Ha costat una setmana més del previst, però finalment Lluís Llach ha aconseguit aquest dissabte els suports necessaris per convertir-se en el nou president de l'ANC i prendre el relleu a Dolors Feliu. Ho ha fet per 48 vots sobre 72 -dos terços dels que calien- en el ple constituent que s'ha celebrat a la seu nacional de l'entitat. El cantautor té ara al davant el repte de recosir l'entitat després d'uns anys de divisió interna per la "llista cívica", i d'uns darrers dies en què una minoria amb el suport de la direcció sortint ha tingut capacitat de bloquejar la majoria que volia situar-lo al capdavant de l'organització. Un cop ordeni l'ANC, Llach aspira a recuperar el diàleg i la sintonia amb tots els actors del moviment independentista. No serà una tasca fàcil.
La reacció del Consell de la República, Òmnium i Puigdemont
Només conèixer-se la notícia, el Consell de la República s'ha afanyat a felicitar Llach. “Des del consell desitgem que la teva gestió estigui plena d’encerts i que continuïs impulsant el camí cap a la llibertat de la nació”, ha remarcat en un missatge des de la xarxa social X. En la mateixa línia s'ha expressat el president d'Òmnium Cultural, Xavier Antich, que, a banda de donar l'enhorabona al nou president de l'ANC, ha apuntat que "el moment actual ens obliga a reforçar totes les estructures de la societat civil en el camí a l'alliberament nacional". També a través d'X, Antich ha assegurat que en aquest "objectiu comú, des d'Òmnium, sempre estarem".
Enhorabona, estimat @lluis_llach, per la teva elecció com a president al capdavant de l’@assemblea! El moment actual ens obligar a reforçar totes les estructures de la societat civil en el camí cap a l’alliberament nacional. En l’objectiu comú, des d’@omnium, sempre hi serem. https://t.co/nolFF44Ykc
— Xavier Antich (@XavierAntich) June 1, 2024
La darrera veu a dir la seva ha estat l'expresident Carles Puigdemont, que també ha celebrat l'elecció de Llach i s'ha mostrat segur que el cantautor "tornarà a fer de l'ANC un actor potent de la societat civil". En una piulada el líder de Junts s'ha expressat igualment convençut que Llach ajudarà a "refer la unitat independentista massa temps ajornada". A banda de l'elecció del nou president, l'Assemblea també ha escollit Noemí Zafra -pròxima a Llach- com a l'actual vicepresidenta. No obstant això, la decisió no s'ha assolit fins a la tercera votació i després de la retirada de l’altre candidat, Uriel Bertran, cosa que, novament, fa evident la profunda divisió de l’entitat.
Llach, el gran favorit per arribar a la presidència
Els favorables al cantautor ja es mostraven optimistes divendres amb el desenllaç de la votació i finalment les "bones sensacions" que expressaven alguns secretaris nacionals s'ha confirmat. Va ser el secretari més votat a les eleccions al secretariat nacional, en què els partidaris de la "llista cívica" tenen ara menys pes. Llach, un dels noms que s'hi va oposar públicament, era elgran favorit per arribar a la presidència, però la irrupció per sorpresa de Josep Punga, un desconegut que va fer el pas propulsat pel sector proper a Elisenda Paluzie per rivalitzar amb el cantautor, va abocar el ple de Vilafranca al bloqueig.
El problema de fons ha estat el control de l'ANC i la relació amb els partits polítics. Els crítics amb Llach li retreuen una excessiva proximitat amb Carles Puigdemont i alerten que amb ell a la presidència l'entitat pot convertir-se en un satèl·lit de Junts. L'exdiputat de Junts pel Sí va demanar el vot per Puigdemont a les últimes eleccions catalanes, i en aquestes europees ha fet el mateix per Toni Comín. Alhora, aquests anys, Llach s'ha enfrontat a la direcció d'ERC i singularment a Oriol Junqueras, una crítica constant que fa difícil ara un retrobament amb els republicans.
Els favorables al cantautor -entre els quals Julià de Jòdar, Pep Cruanyes, Toni Strubell o Joan Puig- no creuen que res d'això sigui un problema, al contrari. Al ple de dissabte passat, Llach va mirar de desmarcar-se de Puigdemont tot recordant la seva simpatia per la CUP. El nou president genera il·lusió en una part important del secretariat per renovar l'ANC i obrir una nova etapa, en què s'intenti recuperar la "unitat" del moviment. Davant els intents de promoure un candidat "de consens", els de Llach sempre han dit que no hi ha hagut mai un empat que fes necessari una tercera opció, sinó una minoria capaç de bloquejar.
Retrobar-se amb la resta del moviment
En aquest mandat, Llach es trobarà amb una entitat abonada a les crisis internes, amb capacitat de mobilització limitada a la Diada, i que els darrers anys ha vist com quedava allunyada del carril central independentista. Distanciada d'Òmnium, va trencar també amb ERC pel diàleg amb el PSOE, i les relacions també s'han erosionat amb Junts pel viratge cap a la negociació. Llach, hiperactiu a les xarxes especialment aquesta última setmana, aspira a reconduir-ho. Ho haurà de fer en un context en què, per primera vegada des de 2012, l'independentisme no té majoria absoluta al Parlament.
La nova direcció tindrà l'oportunitat de posicionar-se en les negociacions de la mesa i de la investidura, en què el PSC aspira a tenir els vots d'ERC i els comuns per situar Salvador Illa a la presidència. Per la seva banda, Puigdemont reclama els vots d'ERC i una abstenció socialista per ser restituït. Acceptaria aquesta fórmula l'ANC? Demanarà bloquejar i enviar el país a noves eleccions? I més enllà del front institucional, recuperarà campanyes de desobediència civil o d'altres com la de consum estratègic? Mirarà de recosir l'independentisme de base? Tot plegat són preguntes que Lluís Llach, ara com a president, haurà de respondre.