La Història és matèria interpretable i cadascú hi diu la seva i de versions sobre l'antiguitat d'Espanya -entesa com a nació-, sembla que n'hi ha tantes com líders del Partit Popular amb ínfules històriques. Esperanza Aguirre ja va xifrar un cop l'antiguitat de la nació espanyola en uns 3.000 anys, possiblement marcant la fita de la fundació de la ciutat de Cadis pels fenicis com a matriu de la nació espanyola. Hi ha historiadors que encara riuen.

Més cap aquí, a Mariano Rajoy li agrada parlar de cinc-cents anys de nació espanyola, mig mil·lenni que probablement fa referència als regnats dels Reis Catòlics, període que va unir en matrimoni les corones d'Aragó i Castellà i va culminar amb les annexions dels regnes de Granada i Navarra. Bé, és una opció discutible, però almenys més raonable que la de la 'lideresa'.

El cas és que a Rajoy li agrada afegir a això dels 500 anys que Espanya és 'la nación más antigua de Europa', una afirmació que quan la senten els grecs o els danesos, per posar dos exemples, experimenten serioses dificultats per aguantar-se el riure. Rajoy faria bé d'explicar-nos que entén ell exactament per nació i així esvairíem tots els dubtes que ens ocasionen les seves apreciacions històriques. Aventurem que per al president del govern espanyol, nació és igual a país independent, una opinió tant respectable com considerar que una nació és un territori amb unes fronteres inalterables en el temps -les actuals de l'Estat espanyol daten del 1975- o què el que dóna condició de nació és la seva articulació constitucional -l'actual és del 1978 i la més antiga, del 1812.

Potser no és discutible l'existència d'una nació espanyola -el debat és, òbviament, si els catalans en formem part o no d'aquella nació-, però la sensació que Rajoy fa el ridícul cada cop que parla d'aquest presumpte lideratge d'antiguitat nacional no ens la podem treure del cap. Entre altres coses, perquè si ells porten cinc-cents anys com a nació, nosaltres en portem mil. Discutible? Potser sí, com tot en Història.