S'ha produït un allau d'articles i reportatges de lloança del monarca. La mitificació que es va fer en el passat de Joan Carles I ara s'està intentant amb Felip VI. Però si en el cas del rei emèrit, el gran punt de legitimació va ser la consolidació de la democràcia el 23-F, en el cas del seu fill és la seva actitud a Catalunya i el discurs de duresa del 3 d'octubre.
Lloances palatines
Quasi tots els articles de lloança que han aparegut aquests dies esmenten aquell dicurs en to d'elogi. Fernando Onega titulava un article seu a La Vanguardia "El rei que va reconstruir la monarquia", i esmentava el procés sobiranista com l'únic tema en què el rei no és neutral. A El País, Rubén Amón parlava de "Felip VI, 50 anys... i sis minuts", que són els que va durar el discurs, i diu que si el pare va avortar el cop militar el 1981, Felip VI ha avortat el cop civil del Parlament. Per El Mundo, l'actual monarca és "el rei que va aturar el cop de l'1 d'octubre" i afirmava en un article que "el seu missatge és el seu deure: mantenir la unitat de la nació". A La Razón, es defineix el monarca com "el rei que va imposar la seva llei".
La majoria de diaris han fet reportatges especials amb motiu del feliç esdeveniment. Però, com sempre que es tracta de la monarquia, ha estat el diari ABC el que ha guanyat la cursa cortesana. Els 50 anys del rei van ser dimarts l'únic tema de portada, amb el titular "Felicitats, majestat". A l'interior, un total de 84 pàgines dedicades al tema. Entre els nombrosos articles, un de Mariano Rajoy, que defineix la vida del monarca com "50 anys de la millor història d'Espanya", recordant, és clar, "la seva ferma defensa de la legalitat i la Constitució".
La monarquia es descara
El discurs del rei del 3 d'octubre va ser un abans i un després en un regnat que va començar el juny del 2014, després de l'abdicació de Joan Carles I. El que ha estat definit com "el príncep d'Astúries més ben preparat de la història" (en paraules del seu pare), ha demostrat voluntat de poder i no ha tingut por de passar a l'ofensiva per subratllar els atributs de la institució. El seu primer missatge nadalenc fet des del Palau Reial ja va sorprendre i va ser un indici que el nou rei venia per fer valer el seu paper.
El monarca, aquest dimecres amb el cos diplomàtic. Foto: Casa Reial
El discurs fet aquest dimecres davant el cos diplomàtic corrobora la intenció. Felip VI ha agraït als més d'un centenar d'ambaixadors presents el suport rebut per la comunitat internacional enfront "la crisi més greu" que ha viscut l'Estat. Segons ell, el conflicte a Catalunya ha posat a prova els valors "europeus i universals". Ha tornat, per tant, el discurs carregat d'electricitat en el tema català.
Un Toisó d'Or per a Leonor
"Leonor, la teva vida ha de ser una entrega en favor del teu país i del teu poble". Amb aquestes paraules, Felip VI va lliurar dimarts el Toisó d'Or, la màxima distinció que atorga la Corona espanyola, a la seva filla i hereva, la princesa d'Astúries, de 12 anys. El guardó el posseeix un reduït nombre de membres de l'aristocràcia i l'alta política internacional.
Un fet que no sol transcendir de les revistes del cor ha estat en aquest cas una notícia destacada en tots els mitjans. Molt diferent va ser la concessió del mateix guardó a Felip quan era príncep d'Astúries, el 3 de maig de 1981. En aquella ocasió, els mitjans van informar breument del reial decret amb la concessió. Curiosament, va ser pocs mesos després del 23-F.
Una família reconciliada
Que el procés ha estat vist per l'Estat com una amenaça real ho corrobora el fet que ha aconseguit, si més no de manera momentània, reconciliar la família reial... Després d'un llarg període de trifulgues internes (separació de Joan Carles i Sofia, tensions entre Joan Carles i Felip, distanciament entre Letícia i els emèrits, ruptura entre Felip i la infanta Cristina...), la plana major, titulars i emèrits, han reaparegut junts i somrients. Així va ser amb motiu de la Pasqua Militar del 6 de gener. No només això. Joan Carles i Sofia van viatjar junts a Roma per a la inauguració de la nova il·luminació de la basílica de Santa Maria la Major, de la qual els monarques espanyols són protocanonges honoraris des del segle XVII. Joan Carles i Sofia, de viatge junts. Miracles del procés.
