La legislatura passada va acabar amb crispació parlamentària i la nova arrencarà també marcada per la confrontació i l'amenaça del govern de Mariano Rajoy de portar tota acció dels independentistes als tribunals encara que només sigui de caràcter polític o simbòlic. La divisió entre blocs es tornarà a fer visible a l'hemicicle en el ple d'aquest dijous, especialment entre un sobiranisme que s'exhibirà com un bloc compacte contra el 155 i els partits que avalen que era necessària la suspensió de l'autogovern. Al llarg d'aquesta dimecres, Junts per Catalunya, ERC i la CUP han perfilat un acord per la proposta de resolució que restitueix simbòlicament Carles Puigdemont i que deixarà de banda la reafirmació de la declaració d'independència del 27 d'octubre.

el text sí que reconeix el referèndum de l’1 d’octubre i que la majoria independentista vol “un estat en forma de república”
Puigdemont “ha sigut avalat, arran del resultat del 21-D, per ser el legítim candidat del Parlament a la presidència de la Generalitat” i, com a resultat de les negociacions amb la CUP, també exigeix que “cessin les ingerències del govern de l’Estat davant les instàncies jurisdiccionals i el Tribunal Constitucional”. Uns òrgans, assegura la resolució, que pretenen impedir la “voluntat democràtica dels representants del poble de Catalunya”, així com la que va ser expressada en el referèndum de l’1d’octubre. A més, en el text es constata que el 21-D va ratificar la “majoria favorable a [...] les forces polítiques favorables a l’acció republicana de govern i a la constitució de Catalunya en un estat independent en forma de república”. També es denuncia la “deriva autoritària” de l’Estat. Una falta de separació de poders que segons els independentistes es posa en evidència quan el ministre de Justícia avança “amb total seguretat” el contingut de les resolucions judicials, en les “pressions” al Constitucional, en el manteniment dels presos i “impedint” que els diputats exerceixin “amb plenitud” tots els seus drets i deures com a electes del Parlament. Finalment, el text insta al “restabliment” de les institucions catalanes, així com també a la “restitució” del que establien les lleis socials i mediambientals que van ser aprovades la legislatura passada i tombades pel TC.

La lupa judicial torna a condicionar amb força els primers compassos de la legislatura. La gran patata calenta d'aquesta setmana, en vies de solució definitiva, rau en com l'independentisme resol la investidura i els estira-i-arronsa per fixar un rumb que pugui compaginar el rol de Carles Puigdemont a Brussel·les amb un Govern que gestioni el dia a dia sense tornar-se a posar als peus dels cavalls dels tribunals. JxCat, ERC i la CUP donen per fet que no hi ha marge per al desacord en el ple que ha de servir per activar una nova etapa. El disseny de l'executiu està molt perfilat i la setmana vinent, si no falla res, s'intentarà la investidura de Jordi Sànchez després d'avalar el Consell de la República, des del qual Puigdemont vol seguir a primera fila tot i estar a Brussel·les.

La pressió de la CUP sobre JxCat i ERC

Les últimes hores han estat marcades per les esmenes presentades per la CUP a la proposta de resolució que Junts per Catalunya va presentar unilateralment per legitimar Puigdemont. Si bé els republicans ja havien treballat conjuntament el text amb JxCat, els anticapitalistes pressionaven perquè es vagi més enllà i el Parlament "es reafirmi i reiteri la declaració d'independència" del 27 d'octubre. També volien que es ratifiqués Puigdemont com a "candidat a la investidura" en un moment en què JxCat i ERC ja estan precisament negociant un nom alternatiu -Jordi Sànchez-. Els quatre diputats de la CUP són necessaris per garantir la majoria independentista i això els ha obligat a negociar.
 
A l'espera de quin és el redactat final dels independentistes per garantir una actuació conjunta -aquest dimecres a la tarda ja s'ha perfilat l'acord, que JxCat avaluarà en una reunió de grup a primera hora del matí, segons diverses fonts consultades-, l'oposició ja ha posat en marxa tota la maquinària per intentar frenar-la. Les esmenes de la CUP han estat admeses per la mesa del Parlament malgrat que els lletrats han advertit que podien contravenir resolucions i sentències del Tribunal Constitucional. "La mesa no es pot convertir en un òrgan censor ni de control del TC", asseguren fonts parlamentàries del bloc independentista, en la línia del que ja defensaven la legislatura passada.

Les possibles accions legals contra la mesa de Torrent

El govern espanyol, i també la Fiscalia, ja estudia les possibles "responsabilitats" que es puguin derivar de l'admissió a tràmit de les esmenes per part de la mesa presidida per Roger Torrent sense ni tan sols esperar com serà el redactat final de la proposta que se sotmetrà a votació. A la Moncloa argumenten que ho fan pel "seu caràcter il·legal i contrari a la Constitució i l'Estatut" i reiteren que vetllaran "en tot moment" pel compliment de la legalitat.

[blockquote]Ciutadans, PSC i PP ja han presentat peticions de reconsideració contra les esmenes de la CUP, i és per això que la mesa es reunirà a primera hora[/blockquote]
També Ciutadans, el PSC i el PP ja han presentat peticions de reconsideració, motiu pel qual s'ha hagut de convocar una reunió de la mesa i de la junta de portaveus una hora abans de l'inici del ple. També estan disposats a presentar-ne per les transaccions -els textos acordats entre els grups que se sotmetin a votació durant la sessió-, amb la qual cosa és possible que es produeixin interrupcions i el ple s'allargui més del previst.

La proposta dels "comuns", la més votada

La sessió arrencarà amb la proposta de resolució de Catalunya en Comú per defensar la sobirania del Parlament, rebutjar el 155 i reivindicar el model d'escola pública catalana, en perill per l'amenaça del govern de Mariano Rajoy d'impulsar el castellà com a llengua vehicular. La dels "comuns" serà la proposta amb més suports, ja que rebrà el vot favorable tant de JxCat com d'ERC, i la que farà visible que hi ha almenys 76 diputats en contra del 155 mentre que Cs, PSC i PP avalen -en el cas dels socialistes, amb matisos-, la seva aplicació. Caldrà veure, però, què fa finalment JxCat amb el punt que fa referència a l'escola catalana, on s'inclou un rebuig explícit als centres que segreguen per sexe. El grup de Puigdemont va demanar als de Xavier Domènech que separessin en dos aquest punt, però els "comuns" s'hi han negat. 

La proposta de resolució presentada per Junts per Catalunya per legitimar Puigdemont rebrà el vot favorable d'ERC i previsiblement el de la CUP un cop es tanqui l'acord. Els quatre primers punts, però, que fan referència a la suspensió de l'autogovern, també seran votats favorablement pels "comuns". No s'espera que prosperin, doncs, les propostes de Cs, el PSC i el PP per exigir que s'activi el compte enrere de dos mesos per a la investidura -el calendari segueix congelat a hores d'ara, tal i com van considerar els lletrats-. Els d'Inés Arrimadas denunciaran "l'intent de patrimonialització de les institucions" que, sota el seu criteri, estan fent els partits independentistes.