10 anys encallada. PSC, ERC, Junts i PP han registrat la Llei de Cambres al Parlament i han fet efectiva una norma que estava pendent des que el 2014 es va aprovar la llei bàsica de cambres espanyoles sense establir una forma de finançament. El text, que inicia ara la tramitació parlamentària, blinda el finançament amb 15 milions a repartir en els pròxims tres anys i estableix posteriorment convenis que s’han de negociar cada 4 anys.

A més, estableix les funcions de consulta, de representació del món empresarial i prestació de serveis. El president la Cambra de Comerç de Barcelona, Josep Santacreu, ha reclamat ara als grups que permetin una “tramitació ràpida” per una normativa que “no només és bona per les cambres sinó pel país”.

Finançament de 7 milions d'euros

El text estableix el finançament que rebran els ens camerals en els pròxims tres anys, amb 3 milions el 2026, 5 milions el 2027 i 7 milions el 2028. A partir del 2029, el finançament de les tretze cambres s’haurà de negociar en convenis amb 4 anys de vigència, podent rebaixar-se o apujar-se els recursos que rebran. Amb tot, al text, el Govern es compromet a “garantir la suficiència econòmica de la funció institucional" dels ens camerals.

La Llei de cambres és una demanda llargament reivindicada pels ens camerals catalans per posar fi a més de deu anys sense una llei pròpia per a la seva regulació. Entre d'altres, determinarà adaptar la normativa a la legislació estatal aprovada el 2014 i determinarà el marc de finançament i representació. Des d’aquell any, Catalunya ha estat una de les poques comunitats autònomes que no ha comptat amb una llei cameral actualitzada i s’ha regit per una regulació anterior, que va quedar obsoleta.

Amb el nou text, aspiren a obtenir un finançament de 7 milions d'euros -uns 10 euros per empresa- a repartir entre les 13 cambres per compensar la supressió de les quotes camerals des de fa més d'una dècada. Amb aquests imports, es cobriria un 12% del pressupost de les cambres. Abans de la crisi financera del 2008, les cambres catalanes rebien uns pressupostos de 52 milions d’euros de la ‘quota cameral’.

El text compta amb el suport del Govern, de les formacions polítiques PSC, ERC, Junts i PP, sindicats i patronals com Foment del Treball i Pimec, que al febrer ja van donar el vistiplau a la proposta de llei que els va presentar, just abans que Santacreu comencés els contactes amb els grups parlamentaris.