Difícilment cap dirigent del PP sortirà a polemitzar amb l’expresident del govern. La consigna que sempre s’ha donat des de la cúpula del partit davant de cada declaració crítica d’Aznar ha estat la d’ignorar-la i evitar el cos a cos. Però des d’ahir, els comentaris entre els dirigents del partit són d’indignació amb les contínues sortides de to aznarianes. El sentiment és compartit per sensibilitats diverses. No és tan sols el “sorayisme” el que està irritat.

Quadres del PP marcadament conservadors i fins i tot crítics amb l’anomenada "operació diàleg" asseguraven aquest matí que a l’expresident se li havia de recordar els pactes del Majestic i tot el que van suposar de “concessions” al nacionalisme: des de la supressió del servei militar obligatori a la desaparició de la Guàrdia Civil de les carreteres catalanes, el desplegament dels Mossos d’Esquadra i la decisió de no recórrer la llei d’immersió lingüística.

Reconèixer o no reconèixer un error

El tema de la recollida de signatures “contra los catalanes” a compte de l’Estatut del 2006 ha esdevingut el símbol de la política del PP respecte a Catalunya. D’aquí que hi hagi un debat –fins ara, bastant soterrat- sobre si el partit ha d’admetre que allò va ser un error.

El sector més reaccionari del PP considera que fer un reconeixement en la línia del que va insinuar Sáenz de Santamaría seria com fer una esmena a la totalitat de l’estratègia seguida des de l’aprovació de l’Estatut. D’alguna manera, deslegitimaria tot una política.

El pitjor context per Rajoy

Aznar aprofita l’"operació diàleg" i la feblesa parlamentària per burxar contra Mariano Rajoy. Aquesta és la interpretació en amplis sectors del PP de la nota de la FAES. L’executiu del PP afronta una situació de desgast. El fet de no disposar de majoria absoluta al Congrés fa que el govern perdi votacions, algunes de rellevants. Ahir mateix, la majoria de la cambra va aprobar una proposició no de llei presentada pel grup socialista per demanar la retirada de la llei de reforma laboral, amb el vot en contra del PP i l’abstenció de Ciutadans.

El president de la FAES sap que la pèrdua de votacions al Congrés erosiona i genera dubtes en el si del PP. Ja poden repetir els dirigents més alineats amb Rajoy que en un règim parlamentari les concessions als adversaris formen part del joc polític. El PP, acostumat a la comoditat de la majoria absoluta, paeix malament tot el que siguin cessions i reconeixements d’errors.   

D’altra banda, Aznar no perd ocasió per desmarcar-se. La mort de Rita Barberá va tensar encara més les ja difícils relacions entre  Rajoy i el seu predecessor, i l’expresident va retreure a la direcció del partit no haver donat tot el suport a l’exalcaldessa de València.

El paper d’Aznar en el congrés

Del 10 al 12 de febrer, el PP celebrarà el seu congrés i un nou conflicte amb Aznar és l’últim que desitja la direcció. En aquests moments, és una incògnita el paper que hi pot jugar José María Aznar, i si es dirigirà als congressistes. Un discurs seu podria ser un esdeveniment carregat de verí. En els cercles polítics madrilenys s’especula fins i tot si el president de la FAES assistirà a la trobada.

La FAES, refugi de damnificats

Des que l’octubre passat, la FAES va acordar amb la direcció del PP de desvincular-se de tot lligam amb el partit -però mantenint la proximitat ideològica-, s’ha evidenciat encara més la condició de la fundació com a refugi de damnificats polítics. De damnificats de Rajoy, s’entén. Només cal veure el llistat dels seus nous patrons.

Curiosament, es tracta de perfils diversos que tenen en comú l’haver estat bandejats del primer pla per l’actual cúpula popular. Hi ha des d’Eduardo Zaplana, Cayetana Álvarez de Toledo, Ángel Acebes, l’exdirigent del PP basc María San Gil,  però també l’exministre d’Exteriors Josep Piqué i l’exministre de Justícia Alberto Ruiz-Gallardón, el verso suelto del PP, ahir eterna promesa i ara patró de la fundació.