04
de setembre
del
2017
Actualitzat
el
05
de setembre
a les
17:00h
A menys de 30 dies del referèndum anunciat pel Govern, tots els partits esmolen la seva estratègia. Els socialistes han posat en marxa ja la seva, que busca navegar entre dues aigües: suport sense fissures al govern espanyol per frenar el referèndum, si convé amb accions penals contra els dirigents independentistes, però, a la vegada, abanderar un pla per a l'endemà que passi per una reforma de la Constitució.
Aquest mateix dilluns s'ha dibuixat un repartiment de papers fins ara inèdit. És el PSC qui entona un discurs dur contra l'1-O que l'acaba alineant amb el boicot al referèndum que capitanegen PP i Ciutadans i a l'hora amb Miquel Iceta oferint-se de president si s'aparta Carles Puigdemont. I mentre, pel PSOE queda reservada la tasca d'abanderar una tercera via exprés -no l'ha posat en marxa fins aquest dilluns- que per ara no ha estat capaç de reeixir.
En aquest primer tram, però, de l'inevitable xoc entre els governs català i espanyol, els socialistes han pres partit i han deixat clar que faran pinya amb el PP (i amb Ciutadans, que no es mou del seu rol de soci de Rajoy a Madrid) per defensar que la sobirania resideix en el conjunt del poble espanyol. Si convé amb la suspensió total o parcial de l'autonomia, una posició que el PSOE no compartia fins fa poc però que Sánchez ha dit que ara estan disposats a escoltar perquè fan oposició "amb sentit d'estat". Fins ara, el PSC havia abanderat un discurs per fugir del frontisme i jugar un paper d'àrbitre en el conflicte català.
Fa quatre anys que pregonen a bombo i platerets una reforma federal de la Constitució que no ha acabat de quallar en l'electorat i la direcció que lidera Pedro Sánchez s'ha enfangat en el debat de la plurinacionalitat. Fins i tot els aspirants a liderar el PSOE de Madrid afirmen que si Catalunya és reconeguda com a nació també ho ha de ser la seva regió.
Tranquils amb el rol de Colau
Però el calendari i la situació han arribat a un punt de polarització que aboca els partits a posicionar-se. Quedar-se en l'escala de grisos, calculen els socialistes catalans, acaba penalitzant. De fet, tenint en compte que governen amb els "comuns" a Barcelona, el PSC ja ha exigit "claredat" a l'alcaldessa Ada Colau. "Volem saber si votaria a favor o en contra de la independència", ha deixat anar el secretari d'Organització dels socialistes, Salvador Illa. Aquest cap de setmana Iceta va assegurar que l'alcaldessa compliria "la legalitat". I aquest dilluns la direcció del partit ho ha donat per fet.
És per això que el PSC ha teixit un fil discursiu perquè no es posi en dubte que està en contra del referèndum anunciat pel Govern. "Això no és un referèndum, és una estafa", ha proclamat Illa. Aquest serà el leitmotiv de la campanya que faran els socialistes per demanar als catalans que no vagin a votar l'1 d'octubre. No serà, precisa la direcció, una campanya formal en el marc de la convocatòria del referèndum, sinó una crida per destapar "l'engany" al qual, al seu judici, el Govern està sotmetent els catalans. Així doncs, buscaran desincentivar aquelles persones contràries a la independència que tinguin temptacions d'anar a votar en veure la determinació del president de la Generalitat, Carles Puigdemont.
Omplir de contingut el buit que ha deixat el PP
Per contra, ara és el PSOE qui porta el pes del discurs sobre la tercera via ara que el partit té un secretari general compromès amb impulsar-la. "No es pot passar per damunt de la Constitució, però tampoc per damunt dels anhels dels ciutadans", ha assegurat Pedro Sánchez aquest dilluns. Al seu judici, aquest desig majoritari dels catalans no és un referèndum sinó la renovació del seu acord amb Espanya. Ell s'ha erigit en el líder espanyol capaç de proposar un full de ruta que contraresti "el salt al buit" que, al seu judici, proposen els independentistes i marqui la diferència amb l'immobilisme del PP. És per això que el PSOE registrarà dijous, quan tan sols quedaran 24 dies per a l'1 d'octubre, la petició al Congrés per crear una comissió en la qual es debati sobre la crisi amb Catalunya.
Aquest serà l'espai en el qual els socialistes posaran sobre la taula la seva reforma federal de la Constitució, que ha d'anar acompanyada d'una reforma del finançament i un major reconeixement de la "realitat nacional" de Catalunya i de la seva llengua i cultura. També de gestos simbòlics com ara la revisió del sumaríssim a Lluís Companys, a la que es van negar els governs de Zapatero malgrat les reiterades peticions del tripartit.
Els efectes de reformes sense dret a decidir
Iceta ha dit sempre que la proposta de reforma constitucional ha de ser prou atractiva com per convèncer una majoria dels catalans. Caldrà veure si el fet que Sánchez la vulgui posar en marxa ara -i no abans- i la plantegi en termes de "modernitzar" el model territorial però sense reconèixer la sobirania de Catalunya per decidir el seu futur en un referèndum té o no algun efecte.
Aquest mateix dilluns s'ha dibuixat un repartiment de papers fins ara inèdit. És el PSC qui entona un discurs dur contra l'1-O que l'acaba alineant amb el boicot al referèndum que capitanegen PP i Ciutadans i a l'hora amb Miquel Iceta oferint-se de president si s'aparta Carles Puigdemont. I mentre, pel PSOE queda reservada la tasca d'abanderar una tercera via exprés -no l'ha posat en marxa fins aquest dilluns- que per ara no ha estat capaç de reeixir.
En aquest primer tram, però, de l'inevitable xoc entre els governs català i espanyol, els socialistes han pres partit i han deixat clar que faran pinya amb el PP (i amb Ciutadans, que no es mou del seu rol de soci de Rajoy a Madrid) per defensar que la sobirania resideix en el conjunt del poble espanyol. Si convé amb la suspensió total o parcial de l'autonomia, una posició que el PSOE no compartia fins fa poc però que Sánchez ha dit que ara estan disposats a escoltar perquè fan oposició "amb sentit d'estat". Fins ara, el PSC havia abanderat un discurs per fugir del frontisme i jugar un paper d'àrbitre en el conflicte català.
Fa quatre anys que pregonen a bombo i platerets una reforma federal de la Constitució que no ha acabat de quallar en l'electorat i la direcció que lidera Pedro Sánchez s'ha enfangat en el debat de la plurinacionalitat. Fins i tot els aspirants a liderar el PSOE de Madrid afirmen que si Catalunya és reconeguda com a nació també ho ha de ser la seva regió.
Tranquils amb el rol de Colau
Però el calendari i la situació han arribat a un punt de polarització que aboca els partits a posicionar-se. Quedar-se en l'escala de grisos, calculen els socialistes catalans, acaba penalitzant. De fet, tenint en compte que governen amb els "comuns" a Barcelona, el PSC ja ha exigit "claredat" a l'alcaldessa Ada Colau. "Volem saber si votaria a favor o en contra de la independència", ha deixat anar el secretari d'Organització dels socialistes, Salvador Illa. Aquest cap de setmana Iceta va assegurar que l'alcaldessa compliria "la legalitat". I aquest dilluns la direcció del partit ho ha donat per fet.
El PSOE s'ha enredat amb la plurinacionalitat però ara impulsa una comissió al Congrés per tractar el model territorial
És per això que el PSC ha teixit un fil discursiu perquè no es posi en dubte que està en contra del referèndum anunciat pel Govern. "Això no és un referèndum, és una estafa", ha proclamat Illa. Aquest serà el leitmotiv de la campanya que faran els socialistes per demanar als catalans que no vagin a votar l'1 d'octubre. No serà, precisa la direcció, una campanya formal en el marc de la convocatòria del referèndum, sinó una crida per destapar "l'engany" al qual, al seu judici, el Govern està sotmetent els catalans. Així doncs, buscaran desincentivar aquelles persones contràries a la independència que tinguin temptacions d'anar a votar en veure la determinació del president de la Generalitat, Carles Puigdemont.
Omplir de contingut el buit que ha deixat el PP
Per contra, ara és el PSOE qui porta el pes del discurs sobre la tercera via ara que el partit té un secretari general compromès amb impulsar-la. "No es pot passar per damunt de la Constitució, però tampoc per damunt dels anhels dels ciutadans", ha assegurat Pedro Sánchez aquest dilluns. Al seu judici, aquest desig majoritari dels catalans no és un referèndum sinó la renovació del seu acord amb Espanya. Ell s'ha erigit en el líder espanyol capaç de proposar un full de ruta que contraresti "el salt al buit" que, al seu judici, proposen els independentistes i marqui la diferència amb l'immobilisme del PP. És per això que el PSOE registrarà dijous, quan tan sols quedaran 24 dies per a l'1 d'octubre, la petició al Congrés per crear una comissió en la qual es debati sobre la crisi amb Catalunya.
Aquest serà l'espai en el qual els socialistes posaran sobre la taula la seva reforma federal de la Constitució, que ha d'anar acompanyada d'una reforma del finançament i un major reconeixement de la "realitat nacional" de Catalunya i de la seva llengua i cultura. També de gestos simbòlics com ara la revisió del sumaríssim a Lluís Companys, a la que es van negar els governs de Zapatero malgrat les reiterades peticions del tripartit.
Els efectes de reformes sense dret a decidir
Iceta ha dit sempre que la proposta de reforma constitucional ha de ser prou atractiva com per convèncer una majoria dels catalans. Caldrà veure si el fet que Sánchez la vulgui posar en marxa ara -i no abans- i la plantegi en termes de "modernitzar" el model territorial però sense reconèixer la sobirania de Catalunya per decidir el seu futur en un referèndum té o no algun efecte.