Després de nombroses controvèrsies que han caracteritzat els eu primer any i mig de presidència (de les despeses de maquillatge a l'escàndol de violència protagonitzat pel seu escorta Alexandre Benalla), Emmanuel Macron ensopega amb la història. Aquest proper cap de setmana, França celebra el centenari de la fi de la Primera Guerra Mundial, que va culminar el 1918 amb la victòria de les armes franceses i britàniques sobre Alemanya i Àustria-Hongria. Un dels actes centrals serà un homenatge a vuit mariscals que van ser determinants en la victòria. El problema és que entre ells hi ha Philippe Pétain.

Pétain va ser un dels mariscals que va conduir França a la victòria el 1918, però també qui va lliurar el país a l'Alemanya de Hitler el 1940. Home d'idees ultraconservadores, a l'esclat de la Segona Guerra Mundial va ser vist com l'únic que podia plantar cara als exèrcits nazis. Però França aviat va ser vençuda i Pétain es va erigir en el cap de l'Estat disposat a fer la pau amb Berlín. França va ser partida en dues: una part del territori dirigit directament pels alemanys i un estat titella, amb capital a Vichy, aliat de Hitler.

El 1945, amb la derrota alemanya, el general De Gaulle, líder de la Resistència, va dirigir França. Pétain va ser jutjat per traïdor i condemnat a mort. De Gaulle va commutar la sentència per cadena perpètua i va ser confinat a l'illa de Yeu, on va morir el 1951. Aquests dies, Macron ha defensat l'homenatge tot dient que "el mateix home que va prendre decisions infaustes el 1940 va ser un gran soldat" el 1918. Macron ha sentenciat que té davant "tota la història de França". Però des de les forces de l'oposició d'esquerres s'han aixecat crítiques molt dures. El Consell Representatiu de les Institucions Jueves de França (CRIF) ha estat de les entitats més contundents, recordant les deportacions als camps nazis en temps de Pétain i definint l'homenatge d'"indignitat nacional".