Aquesta és una resolució específica, però no l'única. En l'aplicació de la llei electoral (LOREG), les autoritats electorals han prohibit que es mostrin diversos missatges i símbols en els col·legis electorals, ja sigui per part dels votants o dels interventors i apoderats.
Què diu la llei electoral?
L'article 93 de la llei electoral, que és la que regula el procés de les votacions, diu que "Ni en els locals de les seccions ni als voltants dels mateixos es podrà realitzar propaganda electoral de cap gènere". Afegeix que "tampoc podran formar-se grups susceptibles d'entorpir, de qualsevol manera, l'accés als locals, ni s'admetrà la presència en les proximitats de qui pugui dificultar o coaccionar el lliure exercici del dret de vot. El president de la Mesa perdrà mesures convenients al respecte".Les restriccions afecten votants i interventors
Les restriccions que s'han especificat al llarg dels anys mitjançant acords de la JEC no sempre afecten de la mateixa manera apoderats i interventors que a votants.Un cas que involucra els dos col·lectius. El juny del 2015, la representant general de Chunta Aragonesista va preguntar la JEC si apoderats i interventors, per un costat, i votants, per altre, podien "portar posada una camiseta amb una estampació del logo o les sigles del partit". La JEC va emmarcar tots, apoderats i votants, en les prohibicions de l'article 93: la LOREG prohibeix portar camisetes amb la denominació, el logo o les sigles d'una formació.
Per altra banda, trobem casos en què les restriccions són més fortes per als apoderats i interventors. El 2016, els representants de la coalició electoral Unides Podem van consultar si els seus apoderats podien portar camisetes identificatives de la formació. La JEC ho va prohibir.
Un any més tard, el novembre de 2017, el Partit dels Socialistes de Catalunya va consultar si els interventors podien presentar-se a les meses electorals portant llaços grocs, símbol de l'independentisme. No es tractava d'una consulta sobre una cosa que ells, com a PSC, estiguessin interessats a portar, sinó una cosa que buscaven evitar en altres formacions. Van argumentar que l'ús del llaç groc estava sent "promogut per entitats nacionalistes i alguns partits polítics". Nova prohibició per part de la JEC.
En les eleccions del 28 de maig, la JEC va indicar als apoderats i interventors de Vox que no podien incloure la bandera de l'estat espanyol a les seves acreditacions. En aquesta ocasió, però, la referència no és l'article 93 sinó l'apartat 5 de l'article 46 de la LOREG, en què s'estableix que "no poden presentar-se candidatures amb símbols que reprodueixen la bandera o l'escut d'Espanya, o amb denominacions o símbols que facin referència a la corona".
Símbols que sí, símbols que no
Més enllà de les sigles i logos dels partits polítics, hi ha altres símbols pels quals la JEC també ha deliberat. El 2017, la Junta Electoral de Zona de Sant Feliu de Llobregat va consultar sobre la possibilitat de portar "camisetes o roba que continguin l'estampació d'estelades". La JEC ho va prohibir tant per a apoderats com per a votants. També es va ordenar la retirada d'estelades d'edificis públics durant aquella campanya electoral.El març del 2015, durant les autonòmiques d'Andalusia, tres persones van ser detingudes a Torre del Mar, Màlaga, per arribar a les meses de votació portant camisetes amb el lema de la Plataforma Afectats per la Hipoteca "STOP desnonaments". Mesos després, el novembre del mateix any, un jutjat de Màlaga va determinar que allò no era delicte electoral perquè no contrariava la LOREG.
Aquest article forma part dels continguts difosos per Comprobado.es, una aliança de verificadors i mitjans per lluitar contra la desinformació sobre les eleccions espanyoles del 23 de juliol.
