25
d'octubre
de
2016, 22:07
Actualitzat:
26
d'octubre,
12:24h
Què pot passar un cop els set diputats del PSC premin el botó del "no" a Mariano Rajoy en la investidura? El primer secretari dels socialistes catalans, Miquel Iceta, espera que el càstig no vagin més enllà de la reprovació política, la sanció econòmica i la possible expulsió del PSC de la direcció del grup parlamentari. Que tot plegat sigui una crisi que, passat el moment àlgid, es vagi dissipant i reconduint com ja va passar l'any 2013, quan els socialistes catalans van trencar en dues ocasions la disciplina de vot per defensar el dret a decidir. Però el PSOE, aquesta vegada, posa la ruptura sobre la taula si finalment els socialistes catalans materialitzen el "no" a Rajoy.
El "no" del PSC és inamovible i l'ordena justament el partit liderat pel primer secretari més oficialista dels últims anys, Miquel Iceta. No pot fer cap altra cosa. Abans que el procés sobiranista es posés en marxa, el PSC era un partit que estava situat al bell mig de la centralitat del catalanisme. Però l'eix del catalanisme s'ha desplaçat cap al sobiranisme i el PSC va decidir no moure's. Després d'una direcció erràtica per part d'un Pere Navarro, que sí va flirtejar amb el dret a decidir, el juliol del 2013 els socialistes van signar l'acord de Granada: el PSC renunciava a la consulta legal i acordada i el PSOE es comprometia a defensar una reforma federal de la Constitució.
Els socialistes catalans van decidir, doncs, anar del bracet del PSOE, una estratègia que li ha servit per guanyar en pau i recuperar-se d'una dolorosa escissió del sector sobiranista. Fins que el PSOE ha estès la mà a Rajoy, una línia vermella que els socialistes catalans no poden travessar per no perdre la seva credibilitat. Amb el "no" ja ratificat per part dels òrgans de direcció del PSC i el PSOE advertint que si el consuma el PSC entrarà en una dimensió de "ruptura unilateral", s'obren tres escenaris principals en els quals pot desembocar la crisi.
Una relació com fins ara
La voluntat de Miquel Iceta és que la relació entre el PSC i el PSOE es mantingui sense canvis i segueixi pivotant en el protocol signat l'any 1978. Aquest estableix, per exemple, que el PSC tingui representació en els òrgans de govern del PSOE mentre que el PSOE no en té en els del PSC. L'aspiració dels socialistes catalans és que abans d'arribar a la segona volta del debat d'investidura es pugui pactar la seva discrepància i minimitzar així les conseqüències de la votació diferenciada. Serà a partir d'aquest dimecres, quan el PSC comuniqui formalment a la gestora del PSOE la decisió que ha pres el consell nacional, quan es veurà si hi ha o no algun tipus de marge en aquest sentit. El mal menor entendrien que seria una multa als diputats i l'expulsió de Meritxell Batet de la direcció del grup parlamentari. De fet, l'any 2013 els diputats del PSC van ser sancionats econòmicament i es va fer plegar José Zaragoza del la direcció del grup.
Dos partits independents associats
Si el PSOE considera que el desacatament del PSC és prou greu com per revisar el protocol de relacions, els dos partits podrien pactar un divorci amb col·laboració. El mateix Iceta ha apuntat que un model de relació podria ser el que tenen la Unió Demòcrata Cristiana d'Alemanya (CDU) i la Unió Social Cristiana de Baviera (CSU). Són dos partits independents que poden votar diferent però que tenen una sindicació i treballen com a grup parlamentari. Hi ha dirigents del PSC que veuen amb bons ulls aquest model amb el qual podrien guanyar perfil propi.
La recuperació de la federació catalana del PSOE
No falten veus del PSOE que en els últims dies demanen el divorci total amb el PSC si finalment els set diputats catalans trenquen la disciplina de vot. Recuperar la federació catalana del PSOE i que aquesta s'enfrontés electoralment al PSC seria una altra de les opcions dràstiques que es podrien prendre si no hi ha manera de reconduir la crisi. No és la primera vegada que aquesta idea sobrevola el socialisme espanyol. En almenys tres ocasions en els últims anys el PSOE ha posat sobre la taula aquesta possibilitat.
Una va ser l'any 2004 quan, en plena crisi del tripartit per la reunió de l'aleshores conseller en cap Josep-Lluís Carod-Rovira amb representants d'ETA, Alfredo Pérez Rubalcaba va sondejar l'exalcalde de Sabadell Manuel Bustos. Una altra va ser l'any 2006 de la mà de l'exministre José Blanco, quan José Montilla va decidir reeditar el tripartit ignorant l'acord que havien segellat José Luis Rodrúguez Zapatero i Artur Mas per l'Estatut. També quan el PSC l'any 2013 va trencar en dues ocasions la disciplina de vot al Congrés per defensar el dret a decidir van reeixir les veus del PSOE que plantejaven aquesta possibilitat.
El "no" del PSC és inamovible i l'ordena justament el partit liderat pel primer secretari més oficialista dels últims anys, Miquel Iceta. No pot fer cap altra cosa. Abans que el procés sobiranista es posés en marxa, el PSC era un partit que estava situat al bell mig de la centralitat del catalanisme. Però l'eix del catalanisme s'ha desplaçat cap al sobiranisme i el PSC va decidir no moure's. Després d'una direcció erràtica per part d'un Pere Navarro, que sí va flirtejar amb el dret a decidir, el juliol del 2013 els socialistes van signar l'acord de Granada: el PSC renunciava a la consulta legal i acordada i el PSOE es comprometia a defensar una reforma federal de la Constitució.
Els socialistes catalans van decidir, doncs, anar del bracet del PSOE, una estratègia que li ha servit per guanyar en pau i recuperar-se d'una dolorosa escissió del sector sobiranista. Fins que el PSOE ha estès la mà a Rajoy, una línia vermella que els socialistes catalans no poden travessar per no perdre la seva credibilitat. Amb el "no" ja ratificat per part dels òrgans de direcció del PSC i el PSOE advertint que si el consuma el PSC entrarà en una dimensió de "ruptura unilateral", s'obren tres escenaris principals en els quals pot desembocar la crisi.
Una relació com fins ara
La voluntat de Miquel Iceta és que la relació entre el PSC i el PSOE es mantingui sense canvis i segueixi pivotant en el protocol signat l'any 1978. Aquest estableix, per exemple, que el PSC tingui representació en els òrgans de govern del PSOE mentre que el PSOE no en té en els del PSC. L'aspiració dels socialistes catalans és que abans d'arribar a la segona volta del debat d'investidura es pugui pactar la seva discrepància i minimitzar així les conseqüències de la votació diferenciada. Serà a partir d'aquest dimecres, quan el PSC comuniqui formalment a la gestora del PSOE la decisió que ha pres el consell nacional, quan es veurà si hi ha o no algun tipus de marge en aquest sentit. El mal menor entendrien que seria una multa als diputats i l'expulsió de Meritxell Batet de la direcció del grup parlamentari. De fet, l'any 2013 els diputats del PSC van ser sancionats econòmicament i es va fer plegar José Zaragoza del la direcció del grup.
Dos partits independents associats
Si el PSOE considera que el desacatament del PSC és prou greu com per revisar el protocol de relacions, els dos partits podrien pactar un divorci amb col·laboració. El mateix Iceta ha apuntat que un model de relació podria ser el que tenen la Unió Demòcrata Cristiana d'Alemanya (CDU) i la Unió Social Cristiana de Baviera (CSU). Són dos partits independents que poden votar diferent però que tenen una sindicació i treballen com a grup parlamentari. Hi ha dirigents del PSC que veuen amb bons ulls aquest model amb el qual podrien guanyar perfil propi.
La recuperació de la federació catalana del PSOE
No falten veus del PSOE que en els últims dies demanen el divorci total amb el PSC si finalment els set diputats catalans trenquen la disciplina de vot. Recuperar la federació catalana del PSOE i que aquesta s'enfrontés electoralment al PSC seria una altra de les opcions dràstiques que es podrien prendre si no hi ha manera de reconduir la crisi. No és la primera vegada que aquesta idea sobrevola el socialisme espanyol. En almenys tres ocasions en els últims anys el PSOE ha posat sobre la taula aquesta possibilitat.
Una va ser l'any 2004 quan, en plena crisi del tripartit per la reunió de l'aleshores conseller en cap Josep-Lluís Carod-Rovira amb representants d'ETA, Alfredo Pérez Rubalcaba va sondejar l'exalcalde de Sabadell Manuel Bustos. Una altra va ser l'any 2006 de la mà de l'exministre José Blanco, quan José Montilla va decidir reeditar el tripartit ignorant l'acord que havien segellat José Luis Rodrúguez Zapatero i Artur Mas per l'Estatut. També quan el PSC l'any 2013 va trencar en dues ocasions la disciplina de vot al Congrés per defensar el dret a decidir van reeixir les veus del PSOE que plantejaven aquesta possibilitat.