El Tribunal Suprem ha aplicat el nou codi penal a la sentència del procés i ha optat per una lectura dura de la nova legislació. Així, manté les inhabilitacions intactes per als casos d'Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Turull i Dolors Bassa, ara per un delicte de desobediència en concurs medial amb malversació agreujada. Per als altres líders independentistes indultats -Joaquim Forn, Josep Rull, Carme Forcadell, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart-, el Suprem declara extingida la pena després de la derogació de la sedició, cosa que els permetrà tornar a ostentar càrrecs públics més de cinc anys després dels fets de 2017.

Un cop el Suprem ha fet pública la seva interpretació del nou codi penal, què pot passar? Per què és important, aquesta decisió? Es pot recórrer? Us ho expliquem.
 

- Per què és important la decisió del Tribunal Suprem?

La interlocutòria del Suprem clarifica el camí per als altres tribunals espanyols que tenen pendent resoldre qüestions relacionades amb l'1-O, especialment en aquells casos en què hi ha el delicte de malversació en joc. Això és especialment rellevant en la causa pels preparatius del referèndum i de l'acció exterior de la Generalitat, que es troba bloquejada als jutjats d'instrucció 13 i 18, respectivament. Part d'aquesta macrocausa, la que afecta Josep Maria Jové, Lluís Salvadó i Natàlia Garriga, es jutjarà en els propers mesos al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), amb l'amenaça de penes de presó elevades per la interpretació que el Suprem, el tribunal més alt en el sistema judicial espanyol, ha fet del delicte de malversació.
 

- Es pot recórrer, la revisió de la sentència? 

La revisió de la sentència no es pot recórrer en cap sala del Tribunal Suprem, com especifica la mateixa resolució, però algunes fonts jurídiques indiquen que hi ha marge encara per presentar un incident de nul·litat. En tot cas, sí que es pot presentar recurs d'empara al Tribunal Constitucional (TC). Seria aquest el pas previ per accedir al Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH), però les defenses hauran d'analitzar si els convé o no obrir una nova via d'accés a Europa, que se sumaria a la demanda per vulneració de drets que els líders independentistes tenen pendent de resolució al Tribunal d'Estrasburg.
 

- Quin marge té el Tribunal Constitucional?

Si finalment es presenten recursos d'empara, el TC haurà d'analitzar si s'han vulnerat drets fonamentals en l'aplicació del nou codi penal al cas concret de l'1-O. L'alt tribunal no podrà revisar les condemnes, sinó que haurà de determinar si s'han produït vulneracions de drets i anul·lar, si així ho considera, la interlocutòria del Tribunal Suprem que n'hauria de dictar una de nova. La principal diferència d'ara respecte del TC que va resoldre els recursos contra la sentència de l'1-O és que la majoria és progressista, si bé això no és garantia d'un més bon tracte als líders independentistes. En aquells recursos, dos magistrats del TC ja van advertir que les condemnes per sedició eren desproporcionades, però la majoria de l'alt tribunal les va avalar.


 

- En quin punt es troben els recursos a Europa? 

El TEDH ja té tots els recursos dels condemnats per l'1-O llestos per ser analitzats. Els últims a presentar-los van ser Junqueras, Romeva i Bassa. De fet, l'independentisme sempre ha tingut els ulls posats en la justícia europea per revocar les decisions adoptades pel Suprem, ja des d'abans de conèixer el veredicte emès el 14 d'octubre del 2019. Es calcula que, entre que entren els recursos i el TEDH diu la seva, poden arribar a passar un parell d'anys. Els arguments força que relliguen els recursos dels dirigents independentistes passen per la vulneració de drets fonamentals i l'existència d'una causa general contra el moviment. I, precisament, un dels arguments que es fan servir per justificar els recursos és que al TC hi va haver tres vots particulars en contra de la sentència del Suprem. El camí judicial encara no ha acabat.