[municipalsinformacional]
Des de l'equador de la campanya, a Barcelona les crides al vot útil i les càbales sobre els pactes postelectorals han acaparat el protagonisme. Té sentit que el debat sobre el model de ciutat i les propostes municipals hagin cedit terreny als missatges més polítics perquè la pugna per la victòria és aferrissada i els partits intenten passar el rasclet per assegurar-se tots els vots possibles, generosa com és la bossa d'indecisos. Ada Colau persegueix fins l'últim suport d'esquerres quan alimenta el risc d'un acord entre el PSC i Junts; Jaume Collboni busca el vot d'ordre quan marca distàncies amb l'obra de govern compartida amb els comuns; Xavier Trias alimenta les opcions d'una segona oportunitat quan fa una esmena a la totalitat a la gestió de l'alcaldessa; i Ernest Maragall es reivindica com l'única opció sobiranista i progressista quan es contraposa al retorn de Convergència i la catifa vermella a l'ideari liberal.

En aquesta recerca dels indecisos per maximitzar opcions -que fins i tot practica Daniel Sirera quan demana que els vots de Vox tornin al PP-, els candidats alcen el to i marquen línies vermelles per emfatitzar missatges i fidelitzar suports. Ho fa Colau quan tria com a companys de viatge ERC i el PSC, hi insisteix Maragall quan es nega a formar govern amb els socialistes, s'hi abona Trias quan repeteix que és la garantia perquè no hi hagi un tercer mandat de l'alcaldessa i també hi jugava Collboni quan apuntava -ara ja no- que passarà a l'oposició si no guanya. Perquè el que succeirà després del 28-M és que les línies vermelles que avui són rotundes ja no ho seran tant. I, en funció dels resultats, el PSC calcularà totes les opcions per tenir l'alcaldia de Barcelona -que tant bé li aniria a Pedro Sánchez en el llarg relat cap a les eleccions de finals d'any-, si cal mirant a la dreta. Com Trias, que podria activar la sociovergència, perquè els pactes seran cosa seva i no de la part de Junts liderada per Laura Borràs. O Maragall, que podria ser decisiu per decantar la balança a un costat o l'altre.      
[intext1]

 La protagonista

Maria Eugènia Gay, exdelegada del govern espanyol a Catalunya i número 2 de la llista de Jaume Collboni, va ser una de les incorporacions estrella del PSC per aquestes municipals. Fins ara, Gay ha tingut poc protagonisme en campanya. Aquest dimarts, però, mentre el seu cap de llista preparava el debat de TV3, ha encapçalat l'acte de la candidatura sobre feminisme, al costat de les companyes Marta Villanueva i Raquel Gil. I la número dos del PSC ha aprofitat l'avinentesa per subratllar, en el seu discurs, el "privilegi" de tenir tres homes liderant el partit a Espanya, Catalunya i Barcelona. Segons la candidata, tant Pedro Sánchez com Salvador Illa i el mateix Collboni, són homes "compromesos amb les dones i amb la lluita feminista". El lideratge masculí no incomoda el feminisme de la candidata.
[intext2]

 La proposta

Barcelona en Comú ha detallat avui una fórmula per regular els lloguers de temporada, que té impacte en el mercat d'habitatge de la ciutat perquè incrementa preus i limita l'oferta a ciutadans amb alt poder adquisitiu. L'escletxa que ha deixat la nova llei estatal ha obligat la formació d'Ada Colau a preparar un pla que reguli aquest fenomen i intervingui en els 26 barris amb una demanda d'habitatge més forta, que també són els més turístics. Si governen, els comuns plantejaran una modificació del Pla General Metropolità per definir, per primera vegada, "què vol dir habitatge habitual". Tot seguit, elaboraran un pla d'usos que veti estrictament la presència de lloguers de temporada. La intenció és que no n'hi hagi ni un als barris de zones com Ciutat Vella, l'Eixample, la Vila de Gràcia, Sants-Montjuïc o el Poblenou, definits a la zona 1 i zona 2 de màxima pressió turística al Pla Especial Urbanístic d'Allotjaments Turístics (PEUAT). Les dues fases de la idea dels comuns, però, necessiten una majoria al ple municipal.
[intext3]

 L'estirabot

"El veritable alcalde de Madrid és Florentino Pérez". Roberto Sotomayor, candidat de Podem a l'alcaldia de Madrid, va protagonitzar un dels moments estel·lars del debat a Telemadrid de dilluns a la nit. Sotomayor va mostrar un cartell amb la cara del president del Reial Madrid per denunciar la connivència del poder econòmic amb el PP de José Luis Martínez-Almeida. L'aspirant de la formació morada va assenyalar Florentino com el "responsable de la precarització dels serveis públics" a Madrid -l'empresa ACS també té interessos en la prestació de serveis socials- i va definir l'alcalde popular com el "majordom" del dirigent blanc, amb poder omnipotent a la capital espanyola.

 La frase

"Si visqués a Madrid votaria Ayuso, ho dic així de clar". Eva Parera, candidata de Valents a Barcelona, no té pràcticament cap opció d'aconseguir representació a l'Ajuntament. Així ho pronostiquen la majoria d'enquestes difoses en campanya. Potser per això, Parera prova d'articular frases cridaneres per obtenir protagonisme. L'exdirigent d'Unió, excol·laboradora de Manuel Valls i exdiputada pel PP n'ha formulat una quan, a la roda de premsa organitzada per l'agència ACN, ha mostrat les seves predileccions per Isabel Díaz Ayuso. La candidata popular a la Comunitat de Madrid està als antípodes del programa política d'Ada Colau, com Parera.