Si el Comitè Federal del PSOE no ho esmena, Mariano Rajoy arribarà el 29 d'octubre a La Moncloa esparracat i amb la sensació d'haver salvat l'enèsim match point de la seva carrera. L'entesa que populars i socialistes van escenificar sota els paraigües a la desfilada militar del 12-O no amagarà l'extrema debilitat del seu govern. Un cop investit, Rajoy haurà de conviure amb una majoria hostil al Congrés, assetjat pels casos de corrupció i pendent dels interessos estètics dels seus avaladors: PSOE i C's.

Els grups de l'oposició li van ensenyar de nou les dents aquest dijous presentant una proposició de llei per actualitzar les pensions que suma 178 escons (PSOE, Podem, ERC, PDECat i PNB), dos per sobre la majoria absoluta. Un avís per a navegants: Existeix una majoria alternativa capaç de governar des del Congrés aprovant lleis contràries als interessos de La Moncloa. Els 17 escons dels independentistes (9 d'ERC i 8 del PDECat) que fa tres setmanes no valien per investir Sánchez serviran ara per decantar la balança. Males notícies per a Rajoy.

Aquest és el principal maldecap del PP. Malgrat els pactes que pugui assolir amb els socialistes per a la investidura i per a l'aprovació de diverses lleis (estabilitat pressupostària i Rrègim Electoral, entre altres), la trencadissa interna del PSOE i les seves urgències dificulten acords a llarg termini. El Grup Socialista s'haurà de fer perdonar l'heretgia d'haver investit Rajoy presentant iniciatives que tallin el pas a Podem. El paraigües socialista de Rajoy goteja.

Per forçar adhesions, Rajoy encara pot invocar Catalunya com a catalitzador. La unitat d'Espanya és el mínim comú denominador de les forces constitucionalistes, que comparteixen la necessitat de donar resposta als 'desacataments' de les institucions catalanes. El PSOE post-Sánchez té desada al congelador la proposta de crear una comissió per a la reforma Constitució. Espera temps millors. Descartada qualsevol cessió, al PSOE només li queda mantenir a mitja asta la bandera del federalisme sense moure's ni un centímetre de Granada. S'imposa la recepta de Rajoy: mantenir la pressió judicial i estendre l'amenaça d'inhabilitació als funcionaris d'alt rang del Parlament i el Govern, molt més vulnerables que els càrrecs polítics.

De moment, però, la via judicial no obté els resultats esperats i fins i tot s'ha demostrat contraproduent. Els ambaixadors de la UE van posar de manifest dilluns passat que no comparteixen la tàctica de l'estruç de Rajoy. A més, els casos del 9-N i de Forcadell alimenten els vincles entre les forces independentistes i la nova formació d'Ada Colau, que promet irrompre amb força al mapa electoral català. Concretament, a l'antic graner de vot del PSC.