La inflexió a la dreta duta a terme per Pablo Casado al PP genera profunda inquietud en amplis sectors de l'organització. Casado sembla apostar tota la seva sort a una aznarització ideològica de la formació, beneït per l'expresident José María Aznar i la FAES, i donant per bona la tesi d'un centre dreta dividit en tres partits que ara cal reagrupar, com verbalitza l'expresident espanyol. Però no tothom comparteix la visió de Casado, malgrat que la recuperació de la figura d'Aznar ha fet que part de la vella guàrdia del partit s'hi hagi reconciliat.

Casado s'ha apuntat a la línia d'Aznar de blanquejar Vox, rebutjant que es tracti d'una força d'extrema dreta. Fa uns dies fins i tot va voler suavitzar de manera estrambòtica els de Santiago Abascal tot dient que eren més propers a Donald Trump que a Marine Le Pen. El mateix Aznar va assegurar recentment que no és un partit antisistema sinó una força que vol "reformar la Constitució".

De Pedro Arriola a Fernández-Lasquetty

Una de les primeres coses que va fer Pablo Casado a l'arribar a Génova com a flamant nou president del PP va ser prescindir dels serveis de Pedro Arriola. La designació de Javier Fernández-Lasquetty com a cap de gabinet de Casado és un senyal inequívoc de per on aniran els passos del nou PP. Arriola era el sociòleg preferit de Mariano Rajoy i el defensor de la tesi que per guanyar era important desmobilitzar l'adversari, no motivar-lo amb una agenda radical. Conquerir el centre i no allunyar-se'n gaire era la gran consigna. Fernández-Lasquetty veu les coses d'una altra manera i advoca per un discurs més ideològic.

Aquest exconseller de Sanitat de Madrid, defensor de la privatització del sector, va dimitir el 2014 quan els seus plans regressius a la sanitat no van ser acceptats pel PP. Tota la carrera de Fernández-Lasquetty es va fer al costat d'Esperanza Aguirre i Aznar. Va ser també secretari general de la FAES. Connexions totes elles que comparteix amb Casado.        

El PP madrileny, dividit

Mentre el líder del PP ha posat la directa per recuperar els vots de l'extrema dreta que han fugit a Vox, les darreres setmanes s'ha percebut també la incomoditat amb què barons i sectors del PP contemplen aquest enduriment del discurs. És imminent que Casado decideixi qui són els seus candidats a l'alcaldia i a la Comunitat, i tot indica que s'imposaran noms de perfil ultraconservador. Sembla que trontolla Ángel Garrido, president de la Comunitat, un dels més distants amb el discurs de Casado i que ha alertat els seus de no deixar descobert l'espai de centre dreta, que és on hi ha la majoria.   

Puja com l'espuma al PP madrileny Antonio González Terol, alcalde de Boadilla del Monte i home molt proper a Casado. Va ser ell qui va fer militant a l'actual president. González Terol llueix bandera espanyola sempre que pot i és un dels defensors del rearmament ideològic del partit. És a dir, un discurs més a la dreta i l'apel·lació a "l'Espanya dels balcons". Té molts números per ser candidat a la Comunitat.

Per l'alcaldia el nom que circula amb més profusió és Adolfo Suárez Illana, fill d'Adolfo Suárez. Reuneix alguns ingredients: va donar suport a Casado durant les primàries internes, és molt més de dretes que el seu pare i el seu nom dona aparença centrista. Però té un precedent negatiu: va fracassar quan Aznar el va presentar de president de Castella-la Manxa demostrant molt poca grapa electoral.    

Núñez Feijóo marca distàncies

Un PP gens entusiasmat amb la deriva radical de Casado és el gallec. Alberto Núñez Feijóo va fer unes declaracions molt crítiques amb Vox durant el dia que se celebrava al Congrés els 40 anys de Constitució. Pel president gallec, a Galícia no hi havia espai per una força com Vox i va assegurar que "els profetes" no són necessaris. Pel dirigent popular, no s'ha d'acceptar que Vox els doni lliçons. El gir de Casado pot haver donat al líder gallec un possible espai polític útil de cara al futur.

El PP català, inquiet

En el si del PP català tampoc es percep amb comoditat la irrupció de Vox. En pocs dies, el nou president, Alejandro Fernández, ha emès un missatge crític envers la nova marca ultra. Primer va ser al Círculo Ecuestre, on va dir que discrepava de l'estratègia del partit de Santiago Abascal, i va advertir contra la temptació de trencar-ho tot. Aquest dimarts, en el Nova Economia Fòrum, ha fet una defensa de l'Espanya de les autonomies, tot i mostrar-se favorable a una revisió de les competències en sentit regressiu. I ha equiparat Vox al populisme.

Pel PP català, la distància de seguretat envers Vox pot ser una qüestió de supervivència. Els populars, després de perdre bona part del seu cabal de vots a mans de Ciutadans, no es pot permetre el luxe de fer concessions a Vox. Una nova hemorràgia electoral podria foragitar el PP de moltes institucions i conduir-lo a la marginalitat. Aquí hi ha una clara diferència de discurs entre Casado i Fernández. Mentre des de Génova s'aboquen a intentar seduir el votant ultra, el líder a Catalunya insisteix en rebutjar el discurs d'Abascal.