Un cop acabada la intervenció dels grups al debat de política general, el Parlament esdevé un vaivé de negociacions entre partits per pactar les propostes de resolució que aquest dijous es votaran. Més enllà d'haver presentat conjuntament una proposta de resolució per a la celebració d'un referèndum, com a molt tard, el setembre del 2017, Junts pel Sí i la CUP inicien ara una negociació contrarellotge per veure si poden forjar acords clau de cara als pressupostos que s'hauran de debatre en les properes setmanes. La previsió més estesa és que els comptes es puguin tramitar -a diferència dels del 2016- i que sigui en el seu trànsit pel Parlament quan siguin sotmesos a modificacions fiscals.

Fiscalitat

L'esquerra anticapitalista demana modificar l'IRPF per "fer-lo més progressiu" afegint nous trams o modificant els ja existents i els seus límits per la banda superior i reduint les deduccions existents. També demanen la reforma de l'impost de patrimoni "per eliminar el mínim exempt" i l'impost de successions i donacions per "retornar a la regulació del 2008". Puigdemont ha indicat que ja s'ha "tocat os" en matèria fiscal i que a qui cal "gravar" és a l'Estat. El Govern ja ha deixat clar que hi ha "poc marge" per diferenciar els pressupostos per al 2017 dels anteriors, de manera que no es preveuen reformes fiscals d'inici.

La CUP també insta el Govern a modificar la llei catalana d'estabilitat pressupostària per "deixar sense efecte els topalls de dèficit i la priorització del pagament del deute per davant de les polítiques socials". Així mateix, reclama que no pagui el "deute il·legítim pel seu origen en corrupció o operacions irregulars d'acord amb les resolucions judicials, de la Sindicatura de Comptes o per pròpia declaració de la Generalitat i el Parlament en el marc de l'auditoria ciutadana i popular sobre el deute públic i els altres compromisos financers". Finalment, demana crear un impost sobre grans fortunes que gravi els béns i drets de contingut econòmic i un impost sobre rendes del capital que gravi els rendiments dels fons d'inversió, les SICAV i les entitats de tinença de valors estrangers, així com que modifiqui la taxa turística i destini els recursos que generi a polítiques socials i minimitzar l'impacte social del turisme.

En el marc de la lluita contra el frau, la CUP insta el Govern a prohibir la contractació per part de la Generalitat d'empreses i entitats financeres amb seus a paradisos fiscals o que participin en empreses o filials amb seu a paradisos fiscals. També reclama "prohibir l’entrega de guardons i distincions esportives i culturals a persones que desenvolupen la majoria de la seva activitat a Catalunya però que tenen el domicili fiscal a Andorra, Mònaco i altres zones "duty free"".

Més enllà de les reivindicacions de la CUP, també el PSC i CSQEP reclamen reformar l'IRPF i l'impost de patrimoni i retornar successions als nivells del 2008. Junts pel Sí deixa clar que està disposada a recuperar els tributs propis declarats inconstitucionals, com ara el de les nuclears i el de dipòsits bancaris, així com reforçar la lluita contra el frau fiscal.

Els socialistes demanen en una de les seves propostes de resolució la reforma de l'impost de successions per retornar als criteris fixats abans del 2010 i destinar l’increment de la recaptació obtinguda "prioritàriament" a polítiques d’ocupació, a infància i joves i a la renda garantida de ciutadania. El PSC també demana que es negociï amb el govern espanyol una flexibilització del dèficit i també Catalunya Sí que es Pot demana replantejar els topalls.

Referèndum

La proposta de resolució consensuades per Junts pel Sí i la CUP constata que, de les eleccions del 27-S, en va sorgir "una majoria parlamentària favorable a la independència de Catalunya" i, a més, "insta el Govern a la celebració d'un referèndum vinculant sobre la independència de Catalunya, com a molt tard el setembre de 2017 amb una pregunta clara i de resposta binària". A banda, el Parlament "es compromet a activar tots els dispositius legislatius necessaris per dur a terme la celebració del referèndum i per a donar-li al mateix temps cobertura legal" i, en aquest sentit, es constituirà abans de finals d'any "una comissió de seguiment per l'impuls, control i execució del referèndum". Sigui com sigui, el text deixa clar que, encara que no hi hagi acord amb l'Estat, s'impulsaran igualment aquestes iniciatives.

De la mateixa manera, Junts pel Sí i CUP insten al Govern "a endegar la preparació dels procediments i reglaments necessaris per fer efectiu el referèndum, obeint els principis de pluralisme, publicitat i democràcia, seguint els estàndards internacionals, amb especial èmfasi en la creació d’espais de debat i propaganda electoral que garanteixin la presència dels arguments i prioritats dels partidaris del sí i del no a la independència en igualtat de condicions". Sigui com sigui, el Govern haurà de convocar "una cimera de totes les forces polítiques i socials favorables al dret a l’autodeterminació per tal de treballar políticament en la definició i fermesa d'aquesta convocatòria de referèndum".

Paral·lelament, el Parlament crearà "una Comissió d’experts pel seguiment del procés d’autodeterminació, integrada per persones de l’àmbit internacional que hagin conegut altres processos similars i/o juristes coneixedors de la matèria", la qual haurà de "deixar constància del respecte per les garanties democràtiques en tot el procés, incloent el referèndum, per part de les institucions catalanes i per part de l'estat espanyol". La comissió s'impulsarà aquest mateix 2016 i celebrarà una conferència pública per donar-se a conèixer.

Així mateix, la ponència conjunta sobre règim jurídic català (o llei de transitorietat jurídica) també haurà d'acabar abans de finalitzar l'any una proposta de text que contingui "com a mínim la regulació sobre la successió d'ordenaments jurídics, la nacionalitat, els drets fonamentals, el sistema institucional, la potestat financera i el poder judicial durant el període de transitorietat existent entre la proclamació de la República catalana i l’aprovació de la Constitució, així com el reglament de l’Assemblea Constituent".

Catalunya Sí que es Pot, per la seva banda, també presenta una proposta de resolució que té tots els números per rebre el sí de Junts pel Sí. La confluència d'esquerres demana "impulsar les iniciatives polítiques i parlamentàries necessàries davant l'Estat espanyol per possibilitar la celebració d'un referèndum" amb garanties que agrupi el "màxim de forces polítiques, organitzacions sindicals i socials, moviments i entitats veïnals i socials". En aquest sentit, demana concentrar "esforços" en aconseguir un referèndum amb "les màximes garanties d'inclusió" per garantir una àmplia participació i cercar el "reconeixement previ" de la Unió Europea i la comunitat internacional.

Procés constituent

Junts pel Sí i la CUP també han consensuat quatre resolucions sobre el procés constituent. En la primera, insten el Govern a crear "un Consell Assessor del Procés Constituent en el termini de dos mesos, format per experts de l'àmbit acadèmic, nacional i internacional, per tal d'assessorar sobre les polítiques públiques que han de permetre la realització del procés constituent liderat per la societat civil organitzada", juntament amb el qual caldrà definir "el programa i el calendari de desplegament del procés constituent en el termini de tres mesos i a fer-lo efectiu durant el primer semestre del 2017". Els nous pressuposots hauran d'incorporar una partida per finançar-lo i el Govern empararà "la convocatòria i realització de les fases deliberativa i decisòria vinculant del procés constituent".

En la segona resolució, els dos grups es comprometen a constituir al Parlament en un mes "una comissió de seguiment del Procés Constituent amb l'objectiu d’emparar les diferents fases del procés i vetllar per la definició i el desplegament del programa, el calendari i els pressupostos". En el tercer text, s'encoratja "als ajuntaments a impulsar els debats constituents des de l'àmbit local promovent la participació de la societat civil i facilitar els recursos i espais propis necessaris pel correcte desenvolupament del debat ciutadà". Finalment, en la quarta resolució, s'insta el Govern "a proveir-se de les eines necessàries per garantir la convocatòria i realització de les eleccions constituents en els sis mesos següents al referèndum d’autodeterminació en cas que l'opció independentista aconsegueixi més del 50% dels vots favorables".

En el terreny nacional, Junts pel Sí i la CUP no s'han posat d'acord només en una resolució dels anticapitalistes sobre els Països Catalans que defensaran en solitari. En ella, es defensa que "el conjunt de territoris dels Països Catalans tenen dret a l’autodeterminació", àmbit que inclou "Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears i Pitiüses, la Catalunya del Nord i les comarques catalanoparlants de la Franja de Ponent". Així mateix, en el procés independentista, Catalunya mantindrà una "relació prioritària" amb aquests territoris; mostra suport cap als moviments sobiranistes que del País Valencià i les Illes Balears i amb els de defensa de la llengua i cultura a la Catalunya Nord i a la reivindicació del nom País Català en la denominació de la regió; ha de vetllar perquè la Franja mantingui el vincle en temes lingüístic, de patrimoni històric i d'accés a la sanitat i l'educació; garanteix el dret a l'autodeterminació de l'Aran; i vetllarà per la llengua junt a les altres administracions, amb especial cooperació en matèria de mitjans de comunicació.

Reforma de la Constitució i el finançament

En la primera proposta de resolució del PP, els de Xavier García Albiol es refereixen al "perillós" camí sobiranista, que "divideix" la ciutadania i posa en risc l'economia. El text demana "abandonar el procés independentista i la política de separació i confrontació entre catalans", i implicar-se "activament" en la negociació del nou finançament. Les crítiques al procés segueixen amb la petició de supressió de la secretaria per al Desenvolupament de l'Autogovern i l'Oficina per a la Millora de les Institucions d'Autogovern i amb la petició explícita de no dur a terme cap acció que vagi més enllà del marc estatutari. Això vol dir, a la pràctica, frenar les estructures d'estat.

Per contra, Junts pel Sí, Catalunya Sí que es Pot i la CUP han pactat una resolució com a resposta "a la judicialització sobre el dret a decidir a l'estat espanyol" en què es mostra el suport Artur Mas, Francesc Homs, Joana Ortega i Irene Rigau per les causes obertes arran del procés participatiu del 9-N, el suport a Carme Forcadell i la mesa del Parlament per l'amenaça d'inhabilitació per deixar votar en ple les conclusions del procés del procés constituent, i als alcaldes com Montse Venturós o Joan Coma perseguits per haver aprovat mocions de suport al procés polític català, per exhibir l'estelada o per altres votacions produïdes democràticament al ple municipal. "El Parlament de Catalunya expressa el compromís de defensar tots els càrrecs electes que estiguin amenaçats per les institucions jurídiques i policials de l'estat espanyol pel fet d'haver-se expressat o haver permès l'expressió de qualsevol opció política democràtica", afegeix el text.

Igualment, el PP també reclama clausurar la conselleria d'Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència que lidera Raül Romeva i, de passada, tancar les delegacions que té la Generalitat a l'estranger. Aquestes oficines s'haurien d'integrar a l'aparell diplomàtic de l'Estat, segons el text que presenten els populars.

Sobre el conflicte territorial entre Catalunya i Espanya, els socialistes diagnostiquen que hi ha un problema de distribució de recursos, de poder i reconeixement. Per afrontar el primer assumpte, el PSC demana una reforma del finançament que ja s'hauria d'haver acordat l'any 2014. Defensen que es convoqui la comissió mixta d'afers econòmics i fiscal Estat-Generalitat per negociar un model de finançament basat en el principi d'ordinalitat, d'autonomia financera, de suficiència i de solidaritat. Per abordar el problema de poder, el PSC demana en una altra proposta de resolució que es convoquin els organismes bilaterals Estat i Generalitat. Pel que fa al reconeixement, els socialistes insisteixen en defensar una reforma federal de la Constitució que reconegui el "caràcter plurinacional" de l'Estat Espanyol i Catalunya "com a nació". La proposta recull ja grans demandes que els socialistes han fet els últims anys, com ara la reforma del Senat per convertir-lo en una autèntica cambra de representació territorial i la descentralització de la justícia.

Acció exterior

Junts pel Sí aposta, en les seves propostes de resolució, per "internacionalitzar" el procés i "ampliar i reforçar la xarxa de delegacions i l'estructura d'oficines sectorials" del Govern a l'exterior. El tronc central de les propostes de resolució de Ciutadans se centra en discutir la "via rupturista" del bloc independentista. El text registrat per la formació taronja insta a "abandonar" el camí emprès per Junts pel Sí i la CUP, i reclama al Govern "actuar amb lleialtat". El text dels liberals exposa que les solucions per als catalans han d'arribar "activant reformes estructurals a Espanya". Ciutadans també proposa que la Generalitat revisi la seva acció exterior per "coordinar-se" amb el cos diplomàtic espanyol. La formació planteja que el Govern ha de centrar la seva acció exterior en "la internacionalització de l'economia catalana".

Mesures socials

Tots els grups han posat sobre la taula mesures per pal·liar les desigualtats socials. D'entrada, Catalunya Sí que es Pot i el PSC presenten una proposta de resolució conjunta per exigir que es compleixin els acords del ple de pobresa, moltes mesures de les quals Junts pel Sí les va supeditar als pressupostos del 2016, que finalment no es van aprovar.

Catalunya Sí que es Pot presenta com a una de les seves propostes estrella una iniciativa que té per objectiu frenar els "lloguers abusius". La mesura en concret aposta perquè cap arrendatari pagui un lloguer que sigui superior al 30% dels ingressos mitjans de les llars del municipi on s’ubica l’habitatge. Es tracta d'un instrument que reclamen ajuntaments com el de Barcelona, encapçalat per Ada Colau, que busca estar capacitat per revertir una tendència que cada vegada s'aguditza més. La confluència d'esquerres també demana que durant l’any 2017 es posi en marxa de forma efectiva la prestació de la renda garantida de ciutadania.

El PSC demana que es garanteixin prou recursos per a les beques menjador. En una de les seves propostes de resolució reivindiquen que es transfereixin amb "caràcter de màxima urgència" els recursos suficients per a cobrir la demanda "de totes les famílies sol·licitants" d'aquest curs amb ingressos inferiors al llindar de risc de pobresa calculat anualment per l’Idescat. Els socialistes també demanen crear un pla de xoc per a la millora en l'aplicació de la llei de la dependència i la reducció de les llistes d'espera de persones que ja tenen reconegut el dret a rebre una prestació.

La CUP també s'ha deixat el seu marge per defensar propostes socials i contraposar ideologia amb Junts pel Sí. Així, per exemple, insta a "no renovar les concessions i avançar en la recuperació de la gestió pública de les autopistes de peatge, adoptant de manera urgent les mesures legislatives necessàries per articular l'expropiació forçosa d'ús temporal amb indemnització de determinats trams d’autopistes amb l'objectiu de reduir l’accidentalitat en vies d'un carril per sentit", a "replantejar el projecte de la T-Mobilitat per tal que se n'estableixi una gestió pública", a "endegar tots els procediments necessaris per tal de prohibir de manera expressa realitzar activitat privada als centres sanitaris públics", a "començar els estudis i tràmits necessaris per a incorporar els centres concertats que ho vulguin i així ho manifestin dins la xarxa pública per a tots els efectes", a suprimir "els concerts a les escoles d'elit i que segreguen per sexe", o a "garantir que cap ajuntament de Catalunya pugui tenir drets reconeguts de pagaments pendents de la Generalitat per sobre el 50% del seu pressupost d'ingressos", entre moltes reivindicacions.