L'independentisme torna a reconèixer Puigdemont al Parlament en ple procés d'extradició

La detenció de Carles Puigdemont a Alemanya i l'obertura formal d'un procés d'extradició -caldrà veure si es completa o se'l deixa en llibertat- han tornat a sacsejar el tauler de manera que l'escenari recorda a l'immediatament posterior al del 21-D: investir o no investir el president a l'exili? En aquest context se celebra aquest dimecres un ple del Parlament en el qual el reconeixement -no efectiu, més aviat simbòlic- de Puigdemont tornarà a estar sobre la taula arran d'una proposta de resolució conjunta de Junts per Catalunya (JxCat), ERC i la CUP que reclama "garantir" els drets polítics del president a l'exili, de Jordi Turull i també de Jordi Sànchez, tots tres empresonats. El document recull la resolució de l'1 de març, en la qual es constatava la majoria del líder de JxCat per ser investit, però no apareix en la part que es votarà.

Els tres dirigents als quals fa referència el text han estat proclamats candidats a la presidència de la Generalitat, però només Turull s'ha sotmès a votació. Puigdemont va acabar fent un pas al costat davant la impossibilitat de participar en una investidura presencial, i Sànchez va renunciar després que el jutge Pablo Llarena no el deixés sortir de Soto del Real. Turull va poder fer el discurs i ser votat, però l'abstenció de la CUP i la negativa de la resta de l'oposició li van impedir sortir del Parlament com a president. L'endemà va anar a declarar al Suprem i Llarena ja el va enviar de nou a Estremera.

La CUP reclama una "plasmació democràtica real" de les resolucions de l'ONU sobre garantir els drets polítics de Puigdemont i reclama investir-lo

La combinació de tots aquests elements ha fet que actors destacats de l'independentisme -de JxCat a l'ANC, passant per la CUP- apostin obertament per tornar a explorar la investidura de Puigdemont. El president a l'exili dorm des de diumenge a la presó de Neumünster, i és possible que s'hi passi alguna setmana fins que es resolgui el procés d'extradició. Els anticapitalistes, que ja es van oferir per entrar a la mesa de la cambra i assumir responsabilitats penals per escollir el líder de JxCat, sostenen que cal una "plasmació democràtica real" a les resolucions internacionals que, de moment, mantenen oberta la carpeta catalana i impacten en la investidura.

Al grup parlamentari de Puigdemont van rebre de bon grat que el comitè de Drets Humans admetés a tràmit la demanda presentada per l'equip legal del president a l'exili, tot i que no comporta mesures cautelars -sí que és així en el cas de Sànchez- i l'Estat té fins a sis mesos per respondre. "Ell està fort, amb coratge", recalcava aquesta tarda el seu advocat, Jaume Alonso-Cuevillas, en una compareixença a les portes de la presó de Neumünster. "Està disposat a suportar el que calgui", ha afegit el lletrat, mentre duri el procés d'extradició. L'última decisió la té la justícia del land de Schleswig Holstein, i ja hi ha veus rellevants que sostenen que retornar-lo seria "improcedent".

L'Estat, de moment, intenta mantenir la polèmica per la detenció de Puigdemont en el terreny estrictament judicial, però els missatges que envia també tenen un rerefons polític. Que hagi sortit el portaveu del govern espanyol, Íñigo Méndez de Vigo, a dir que la gran majoria de processos d'extradició alemanys acaben amb retorn del detingut no és casual, així com tampoc ho és el fet que digués, en roda de premsa posterior al consell de ministres, que els delictes que s'imputen a Puigdemont són un "atemptat" contra el cos legal de la Unió Europea (UE).

L'1-O i Torrent

El ple del Parlament també veurà aquest dimecres la compareixença del Síndic de Greuges, Rafael Ribó, que explicarà el balanç de l'actuació policial de l'1-O. La repressió del referèndum va causar un miler de ferits, malgrat que l'Estat sempre ha volgut rebaixar les xifres i ha acusat la Generalitat d'inflar-les. No serà un debat senzill i, en certa manera, es posarà a prova la manea de fer funcionar la cambra de Roger Torrent, escollit president del Parlament el 30 de gener i erigit en primera autoritat del país -en funcions- davant l'empresonament de Puigdemont i la resta de dirigents del país.

El Síndic de Greuges, Rafael Ribó, compareixerà al ple per explicar el balanç de l'actuació policial de l'1-O, que va causar un miler de ferits

Ciutadans, que es queixa des de fa setmanes del paper de Torrent perquè fa "mítings d'ERC" des del seu càrrec institucional, en demanarà la dimissió amb una proposta de resolució. El PSC, com en el debat que va substituir la segona votació de Turull, presenta una proposta sobre "diàleg" i "reconciliació" -sempre que el futur Govern compleixi amb la legalitat espanyola-, mentre que Catalunya en Comú-Podem defensarà un text que apel·la a construir "àmplies majories plurals". Aquests dos últims grups tenen el seu propi debat intern sobre un hipotètic govern de concentració.

Aquestes "àmplies majories plurals" que els "comuns" defensen lliguen amb el front comú per la democràcia que Torrent ja ha posat en marxa reunint-se amb sindicats, patronals i entitats. Algunes d'elles, per cert, ja s'han organitzat a l'entorn de l'Espai Democràcia i Convivència, que ha convocat una manifestació a Barcelona per al 15 d'abril. En aquell moment, potser, ja hi ha desenllaç sobre Puigdemont i un nou president treballant des del Palau de la Generalitat.