24
de gener
del
2024
Actualitzat
a les
12:53h
L'auge de l'extrema dreta és una realitat que amenaça el Vell Continent des de fa ja uns anys, però en les pròximes eleccions europees del juny la seva presència a l'Eurocambra podria créixer de manera notòria. Un sondeig del think tank internacional European Council on Foreign Relations (ECFR) publicat aquest dimecres dibuixa com podria quedar el mapa després dels comicis.
Si les estimacions de l'estudi es confirmessin, els dos grups europarlamentaris que aglutinen les diferents formacions de l'extrema dreta serien segona força, per sobre dels resultats que obtindrien els liberals i els socialdemòcrates. De fet, l'ECFR constata un "gir important cap a la dreta", ja que la primera força parlamentària seria el Partit Popular Europeu i les forces progressistes patirien una forta caiguda.
El fantasma de l'extrema dreta és tan real que, segons el sondeig, pot guanyar en fins a nou països dels 27 estats membres. Per ara, els ultres lideren les enquestes a Àustria, Bèlgica, la República Txeca, França, Hongria, Itàlia, els Països Baixos, Polònia i Eslovàquia. En aquest sentit, grans referents de la dreta europea com Marine Le Pen, Giorgia Meloni, Viktor Orbán o Geert Wilders obtindrien grans resultats.
Amb tot, i sempre segons el sondeig de l'ECFR, els resultats dels comicis del pròxim juny deixarien una Eurocambra amb 173 escons del Partit Popular Europeu (-4 respecte al 2019) i 131 pel grup Socialdemòcrata (-11). Darrere hi anirien els dos grups d'extrema dreta, que són Identitat i Democràcia amb 98 escons (+36) i Conservadors i Reformistes, amb 85 (+19). Per altra banda, el grup dels Verds i Aliança Lliure, que inclou ERC, perdria onze escons i se'n quedaria amb 61; i Junts formaria part dels 42 escons sense grup.
Si les estimacions de l'estudi es confirmessin, els dos grups europarlamentaris que aglutinen les diferents formacions de l'extrema dreta serien segona força, per sobre dels resultats que obtindrien els liberals i els socialdemòcrates. De fet, l'ECFR constata un "gir important cap a la dreta", ja que la primera força parlamentària seria el Partit Popular Europeu i les forces progressistes patirien una forta caiguda.
El fantasma de l'extrema dreta és tan real que, segons el sondeig, pot guanyar en fins a nou països dels 27 estats membres. Per ara, els ultres lideren les enquestes a Àustria, Bèlgica, la República Txeca, França, Hongria, Itàlia, els Països Baixos, Polònia i Eslovàquia. En aquest sentit, grans referents de la dreta europea com Marine Le Pen, Giorgia Meloni, Viktor Orbán o Geert Wilders obtindrien grans resultats.
Amb tot, i sempre segons el sondeig de l'ECFR, els resultats dels comicis del pròxim juny deixarien una Eurocambra amb 173 escons del Partit Popular Europeu (-4 respecte al 2019) i 131 pel grup Socialdemòcrata (-11). Darrere hi anirien els dos grups d'extrema dreta, que són Identitat i Democràcia amb 98 escons (+36) i Conservadors i Reformistes, amb 85 (+19). Per altra banda, el grup dels Verds i Aliança Lliure, que inclou ERC, perdria onze escons i se'n quedaria amb 61; i Junts formaria part dels 42 escons sense grup.