La proposta d’ERC de pactar d’un sol cop, com un pack, data, pregunta i via de la consulta ha estat ben acollida tant pel president de la Generalitat, Artur Mas, com per Joana Ortega, la vicepresidenta i dirigent d’Unió, el grup més refractari amb ICV-EUiA a una pregunta directa. Una entesa enmig d'una divergència evident entre els partidaris del dret a decidir.

L’estratègia, però, passaria per acordar la via per la qual el Parlament demanarà celebrar la consulta a Madrid a través d’un acord de la cambra i pactar la pregunta i la data en un acord polític extraparlamentari. Amb aquesta idea, els grups blindarien que la data i la pregunta quedi exclosa del control del Tribunal Constitucional, per intentar esquivar un recurs com el que pateix la Declaració de Sobirania.

En qualsevol cas, seria un acord entre parts que només podria ser recorregut, i no sense complexitat, a la jurisdicció ordinària. "No volem aprovar un mandat parlamentari vulnerable a l’Estat des del minut zero", detallen fonts parlamentàries a Nació Digital. En aquest sentit, els negociadors asseguren que és perfectament compatible demanar la celebració de la consulta -o referèndum- sense especificar en la mateixa petició ni la pregunta ni la data. "Tothom sabrà, l'Estat per descomptat, el que volem preguntar", insisteixen les mateixes fonts. "Al capdavall, demanen la facultat de poder celebrar referèndums o un referèndum en concret, no cal especificar més", afegeixen.

La Via sí, el format no

De fet, la via està consensuada pels grups del bloc consultista –CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP- és a dir, el traspàs de la competència de referèndums pel camí del 150.2. Ara bé, encara no hi ha acord sobre “com” demanar-ho al Congrés espanyol, és a dir, quin instrument reglamentari s’utilitza.

Fins i tot, en una mena de pluja d’idees per veure com es demana, algun grup, com apunten fonts de CiU,  no descartaria una resolució de la cambra catalana instant el Govern a encetar els tràmits per demanar aquest traspàs de la competència situant els dos governs, espanyol i català, en una negociació bilateral que, finalment, si hi hagués acord, passaria per la cambra baixa espanyola.