació econòmica en un moment en què també els esports patien la migradesa general.
El 23 d'octubre del 1956 s'havia iniciat una revolta estudiantil a Hongria, país aliat de l'URSS. La revolta es va estendre a tot el país en pocs dies. Feia tres anys que havia mort Stalin i la Unió Soviètica, amb Nikita Khrusxov, havia iniciat un procés de desestalinització i tímida obertura. Però quan a Budapest es va formar un govern reformista que va amenaçar d'abandonar el Pacte de Varsòvia, a Moscou van decidir tallar pel dret. El 4 de novembre, tropes de l'URSS van ocupar Hongria amb celeritat.
Només dos dies després, el 6 de novembre, la delegación nacional de Deportes, seguint ordres del govern, va fer pública la decisió de no participar en els Jocs -que començaven el 22 de novembre- per considerar que blanquejaven la invasió soviètica. El boicot era una resposta que "creu interpretar el sentir del poble espanyol" davant la "sanguinària invasió d'Hongria, decretada pel comunisme internacional".
Entre els Jocs anteriors, els del 1952, i els del 1956, la situació d'Espanya en el context internacional havia canviat. L'any 1953, s'havien signat els acords amb els EUA, el Concordat amb la Santa Seu i, finalment, el règim havia aconseguit ser admès a les Nacions Unides. La Guerra Freda es va convertir en un gran aliat del franquisme. Els aliats estaven disposats a perdonar a Franco la seva dictadura a canvi del seu anticomunisme. L'any 1959, el president nord-americà, el general Eisenhower, visitaria Espanya.
Tot i l'afirmació oficial que no s'anava a Melbourne com a símbol de protesta contra la invasió soviètica, el cert és que ja abans, a finals del 1955, s'havia manifestat en els cercles oficials la inconveniència d'assistir per motius ben diferents. El fet que els esportistes que havien de participar eren amateurs, l'enorme distància geogràfica i el cost que suposava el desplaçament havien refredat la voluntat de viatjar a Austràlia.
Durant l'any previ als Jocs, les autoritats espanyoles van mantenir una actitud erràtica sobre la participació a Melbourne, malgrat que el delegat nacional d'Esports, José Antonio Elola-Olaso, n'era partidari. Tot indica que la invasió d'Hongria va ser l'excusa perfecta per un règim que volia i dolia. Els motius expressats van ser ideològics i polítics. Però tot indica que molt més determinant va ser la situació econòmica en un moment en què també els esports patien la migradesa general.