Divendres al vespre mentre la ministra de Defensa espanyola, Carme Chacón, explicava al quarter general del PSC-PSOE a Catalunya la postura del govern de l'Estat respecte el conflicte d'Egipte, a la seu d'Òmnium Osona rebien una comunicació de la sots-delegació del govern espanyol a Barcelona. La sorpresa dels responsables territorials es feia palès en les seves declaracions a aquest diari: "Ara resulta que la Guàrdia Civil és qui decideix quines festes són tradicionals o no".

Un dels tècnics de la delegació d'Òmnium a Osona explicava que un informe d'un número de la Benemèrita no permetia qualificar l'acte en memòria dels Màrtirs de la Gleva de festa tradicional, i per tant, quedava prohibit que es disparessin salves d'honor per part de trabucaires i Miquelets, amb l'amenaça de retirar les llicències als membres d'aquestes colles.

La Defensora del Pueblo i "l'obsessió" contra el català

Aquesta és la darrera ofensiva d'una setmana marcada per la queixa i la sorpresa per les accions d'alts estaments de l'Estat a Catalunya contra elements culturals, lingüístics i competencials catalans que van més enllà de la prohibició de l'endeutament de la Generalitat o l'amenaça d'harmonització de les comunitats autònomes. Rafael Ribó, Síndic de Greuges,divendres passava llista de les actuacions de la Defensora del Pueblo a Catalunya. Un  Ribó indignat carregava a TV3 contra "l'obsessió i la mania" del Defensor del Pueblo contra les lleis catalanes, en especial contra les que regulen l'ús del català.

Els números de Ribó són clamorosos. Segons l'oficina del Síndic el  80% dels recursos que ha presentat la institució espanyola en els dos darrers anys són contra lleis catalanes. "Només n'hi ha dues recorregudes que són de fora de Catalunya,i sobre temes menors com uns pressupostos" assegurava Ribó a TV3. "L'oficina del Defensor del Pueblo espanyol té una especial fixació amb les lleis del Parlament de Catalunya i, sobretot, les que regulen els drets lingüístics dels catalans". Com el cas de la immersió, l'ús del català a l'administració o en la normativa de consum que empara l'etiquetatge en català.

La Sotsdelegació del Govern

Però la infanteria espanyola a Catalunya no només viu de la Defensora del Pueblo. La delegació del govern espanyol a Catalunya també fa de les seves. El mateix Síndic de Greuges ho feia palès en definir la delegació com una "institució no col·laboradora manifestament amb el Síndic" en competències que té parcialment atribuïdes.

La normativa autonòmica, aprovada el desembre de 2009 i recorreguda l'abril de 2010, estableix que el Síndic de Greuges té la potestat d'exercir a Catalunya les competències per a la prevenció de la tortura, però aquesta competència general correspon al Defensor del Poble.

Precisament pel que fa la tortura, el Síndic assegura que a Catalunya no hi ha una pràctica sistemàtica, tot i que hi ha casos eventuals d'agressions que poden qualificar així. Ribó va denunciar la situació de perill en algunes presons. De fet, l'Autoritat Catalana de Prevenció de la Tortura i d'altres Tractes o Penes Cruels, Inhumans i Degradants (ACPT), que depèn del Síndic, tenia previst iniciar visites de prevenció "de forma discrecional, regular i amb plena independència" a presons , centres de menors, centres per a estrangers i comissaries, sense previ avís i sense esperar a possibles queixes.

El Síndic insistia que no tenen competència per fer una queixa o una investigació i una recomanació final, però sí "per demanar informació, per saber què passa". "La llei diu que han de col·laborar i no ho fan", sentenciava Ribó.

La Brunete jurídica

Aquests exemples que s'afegirien al cas Centelles o els Papers de Salamanca, és el que en cercles polítics emmarcats en la defensa de l'autogovern són descrits com els torpedes de "l'altra Brunete". Una expressió manllevada de la definició de Xabier Arzalluz dels mitjans espanyols que fan d'altaveu de les aspiracions centralistes de l'Estat espanyol: "La Brunete Mediàtica". Ramon Barnils afirmava que els nous exèrcits eren els mitjans, potser hauríem d'afegir que els serveis d'intel·ligència són els serveis jurídics d'aquestes institucions.