L'expresidenta de l'Associació de Municipis per la Independència, Neus Lloveras, ha negat que el Govern demanés suport a l'entitat per a la cessió d'espais públic per a l'1-O. Lloveras ha admès que uns 700 ajuntaments van manifestar, a través d'una declaració política, el seu suport al referèndum, però ha negat que ella donés cap instrucció com a presidenta de l'AMI perquè es facilitessin espais per a la votació. "Només vam proposar que els ajuntaments fessin una declaració política de suport al Govern", ha deixat clar a preguntes de Vox. En aquest sentit, ha negat que l'AMI participés de l'organització del referèndum. 

Lloveras ha dit que la Generalitat va enviar un comunicat als ajuntaments preguntant si cedirien locals per a l'1-O, tal com es feia en d'altres convocatòries electorals. "Va ser el Govern que va contactar amb els ajuntaments per veure si cedien locals públics, nosaltres vam demanar una declaració política", ha diferenciat, i ha explicat que això va passar coincidint amb l'aprovació de les lleis del referèndum i de transitorietat jurídica al Parlament.

[judicidirectetve] 

Preguntada per la relació amb l'ANC i Òmnium, Lloveras ha explicat que van participar en algunes convocatòries que organitzaven totes dues entitats. "Teníem la garantia que, quan l'ANC i Òmnium organitzaven alguna cosa, serien respectuoses", ha apuntat, i ha dit que "és possible" que alguna d'aquestes convocatòries on es va sumar l'AMI fos de suport "polític" a l'1-O. En relació als fets d'Economia del 20-S, Lloveras ha dit que estava declarant davant la Fiscalia perquè 700 alcaldes van ser citats arran del document de suport al referèndum del 6 de setembre. "Finalment només 80 han estat interrogats", ha especificat.  

Quan ella va arribar a Economia, ha dit que va veure "un escenari" on hi havia premsa i fotògrafs, que estaven "en una situació elevada". "Després em van dir que eren dos cotxes, però no es podia distingir què era", ha afirmat. Manuel Marchena ha recordat a l'advocat de Vox que no s'ha citat Lloveras per parlar de l'1-O, tot i que pot preguntar-li sobre això. Preguntada pel document EnfoCATs i l'agenda de Josep Maria Jové, ha assegurat que només va saber què era a través de la premsa. 

A preguntes de la Fiscalia, ha especificat que el Govern va preguntar als ajuntaments si cedirien els locals "de sempre" per l'1-O, i que més tard va rebre una comunicació del govern espanyol en sentit contrari. Marchena ha impedit que el fiscal preguntés sobre l'1-O, perquè l'acusació popular, que és qui ha citat la testimoni, no li ha preguntat. En el torn de les defenses, Lloveras ha assegurat que totes les concentracions de l'ANC i Òmnium eren "sempre pacífiques". 

El PNR no es va pagar amb diner públic

L'excoordinador del Pacte Nacional pel Referèndum (PNR), Joan Ignasi Elena, ha comparegut com a testimoni aquest dimecres al Suprem. Elena ha assegurat que l'entitat no va rebre aportacions públiques, precisament per garantir la seva independència i "evitar recels". "Es va garantir que tot el finançament fos a partir d'entitats privades i ciutadans", ha deixat clar. 

A preguntes de Vox, ha explicat en què consistia aquest espai, que incloïa partits, entitats i institucions plurals que representaven tot el país amb l'objectiu de celebrar un referèndum acordat amb l'Estat. "Volíem emplaçar el Govern i el govern espanyol a pactar un referèndum", ha explicat, i ha recordat que va néixer a partir d'una resolució del Parlament que no ha estat suspesa.

En el torn de les defenses, Elena ha explicat que el PNR va impulsar un manifest per reclamar un referèndum pactat i van promoure reunions entre diversos actors socials i polítics per explicar la demanda majoriària de la societat catalana. Ha lamentat que l'aleshores president del govern espanyol, Mariano Rajoy, no els va voler rebre. En un moment de la declaració, Elena ha ressaltat que es pot celebrar un referèndum dins del marc constitucional, i Marchena ha tallat l'explicació i ha demanat que no es pregunti al testimoni per què permet i què no l'ordenament jurídic espanyol.