Abraham Haim, amb Alícia Sánchez-Camacho, María de los Llanos de Luna i diverses dirigents territorials del PP barceloní. Foto: Bernat Ferrer/Nació Digital.

El PP va marcar un gol a bona part del catalanisme la setmana passada. Tradicionalment, s'havia fantasiejat amb la idea que l'endemà d'una hipotètica independència, algú de Barcelona trucaria a Jerusalem i l'Estat d'Israel reconeixeria el nou Estat català ipso facto. La líder dels populars catalans, Alícia Sánchez-Camacho, va aconseguir fer volar pels aires aquest miratge, fent-se premiar per un poc nítid Consell de la Comunitat Sefardita de Jerusalem. El president d'aquesta entitat, Abraham Haim, va lliurar-li una medalla per "la seva tasca incansable contra la ruptura i el separatisme". I els fonaments del catalanisme es van somoure. Potser el miratge d'Israel no era tal com s'havia presentat fins ara. Potser a Israel l'opinió de Haim era realment la majoritària. Potser...

De cop, l'Associació Catalana d'Amics d'Israel (ACAI) va emetre un comunicat desmarcant-se de la medalla. Dos dies més tard, la Comunitat Israelita de Barcelona (CIB) n'emetia un altre en la mateixa línia. Ara, Haim se'n defensa amb vehemència: "No em penedeixo de res. Donem suport a la política que està fent el PP, estem a favor de l'Espanya plural i de l'Espanya única." I es pregunta, en conversa telefònica amb Nació Digital: "Per què es queixa la gent? Per què la comunitat jueva de Barcelona té aquesta por? La medalla va ser otorgada per una institució israeliana a una líder que actua en contra del separatisme. Ni més, ni menys. No entenc com un jueu intel·ligent no pugui entendre que la CIB no té res a veure amb aquesta medalla. Que potser volien que la donessim a Artur Mas? Doncs no."

El director comunitari de la CIB, Pròsper Pinto, posa molt en dubte quina mena de representativitat pot tenir Haim a Israel: "No conec aquest Consell de la Comunitat Sefardita de Jerusalem. Cosa que no vol dir que no existeixi, però també és cert que per crear-te una associació n'hi ha prou amb tres persones. I jo també em puc inventar la medalla de la Sagrada Família i donar-la al primer que em sembla, no? Desconec si aquest senyor té alguna importància a Israel. Ara, si ell se l'atorga, això ja és una altra cosa. El que sí que tinc clar és que, aquí, la comunitat sefardita de Barcelona, la majoria no el reconeixem, ni molt menys." I rebla: "La majoria de jueus catalans no sap ni qui és Abraham Haim."

El dret a dir-hi la seva

Haim reivindica que el rabí gironí Bonastruc ça Porta (Girona, 1194 - Haifa?, 1270) -també conegut com a Nahmànides- va ser qui va fundar la comunitat sefardita de Jerusalem, de la qual se'n proclama hereu. "Els sefardites mantenim llaços profunds amb Catalunya, amb la comunitat catalana", explica. I, en virtut d'aquests llaços, es permet opinar sobre el procés català, assegurant que les enquestes d'opinió apunten que un 47% dels catalans donen suport a la consulta, mentre que un 53% la rebutgen. "La meva comunitat no pot pertànyer a aquest 53%?", es pregunta. "Si un jueu no hi està d'acord, no és el meu problema. No he fet res en contra el poble jueu ni en contra de Catalunya o d'Espanya", insisteix.

"Els jueus, que a Barcelona són milers, no tenen també pluralisme entre si? Dubto molt que tots els jueus siguin partidaris de CiU o ERC", assegura. "Com puc jo, un ciutadà israelià, representar la comunitat jueva d'un altre país? La medalla és d'una entitat situada fora de Catalunya i d'Espanya, però que té llaços amb Catalunya", torna a explicar.

Haim, tot amb tot, rebutja explícitament dir quanta gent concreta representa el Consell de la Comunitat Sefardita de Jerusalem, que no disposa ni de pàgina web oficial. "La comunitat funciona des del segle XIII!", exclama. "No hi ha cap altra comunitat ni a Espanya ni a Europa que ho pugui dir!", encara hi afegeix. Ara bé, en cap moment quantifica exactament els ciutadans que representa. "Els sefardites som milers, som la meitat dels ciutadans d'Israel!", insisteix.

Ingerències externes

El barceloní Pinto, que es proclama "català i espanyol", lamenta que Haim s'immisceixi com ho ha fet en la política catalana. "Que vingui algú de fora a posar-se en problemes interns... Aquí hi ha un problema espanyol i català, i no l'han de resoldre persones externes", s'exclama, defensant que la CIB està conformada per ciutadans de totes les ideologies polítiques: "Tenim des del comunista més acèrrim fins al de la dreta més acèrrima, tenim militants d'ERC i del PP. Però és que som una comuniat jueva, no política." Per aquest motiu, rebutja que la medalla atorgada a Camacho els representi "en absolut".

"La medalla que va atorgar a la presidenta del PPC és la seva opinió particular, que respecto, però no pas la del món sefardí", rebla.

La postura de Netanyahu

Tot amb tot, Haim dóna a entendre que la seva postura és compartida pel primer ministre d'Israel, Binyamín Netanyahu. "Quan Artur Mas va visitar Israel fa uns mesos, per què no es va reunir amb Netanyahu? No va ser pas per casualitat, no. No s'hi va reunir perquè sabia què pensa Netanyahu del tema català", sentencia.

El dubte sembrat per Sánchez-Camacho, doncs, queda obert. A qui li despenjarà el telèfon l'Estat d'Israel l'endemà d'una hipotètica independència?