Les reformes fiscals dels pressupostos permetran recaptar 181 milions més

Aquesta quantitat no inclou encara els ingressos previstos per al nou impost sobre actius no productius de les persones jurídiques, que es tramitarà en paral·lel als pressupostos

Lluís Salvadó, secretari d'Hisenda del Govern
Lluís Salvadó, secretari d'Hisenda del Govern | ACN
10 de novembre de 2016, 19:23
Actualitzat: 19:29h
El Govern ja té llesta la seva proposta fiscal per incloure en la llei d'acompanyament dels pressupostos del 2017. És la concreció del que ha anat negociant les últimes setmanes amb la CUP, que ja ha recollit aquestes mesures en un document que ha fet públic NacióDigital que les seves assembles estan debatent aquests dies i que el consell polític decidirà dissabte si és suficient per facilitar la tramitació dels comptes. En conjunt, aquestes mesures permetran un increment de la recaptació de 181,3 milions en un any natural, per bé que el 2017 arribaran 121,4 milions d'aquests, atès que alguns tributs no es pagaran des de l'1 de gener o, com en el cas de l'IRPF, no s'abonen fins l'any següent a allò meritat durant un exercici. En aquest paquet, però, s'hi computen només les mesures incloses en la llei d'acompanyament de pressupostos i, per tant, en queda fora el nou impost sobre actius no productius de les persones jurídiques, el qual encara s'ha d'acabar de tancar i es tramitarà en paral·lel en una proposició de llei pròpia.

El consell executiu aprovarà el text i l'enviarà al Parlament quan la CUP en certifiqui el seu aval, junt al projecte de pressupostos, i des del departament d'Economia i Hisenda s'afirma que l'objectiu és ocupar amb "equitat i progressivitat els espais fiscals no ocupats per l'Estat", així com lluitar contra externalitats negatives o millorar el fre al frau fiscal. Les mesures se sumen, a més, a les figures fiscals ja establertes la darrera legislatura per augmentar els ingressos en 1.000 milions.

Així, el departament d'Economia confia que els anticapitalistes trobaran prou ambiciosa la proposta, per bé que no s'hi troben canvis en els trams de l'IRPF, successions o patrimoni, com exigien els negociadors de la CUP. L'equip d'Oriol Junqueras, però, afirma que s'ha centrat en generar consensos entre totes les parts -també el PDECat- i que amb algunes de les mesures es guanya progressivitat de forma consensuada i s'aconsegueixen uns ingressos similars, com amb la supressió d'algunes deduccions en l'impost a la renda. Sigui com sigui, entén que encara s'hi poden introduir canvis en el tràmit parlamentari.

Els principals canvis que inclouran els impostos són els següents:

- Impost sobre habitatges buits (que està pendent de sentència del Tribunal Constitucional (TC)): Es fixa un mínim exempt de 350 metres quadrats per a persones que no són grans tenidors d'habitatge, els quals paguen quantitats molt petites, per millorar-ne la gestió. Així, el nombre de contribuents cau de 195 a 60 i, en canvi, només es perdrien 337.417 euros dels 11,5 milions de recaptació.

- Impost sobre grans establiments comercials: Es converteix en un impost mediambiental, per esquivar la previsible suspensió per part del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, fixant una base imposable que gravi directament l'excés per vehicle privat, el qual el pagarien els establiments de 2.500 metres quadrats o els de 1.300 metres quadrats de fora de la trama urbana. També s'eliminen beneficis fiscals i es fixa un mínim exempt de 27.000 vehicles anuals. El tipus és de 0,18 euros per vehicle i es preveu passar de recaptar 15,2 milions el 2016 a 17,4 milions el 2018 (quan es paga allò meritat el 2017).

- Taxa turística: Es busca regular l'increment d'habitatges d'ús turístic, que ara paguen molt poc, augmentant les seves tarifes, així com es farà pagar a tots els creueristes, fins i tot els que passen menys de 12 hores a Catalunya (ara exempts). Igualment, es regula el fons per al foment del turisme i s'obre la possibilitat de destinar recursos al control i inspecció. També es crea la figura d'assistents de recaptació, perquè no hagi de pagar la taxa el titular dels pisos turístics, sinó que ho facin les empreses que els ofereixen, com AirBnB. Les liquidacions passen a ser semestrals i es podran agregar autoliquidacions, i es fixa l'obligació d'informació a l'Agència Tributària de Catalunya per part de la policia, les autoritats portuàries i els assistents de recaptació, per lluitar contra frau. Les novetats entraran en vigor l'1 abril de 2017 i es preveuen recaptar 7,7 milions més respecte els 43,2 milions del 2015.

- Impost de risc mediambiental radiotòxic: Per esquivar la impugnació del TC a l'impost a les nuclears, es passa a gravar el risc local mediambiental i sobre les persones que pot generar la dispersió d'elements radiotòxics, ja sigui en la producció, manipulació, transport, custòdia, dispersió rutinària o accidental. La base imposable, per tant, són el nombre de desintegracions nuclears produïdes i el 20% d'allò recaptat estarà afectat a un fons destinat a la reactivació econòmica, prevenció o moderació de riscos o manteniment i renovació de sistemes de control. Servirà per recaptar 28,3 milions el 2017 i 60 milions per a tot un any d'efectivitat.

- Impost sobre begudes ensucrades envasades: La voluntat és incentivar un canvi d'hàbits, i la base imposable seran els grams de sucre que porta la beguda. Així, es pagaran 0,08 euros per litre per a begudes d'entre 5 i 8 grams de sucre per 100 ml i 0,12 euros per litre per a concentracions superiors a 8 grams per 100 ml. Entrarà en vigor l'1 abril de 2017 i aportarà 31 milions el 2017 i 41,3 milions per a un any sencer. Tot i que el Parlament ha instat també a gravar les begudes amb sodi, el Govern creu que, per ara, aquesta qüestió no està prou estudiada arreu del món i que, en tot cas, l'Organització Mundial del Comerç encara no ha recomanat gravar-ho tant com al sucre.

- IRPF: Es busca revisar, posar al dia i fer més progressives les deduccions. Així, s'eliminen les deduccions per inversió en accions d'entitats que cotitzen en el mercat alternatiu borsari (afectaven a 10 empreses concretes) i es fixa topall de 30.000 euros de renda per a mantenir la deducció per a habitatges adquirits abans del 2011 (només existia a Catalunya, i es reduirà el cost de la deducció de 30 milions a 20 milions). Dels 866.000 contribuents que se'n beneficien, 250.000 tenen una base imposable superior a 30.000 euros, i a aquests se'ls treurà l'increment de deducció de l'1,5% que tenien fins ara, a més del 15% de base. Igualment, s'amplien les deduccions per a donatius a associacions de foment de la llengua i a centres de recerca vinculats a universitats catalanes. El guany previst per al 2018 amb la mesura és de 12,7 milions.

- Impost sobre transmissions patrimonials: El tipus per a béns immobles amb valor superior a un milió d'euros passa del 10% a l'11%. També es fixa un tipus del 5% per a totes les transmissions de béns mobles i no només als vehicles (la resta el tenien ara del 4%), així com es bonifica al 99% l'arrendament d'habitatges del parc públic destinats a lloguer social. Amb això, el 2017 es vol incrementar els ingressos en 4,8 milions.

- Impost sobre actes jurídics documentats: Es vol evitar que empreses eludeixin l'impost en els documents que formalitzen operacions en què es renuncia a l'exempció de l'IVA. Quan això ocorri, el tipus passarà a ser de l'1,8% actual al 2,5%, cosa que permetrà recaptar 22,5 milions extres.

- Impost sobre el joc: S'actualitzen les tarifes unitàries a les màquines de tipus B (dels bars) i C (de bingos i casinos), congelades des del 2006, cosa que reportarà un guany el 2017 de 12,6 milions.

- Nou impost sobre actius no productius: Atès que no hi ha competències per crear un impost a les grans fortunes com l'impulsat per Bildu a Guipúscoa, es perseguirà que gravi una part important del patrimoni de les persones jurídiques que està exempt de patrimoni però que és de difícil comprovació que sigui útil per a la producció de la pròpia empresa. Es tracta dels vehicles o habitatges personals a nom de persones jurídiques com a forma de frau o elusió fiscal per evitar pagar l'impost de patrimoni. Tot i això, encara cal quadrar els detalls del tribut, que es tramitarà en paral·lel a la llei de pressupostos i, per tant, no se sap quant permetrà recaptar.