La negociació dels pressupostos de la Generalitat ha entrat en aquella fase en què l'acord entre el Govern i la CUP apareix en l'horitzó, si es tenen exclusivament en compte les declaracions públiques, com un escenari inviable. Els anticapitalistes, sempre exigents en les demandes, mantenen les peticions sobre fiscalitat, habitatge, salut i model de país -inclosos els "macroprojectes" que aspiren a vetar, com el Hard Rock o bé els Jocs Olímpics d'Hivern 2030- i, a banda, lamenten que l'executiu liderat per Pere Aragonès no es comprometi amb la celebració d'un nou referèndum per resoldre "l'atzucac" en què es troba immers el procés. L'horitzó del nou embat, per tant, impacta en la negociació dels pressupostos després de la nova proposta de Jordi Cuixart -una votació "sense adjectius- i amb una nova cita de la taula de diàleg prevista per al gener.

Les discrepàncies de fons, malgrat que ERC insisteix en privat que les converses avancen a més bon ritme del que la CUP consigna públicament, es mantenen quan només queda una setmana perquè el Govern validi l'avantprojecte de pressupostos. El president Pere Aragonès i el conseller d'Economia, Jaume Giró, mantenen intacta la intenció que els comptes entrin en vigor a principis del 2022, de manera que el calendari els obligava a activar la maquinària la setmana vinent. Si hi ha acord amb els anticapitalistes arribarà ja en el tràmit parlamentari, sempre i quan els comptes no topin amb les esmenes a la totalitat. La primera vegada que la CUP va avalar la investidura d'un president de la Generalitat, el 2016, li va acabar tombant els pressupostos.

En aquell moment el clima polític era diferent, però existeixen similituds, en especial la manca d'horitzó concret sobre el procés. Puigdemont va acabar apostant pel "referèndum o referèndum", un concepte que continua al centre del debat, com demostra la proposta de Cuixart i també de la CUP, que aposta per posar data a la votació dins d'aquesta mateixa legislatura. La diferència entre els anticapitalistes i el president d'Òmnium Cultural és, precisament, de terminis: Cuixart evita posar dates i adjectivar el referèndum a l'espera que l'independentisme -que es reuneix setmanalment per refer confiances- es posi d'acord sobre com abordar el "nou embat amb l'Estat". De moment, Aragonès no es mou de la idea de votació pactada amb l'Estat, i no posa terminis a la negociació amb Pedro Sánchez, que avança discreta.

[noticiadiari]2/226467[/noticiadiari]
El president ha mantingut contactes amb la CUP pels comptes, i sap de primera mà que hi ha demandes estrictament econòmiques -modificar l'impost de patrimoni, apujar l'IRPF per a les rendes superiors a 60.000 euros, fiscalitat verda progressiva-, d'altres més polítiques -acabar amb la Brigada Mòbil en els desnonaments, modificar el criteri de la Generalitat per personar-se contra manifestants independentistes implicats en incidents amb els Mossos-, i també una petició general: protagonitzar un "gir a l'esquerra". Aquest dimarts hi ha insistit la diputada Eulàlia Reguant, que ha constatat que les converses "no avancen". Tanmateix, des del Govern insisteixen que no hi ha alternativa damunt la taula a aprovar els comptes amb cap altre partit que no sigui la CUP.

La prioritat, per tant, és mantenir viva la majoria que va permetre la investidura d'Aragonès. Ho ha certificat de nou la portaveu de l'executiu, Patrícia Plaja, en la roda de premsa posterior a la reunió del Govern. Els pressupostos, ha dit, són "absolutament necessaris" per enfocar la recuperació i posar en marxa les "transformacions" incloses dins del pla de legislatura. De moment, això sí, l'avantprojecte de llei d'acompanyament no inclou la creació de noves figures impositives en clau verda, com va reclamar fa tan sols unes setmanes el Parlament en el debat de política general. Aragonès, per cert, serà aquest cap de setmana a Glasgow a la cimera pel clima, i té previst "coincidir" amb la primera ministra escocesa, Nicola Sturgeon, que defensa un nou referèndum després del que es va celebrar el 2014 amb victòria dels partidaris del remain.

[h3]El PSC es torna a oferir per aprovar els pressupostos[/h3]
El Govern, en tot cas, sap que si la situació arriba el límit tindrà socis disponibles. Totes les mirades es dirigiran, si apareix l'oportunitat, cap al PSC de Salvador Illa, que ha reiterat el seu oferiment després de reunir-se amb representants sindicals. "Estem disposats a tenir una visió constructiva", ha ressaltat el dirigent socialista, que prioritza que els comptes estiguin en vigor l'1 de gener. El clima a Madrid també influeix sobre els comptes catalans, i viceversa: una entesa amb el PSC aplanaria encara més els pressupostos de Pedro Sánchez i, de retruc, podria fer que també els votessin els quatre diputats de Junts, que dijous passat van registrar l'esmena a la totalitat.

[noticiadiari]2/226471[/noticiadiari]
També els comuns, amb presència al govern espanyol, han estès la mà al Govern per als comptes catalans. "Estem disposats a asseure'ns i parlar-ne", ha apuntat David Cid, diputat d'En Comú Podem. Aquesta formació ja va permetre la validació dels comptes del 2020, en plena pandèmia, i són un dels socis que plaurien ERC a l'hora de buscar alternatives, per davant del PSC. Arribar a acords amb els socialistes catalans ja no és tabú, i se'ls anirà a buscar -de fet, ja està passant- per renovar centenars de càrrecs que depenen del Parlament, però es vol evitar la imatge d'aprovar amb ells els primers pressupostos de la legislatura. Sobretot en un moment en què el procés encara no disposa de rumb i no hi ha avenços en la mesa de negociació.

La taula es reunirà a principis de gener, i res fa pensar que hi hagi membres de Junts en l'alineació de la delegació catalana. Els pressupostos generals de l'Estat han tornat a evidenciar les discrepàncies estratègiques al Congrés entre els socis de Govern, que sí que estan alineats a l'hora de buscar la CUP com a soci de cara als pressupostos. El 9 de novembre, lluny d'acabar la negociació, tot just arrencarà la fase transcendental.