Huelva és un lloc especial. Més enllà de les maduixes de Lepe o El Rocío, hi ha un racó imprescindible, la conca minera de Riotinto. Un paratge espectacular que compta amb un museu tradicional, dedicat, per cert, a Ernest Lluch.

Ara, l'activitat minera és la que és. Un trenet turístic ensenya als forasters, poquets i motivats, un paisatge agrest però peculiar, i més després de la verdor dels vorals de la carretera que s'ha de fer per arribar-hi. 

Aquest racó del món, on els menús costen set euros i el CAP s'anomena Santa Bàrbara, és ara un centre estratègic per a la NASA. Mola, oi? Perquè tot és pronunciar la paraula NASA i la perversa part conspirativa dels humans es posa en marxa. L'encarregat del Museu, un senyor encantador, explica que es tracta del "Proyecto Marte". La cosa encara mola més. 

Marte és l'acrònim en anglès d'"Experiment Astrobiològic de Tecnologia i Investigació per a Mart". Comptat i debatut, el projecte busca formes de vida del Rio Tinto per tal que la NASA s'entreni per a buscar formes de vida al Planeta Roig. Segons els científics, els bacteris que viuen al riu són capaços de metabolitzar el sofre i el ferro. Es veu que això és una característica brutal i que pot ajudar de manera fonamental a les missions espacials. 

Sens dubte, l'humor andalús no falta en aquesta ocupació de la NASA i en les formes d'actuar dels científics i de la institució nord-americana que durant tres anys van estar furgant per la zona. Ho demostra l'afegitó d'un jove de la zona, tot rememorant la mítica sèrie televisiva Expedient X: "La veritat no és allà fora, sinó a Huelva, agent Scully".