23
de gener
de
2024, 19:10
Actualitzat:
19:11h
El 27 de gener és el Dia Internacional de l'Holocaust. Aquell mateix dia del 1945, les tropes soviètiques van alliberar el camp d'extermini nazi d'Auschwitz. Aquesta setmana es faran actes a tot arreu en record d'aquella tragèdia. El Memorial Democràtic ha celebrat avui aquesta efemèride amb la presentació de l'obra Literatura i camps de concentració nazis: Joaquim Amat-Piniella, Primo Levi i Jorge Semprún en perspectiva comparada, un treball conjunt editat per Joan Maria Thomàs.
Entre 10.000 i 15.000 republicans catalans i espanyols van acabar presoners en els camps de concentració nazis. Fugits del Franco vencedor a la Guerra Civil, l'esclat de la Segona Guerra Mundial els va agafar a molts d'ells a França, que va ser ocupada ràpidament per les tropes alemanyes. Els que van tenir la mala sort de caure en les urpes nazis van ser enviats a camps de presoners o d'extermini, ja que el règim espanyol se'n va rentar les mans, considerant-los apàtrides. La gran majoria van anar a parar als camps de Mauthausen, Ravenbruck -presó de dones- i Buchenwald. Es calcula que uns 7.000 van morir.
Dels supervivents, van ser molt pocs els qui van deixar escrita la seva experiència o la van plasmar en una obra literària. Però, a més, els republicans catalans que van sortir vius dels camps i van tornar a casa es van trobar amb moltes dificultats per explicar el que havien viscut. Perquè, a diferència de la resta de països, a Espanya havien vençut els aliats de Hitler. És el cas de Joaquim Amat-Piniella, autor deK. L. Reich. Una de les autores de l'estudi presentat, la nord-americana Sara J. Brenneis, ha explicat la rellevància de l'obra d'Amat-Piniella, que per la seva força literària ha posat a l'alçada del diari d'Anna Frank.
Brenneis ha donat detalls interessants del gènere literari concentracionari escrit per autors catalans i espanyols i que té en el Si això és un home, de Primo Levi, té el seu referent internacional. Ha esmentat l'obra de Carlos Rodríguez del Risco Yo he estado en Mauthausen, un relat publicat al diari falangista Arriba i que ésmolt valuós per la gran quantitat de dades que aporta, però que delata el context en què està escrit, just acabada la guerra a Europa. Així, presenta un Hitler aliè a l'Holocaust, que hauria estat perpetrat per oficials descontrolats.
La historiadora nord-americana ha citat alguns dels testimonis escrits per part d'autors catalans,com Amadeu Sinca Vendrell, un dels qui primer va publicar la seva vivència en el llibre El que Dant no va poder imaginar. És també molt rellevant el que explica Mercè Núñez Targa a El carretó dels gossos. Una catalana a Ravensbruck, testimoni d'una dona presonera, i que aporta informació sobre les tasques de resistència interna dins dels mateixos camps.
Els supervivents catalans dels camps nazis van ser víctimes diverses vegades. Ho foren a la Guerra Civil, després davant l'infern nazi i finalment ho van tornar a ser quan van topar amb enormes dificultats per exposar la seva història, com ha subratllat l'historiador Joan Maria Thomàs en la seva intervenció al Memorial Democràtic.
Entre el públic, una professora ha explicat que el testimoni d'aquests autors resta molt al marge dels materials escolars i queden reduïts, amb sort, a les prestatgeries d'algunes biblioteques. Thomàs ha assenyalat que a Catalunya un dels sis temes d'història en el segon curs de batxillerat és el franquisme i que aquí caldria introduir aquesta temàtica. Tant Thomàs com Brenneis han apel·lat al recurs de tot tipus de material, de llibres gràfics a podcasts, per penetrar en un públic jove.
Entre 10.000 i 15.000 republicans catalans i espanyols van acabar presoners en els camps de concentració nazis. Fugits del Franco vencedor a la Guerra Civil, l'esclat de la Segona Guerra Mundial els va agafar a molts d'ells a França, que va ser ocupada ràpidament per les tropes alemanyes. Els que van tenir la mala sort de caure en les urpes nazis van ser enviats a camps de presoners o d'extermini, ja que el règim espanyol se'n va rentar les mans, considerant-los apàtrides. La gran majoria van anar a parar als camps de Mauthausen, Ravenbruck -presó de dones- i Buchenwald. Es calcula que uns 7.000 van morir.
Dels supervivents, van ser molt pocs els qui van deixar escrita la seva experiència o la van plasmar en una obra literària. Però, a més, els republicans catalans que van sortir vius dels camps i van tornar a casa es van trobar amb moltes dificultats per explicar el que havien viscut. Perquè, a diferència de la resta de països, a Espanya havien vençut els aliats de Hitler. És el cas de Joaquim Amat-Piniella, autor deK. L. Reich. Una de les autores de l'estudi presentat, la nord-americana Sara J. Brenneis, ha explicat la rellevància de l'obra d'Amat-Piniella, que per la seva força literària ha posat a l'alçada del diari d'Anna Frank.
Brenneis ha donat detalls interessants del gènere literari concentracionari escrit per autors catalans i espanyols i que té en el Si això és un home, de Primo Levi, té el seu referent internacional. Ha esmentat l'obra de Carlos Rodríguez del Risco Yo he estado en Mauthausen, un relat publicat al diari falangista Arriba i que ésmolt valuós per la gran quantitat de dades que aporta, però que delata el context en què està escrit, just acabada la guerra a Europa. Així, presenta un Hitler aliè a l'Holocaust, que hauria estat perpetrat per oficials descontrolats.
La historiadora nord-americana ha citat alguns dels testimonis escrits per part d'autors catalans,com Amadeu Sinca Vendrell, un dels qui primer va publicar la seva vivència en el llibre El que Dant no va poder imaginar. És també molt rellevant el que explica Mercè Núñez Targa a El carretó dels gossos. Una catalana a Ravensbruck, testimoni d'una dona presonera, i que aporta informació sobre les tasques de resistència interna dins dels mateixos camps.
Els supervivents catalans dels camps nazis van ser víctimes diverses vegades. Ho foren a la Guerra Civil, després davant l'infern nazi i finalment ho van tornar a ser quan van topar amb enormes dificultats per exposar la seva història, com ha subratllat l'historiador Joan Maria Thomàs en la seva intervenció al Memorial Democràtic.
Entre el públic, una professora ha explicat que el testimoni d'aquests autors resta molt al marge dels materials escolars i queden reduïts, amb sort, a les prestatgeries d'algunes biblioteques. Thomàs ha assenyalat que a Catalunya un dels sis temes d'història en el segon curs de batxillerat és el franquisme i que aquí caldria introduir aquesta temàtica. Tant Thomàs com Brenneis han apel·lat al recurs de tot tipus de material, de llibres gràfics a podcasts, per penetrar en un públic jove.