En l'explicació, detalla que un amic li va dir que si volia, Romeva s'alegraria si l'anava a veure. "Hem parlat i sobretot ens hem escoltat, com si fóssim a la terrassa d'un bar qualsevol, però amb la diferència que un vidre ens separava i ell em parlava per un telèfon", explica.
Durant una hora, diu que han parlat "de moltes coses", i que l'únic cop que han parlat de pàtries o banderes ha estat quan han comentat que els còmics són un exemple a seguir perquè la seva pàtria és l'humor, i la bandera, el riure.
Corbacho assenyala que tot i que havien de parlar uns 40 minuts, la conversa s'ha allargat fins a una hora. "La veu es talla, de sobte, sense avisar", explica. Per aquest motiu ja s'havia acomiadat d'ell abans d'hora, per si no ho podien fer en acabar.
[h3]Comiat amb un somriure[/h3]
"Marxem els dos amb un somriure. Bé, marxo jo, ell es queda. És un pres, tot i que jo ho havia oblidat per un moment", explica.
Corbacho acaba el seu missatge amb unes paraules adreçades a Romeva: "Gràcies per la conversa, Raül, espero que la propera sigui a la terrassa d'un bar".
