Arran d'aquest fet, 50 anys després, els veïns han volgut tornar a recordar la història, però sobretot recavar en un convenciment, que és el fet que la Valldan serà allò que els seus veïns vulguin que sigui. Per això, ha dit, des de la Junta de l'associació es treballarà pel que els veïns decideixin, ja sigui continuar igual, treballar perquè la Valldan sigui una entitat descentralitzada o tornar a reclamar la seva independència.
"No ens espanta la feina", ha declarat Ortega. En aquest punt, ha dit que es convocarà i escoltarà el neguit de tothom, sense exclusions, i que més endavant es decidirà. Així mateix, des d'aquesta reunió també s'han volgut destacar algunes mancances del districtes -l'únic que hi ha a Berga-, com ara el parc infantil, el manteniment, la neteja del camp de futbol o la gran quantitat de camins sense asfaltar que encara hi ha.
Commemoració dels 50 anys de l'annexió de la Valldan a Berga. Foto: Aida Morales.
Per altra banda, també s'ha anunciat que es realitzarà una adequació del centre cívic amb el suport ciutadà i de l'Ajuntament de Berga, que consistirà en un repintat del local i de la seva ordenació perquè quedi més gran. En aquest sentit, es cediran part dels llibres a la Biblioteca Ramon Vinyes o a l'Arxiu Comarcal, i una altra part al Centre Obert Ramon Maria Serchs. En aquest punt, només es quedarà al Centre Cívic el fons de mossèn Joan Noves.
Història de la Valldan
Davant d'una vintena de persones, Ortega ha fet un ràpid repàs de la història d'aquest antic poble. De fet, ha dit, hi ha indicis antics i, a nivell documental, la primera menció és de 1372. A partir de llavors, el 1425 s'esmenta per primera vegada la capella de Sant Bartomeu de la Valldan i, amb els anys, aquest nucli es va consolidant.
Durant el segle XVIII creix demogràficament i urbanísticament, ha recordat, i l'església de Sant Bartomeu es reforma. Ja llavors, també ha afirmat, el Santuari de Queralt pertanyia a aquest nucli. Durant les diverses guerres va ser un poble molt castigat, on s'hi van ubicar les trinxeres i, el 1914, va començar el debat per l'annexió.
En aquest punt, les tensions entre Berga i la Valldan es van fer més evidents, iniciant una lluita legal que va acabar el 1965. Abans, però, el 1953, l'Ajuntament de Berga ja havia portat el cas a Madrid, on va al·legar necessitats administratives, econòmiques, d'urbanisme, de creixement de les vies públiques i va tornar a posar èmfasi en la confusió sobre els límits territorials. Finalment, però, l'annexió es va portar a terme, tot i que la Valldan sempre ha mantingut "esperit de poble" i, segons ha dit Ortega, "un sentiment".
