Aquest principi d'agost sembla que les esquerres espanyoles hagin pres el relleu del govern Rajoy en la seva denúncia de les maldats del separatisme català. En qüestió de pocs dies s'estan succeint nombroses intervencions en xarxes socials i en declaracions públiques que alerten del dany que comportaria la culminació del procés d'independència de Catalunya des del Parlament.

Un denominador comú d'aquestes preses de posició és marcar l'independentisme com una estratagema burgesa i de dretes per mantenir l'opressió sobre les classes treballadores. La duresa de les paraules varia segons els perfils dels qui les posen en circulació. Van des de les declaracions de principis amb aire de perdonavides fins als qui avui a la tarda retreien el passat "feixista" d'Esquerra Republicana, tranquil·lament, com aquell, que parla de quin temps fa. O el qui acusava de "racista" al president Companys.

Tot plegat, res de nou, però el que ha sobtat a certes ànimes càndides és que en ple agost hi hagi tantes ganes de fotre canya. Alguns opinen que "és perquè se la veuen a venir," ja que pel setembre el Parlament s'ho jugarà tot. I no s'hi valdran mitges tintes. D'altres han quedat sorpresos davant la pobresa del discurs: s'esperava més de certs professors universitaris. I és que l'argumentari només és una resurrecció tardana d'allò del "català burgés i explotador" sortit d'un llibre de 1964, com ha retratat de forma aguda aquesta tarda l'Andreu Pujol en el tuit que veureu si cliqueu aquí.