La mateixa setmana que Mariano Rajoy ha assaborit l’instant de glòria que suposa per un president del govern espanyol presidir el Consell de Seguretat de les Nacions Unides, dimarts passat, el terra es mou sota el PP. Sembla que la situació a l’interior del partit és tan tensa que ni l’ONU pot apaivagar-la. Aquest dimecres, el PP va esmorzar amb les declaracions intempestives del ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, al diari El Mundo, on no deixava canya dreta amb els seus companys de partit.
Montoro s’ha despatxat a gust. Ha sorprès tothom pel fet que s’hagi “atrevit” fins i tot amb José María Aznar. “Que no molesti, que estem operant”, li va dir, i també que no pot “admirar algú que es dedica al business i que dóna lliçons des de fora”. També ha estat el primer cop que, de manera oberta, un ministre n’ataca un altre del mateix govern. Ho va fer en retreure al ministre d’Exteriors, José Manuel García-Margallo, el fet de mostrar “arrogància intel·lectual” quan proposa cedir el 50% de l’IRPF a Catalunya perquè és una idea que ja defensava fa molts anys i no ha canviat. Amb aquestes declaracions, el diari El Mundo ha jugat fort. Potser hi ha tingut un paper la pressió que deu exercir-hi l'aparició, com a competidor, d'El Español de Pedro J. Ramírez.
«Festa» del PP al Congrés espanyol per iniciar la precampanya. Foto: Flickr PP
El front basc
La crisi al PP basc, que s’arrossega des de fa temps, ha esclatat de forma virulenta. A Génova no esperaven que la presidenta, Arantza Quiroga, dimitís. Dimarts de la setmana passada, va presentar una moció al Parlament basc que parlava d’una política de convivència entre totes les parts en conflicte, i que reclamava de l’esquerra abertzale el rebuig a la violència però, per primera vegada, sense citar ETA. Era un intent des del PP basc de desbloquejar la ponència sobre Pau i Convivència de la Cambra que no avança. A la “caverna” madrilenya no han perdonat que Quiroga no exigís a l’esquerra abertzale la “condemna” expressa d'Euskadi Ta Askatasuna.
La presidenta del PP basc és una dona d’idees molt conservadores, mare de família nombrosa i estretament vinculada a l’Opus Dei. Però ha tingut des de fa dos anys, quan es va fer càrrec de la presidència del PP basc, conflictes amb l’altre “tenor” del partit, l’ara ministre de Sanitat Alfonso Alonso, cap del PP d’Àlaba, i que finalment l'ha succeït. Els enemics de Quiroga al PP basc han aprofitat l’ocasió. Quiroga tenia fins ara el suport de María Dolores de Cospedal. Però, en aquests moments, al PP tothom té prou feina. Des que Quiroga va comunicar a Cospedal que havia decidit sortir d’escena, a Génova li van demanar que es mantingués fins a les properes eleccions espanyoles. Però ella no ha volgut fer el paperet i ha plegat, deixant en evidència una altra ferida oberta.
El PP està donant mostres aquests dies de falta de reflexos i histèria. La darrera escena va ser també dimecres, amb la presentació del vídeo “Hacemos España” en unes dependències del Congrés, entre tapes i cerveses, en què es mostra una malalta al caire de la mort en un quiròfan, amb uns metges que, després d’un esforç desesperat, aconsegueixen salvar la vida de la pacient. El vídeo ha estat objecte de tot tipus de burles per les xarxes. Per empitjorar les coses, sembla que és una còpia d’un espot electoral del Partit de l'Alliberament Dominicà.
García-Margallo duu setmanes de tensió
El mateix dia, durant la sessió de control al Congrés, es va veure una enganxada entre el president del Congrés, Jesús Posada, i el ministre d’Afers Exteriors, José Manuel García-Margallo, després que aquest aconsellés al diputat de CiU Jordi Xuclà que anés al psiquiatre.
Fonts de Madrid asseguren que García-Margallo arrossega la tensió d’aquestes darreres setmanes, que estan deixant exhaust el PP. Una proposta seva de reforma constitucional va ser desautoritzada pel partit. El seu debat amb Oriol Junqueras li va costar la repulsa del “búnquer” espanyolista més tronat. L’aparició de Rajoy a l’ONU va quedar esquitxada per la trencadissa a l’hemicicle. “El ministre ha tingut dies millors”, diuen a Madrid.
El polèmic cara a cara entre Junqueras i Margallo, cara a cara a «8 al dia». Foto: 8tv
Desercions empresarials
Hi ha un temor que s’estén per l’entorn de Mariano Rajoy, i és el de les desercions que es poden anar produint en el front empresarial. La pèrdua d’expectatives del PP ha fet que els ulls de la gran empresa ja no estiguin centrats únicament en el partit governant. Tothom dóna per fet que la majoria absoluta de Rajoy no es repetirà, i el gran diner sap que haurà de trobar més interlocutors polítics. Ja fa uns mesos que el sopar discret que van celebrar un seguit d’empresaris amb Pedro Sánchez, secretari general del PSOE, va provocar una profunda irritació a La Moncloa, com va informar NacióDigital. Va ser un senyal que les coses estan canviant també en la fins ara cordial entesa Moncloa-gran empresa.
L’anunci que el Fòrum Pont Aeri convidarà Albert Rivera a finals de mes ha evidenciat aquest clima de desvinculació del món econòmic respecte al nucli dur del PP. La iniciativa de dur Rivera al rovell de l’ou d’aquest lobby empresarial ha generat un debat intern entre els empresaris, entre els quals predominen els “prudents” per damunt dels “agosarats”, segons han explicat fonts properes a l'entitat. Ningú vol cometre passos en fals. La iniciativa de convidar el líder de Ciutadans ha estat de Luis Conde, de Seeliger y Conde, i d’altres (potser Antoni Brufau, de Gas Natural, potser Josep Crehueras, de Planeta) creuen que cal evitar tot allò que pugui molestar el govern espanyol. Però tot plegat és un altre indici que el món econòmic creu que cal posar els ous en diverses cistelles.
Luis Conde era vist fins ara com un home proper al PP. És ell qui va contractar Esperanza Aguirre quan aquesta va deixar la presidència de la Comunitat de Madrid. Fa uns anys –temps era temps- també havia coquetejat amb CiU.
Luis Conde i Esperanza Aguirre, en una imatge d'arxiu. Foto: Europa Press
