La reina Sofia inaugura l'exposició del tricentenari de la RAE. Foto: RAETot just tres setmanes després de la caiguda de Barcelona el 1714, el 3 d'octubre d'aquell any, Felip V va aprovar la constitució de la Real Academia Española (RAE), un organisme encarregat de vetllar per la puresa i preeminència del castellà arreu dels territoris hispans. Ara, en plena commemoració del seu propi tricentenari, l'acadèmia veu com tot un reguitzell de filòlegs argentins promou un manifest que la qüestiona obertament: "Quan el rei Joan Carles li diu al director de l'Instituto Cervantes y expresident de la Real Academia: "Ocupi's d'Amèrica!”, nosaltres coneixem bé la naturalesa profunda d'aquesta ocupació."
En un manifest titulat Por una soberanía idiomática, destinat a combatre el pan-nacionalisme espanyol, els filòlegs argentins signataris reclamen el dret d'Argentina i del conjunt de l'Amèrica llatina a no acceptar l'autoritat de la RAE: "Espanya té tot el dret del món a tenir una política d'Estat en relació amb la llengua; allò insòlit és que el nostre país no la tingui, cedint-li el "dret a gaudir de béns aliens amb l'obligació de conservar-los, excepte que la llei autoritzi una altra cosa", segons defineix "usdefruit" el Diccionari de la RAE."
Com ja passa a Catalunya, que hi ha qui reivindica que el futurible Estat català tingui una política pròpia envers el castellà que s'hi parla, els lingüistes signants del manifest també reivindiquen la sobirania lingüística de l'Argentina. De fet, clamen per la constitució d'un Instituto Borges al marge de l'Instituto Cervantes, que sigui "un àmbit des del qual poder produir una composició llatinoamericana" del castellà i que, a la llaga, desemboqui en la creació d'una Asociación Latinoamericana de la Lengua.
Al manifest, aparegut al diari Página12, és previst que se n'hi sumi un altre que ha d'aparèixer aviat al diari Clarín. En aquest, els signants denuncien que "el 90% de l'idioma espanyol es parla a Amèrica, però el 90% acata, amb més o menys resistència, les directives que s'articulen a Espanya, on el parla menys del 10% restant". També ressalten la dada econòmica que "les empreses espanyoles tenen 162 filials al món repartides en 28 països, més del 80% a Iberoamèrica, el que demostra la importància de la llengua comuna a l'hora d'invertir en tercers països".
Per aquest motiu, raonen que "amb aquests números n'hi ha prou per a comprendre l'interès en discutir els destins de la llengua: els seus usos, la seva comercialització, la seva manera de ser ensenyada al món. Si fos només un assumpte econòmic no tindria rellevància, però afecta a les democràcies, a la integració regional, a la sobirania cultural de les nacions". Alhora, ressalten que les altres acadèmies europees destinades a la promoció de les seves respectives llengües, com la francesa, la italiana o la portuguesa, "no busquen imposar significativament formes normatives", com sí que fa la RAE.
"La llengua no és un negoci, però tot sovint se la tracta com a tal, i entre algunes corporacions espanyoles, per exemple, hi fa furor la metàfora de comparar-la amb el petroli. Espanya no té cru, es diu, però perforant en els seus jaciments va brollar a doll l'idioma espanyol, fet que va acabar donant més i millor rèdits. Però les perforacions no es van fer només a Madrid; també a Medellín, a Lima, a Santiago, a Buenos Aires... En matèria idiomàtica, Espanya sempre va sentir que es tractava dels "seus" jaciments, en tant que no es cansa de dir que es tracta d'un "bé comú" i "inavaluable", i que per això és ella qui s'encarrega de comercialitzar-lo a la resta del món. El patrimoni és compartit, però la destil·lació és estrangera", critiquen amb contundència.
Feta tota aquesta exposició, conclouen: "Pretenem evidenciar aquesta realitat, no per a crear un front comú contra Espanya, a qui no considerem la nostra enemiga. el problema és el monopoli, la utilització mercantil de la llengua i la consegüent amenaça cultural que suposa imposar el domini d'una varietat idiomàtica. Espanya no és l'enemic, però no solapem la necessitat polèmica que hem d'establir amb els seus òrgans de difusió i comercialització de la llengua."
