La majoria de grups parlamentaris han expressat aquest dimarts els seus dubtes envers la cimera que ha convocat el president de la Generalitat pel proper dilluns amb les forces que han donat suport al procés del dret a decidir. Ho han fet tant els partits que no han estat convidats -PPC i Ciutadans- com tres dels que sí que han rebut la invitació enviada per Artur Mas -PSC, ICV-EUiA i CUP. Tots cinc coincideixen en qüestionar la utilitat i la urgència d'una reunió d'aquest tipus. En canvi, CiU i ERC veuen en la convocatòria una bona notícia, sobretot perquè, segons els dos grups, pot representar un primer pas per intentar donar cabuda a la societat en el procés cap a la celebració de la consulta. Des del grup parlamentari socialista, el seu portaveu, Maurici Lucena, ha avançat que acudiran a la cimera perquè "la cortesia institucional obliga", però ha deixat clar que el PSC hi va "amb bastant prevenció". Entre els objectius que busquen els socialistes amb la seva participació a la reunió convocada per Mas per dilluns hi ha el fet de poder assegurar-se de primera mà que es respecta la neutralitat en el procés cap al dret a decidir i el de poder escoltar les explicacions del president de la Generalitat sobre les accions que està portant a terme el seu Govern per portar a terme el mandat del Parlament que instava l'executiu català a negociar amb l'espanyol la celebració de la consulta.

Tot i avançar que assistiran, Lucena ha posat en dubte la urgència de la cimera perquè, segons ha dit, està sorprès pel fet que el Govern dediqui energies a "marejar la perdiu" en aquest tema mentre no volen dedicar un ple monogràfic o una cimera a debatre la recuperació econòmica i social. El portaveu socialista ha recordat que el Govern ja té un mandat clar del Parlament en relació al dret a decidir i és que negociï amb l'executiu espanyol la celebració de la consulta.

Per la seva banda, el portaveu adjunt del grup d'ICV-EUiA al Parlament, Joan Mena, no ha descartat d'entrada que els ecosocialistes participin a la cimera de dilluns. Tot i això, han reclamat al Govern que els faci arribar en els propers dies un ordre del dia i unes propostes definides sobre les què els participants s'hauran de posicionar, perquè de moment, ha dit, és una altra cimera convocada sense ordre del dia ni qüestions a tractar. Mena ha criticat que Mas faci un ús tan recorrent del format de les cimeres quan ha dit ironitzant que ja ha perdut el compte del nombre de reunions d'aquest tipus que el president de la Generalitat ha convocat en aquesta legislatura. "Ja n'hi ha prou de gesticulacions, d'escenificacions i de maquillatges que només volen evidenciar que s'estan fent coses que, en realitat, no s'estan fent", ha declarat.

Segons Mena, hauria de ser la comissió parlamentària la creació de la qual es votarà al ple de la propera setmana el marc on s'hauria de treballar el procés cap al dret a decidir. I des d'aquesta, ha afegit, eixamplar la participació en l'elaboració del procés cap a les organitzacions socials, sindicals i culturals del país. Per tant, ha conclòs, més que una cimera institucional, el què cal és crear el Pacte Nacional pel Dret a Decidir.

Des de la CUP s'ha insistit en què el lideratge del procés cap al dret a decidir correspon a la ciutadania. La reunió del proper dilluns al Palau de la Generalitat hauria de servir, precisament, perquè el Govern exposi quin és el seu projecte i incorpori a moviments socials, polítics i sindicals a la presa de decisions. Els seus diputats, però, no han garantit la seva assistència."Anirem, si hi anem, a escoltar", ha explicat el diputat Quim Arrufat des de la sala de premsa del Parlament.

La cimera del proper dilluns podria ser l'embrió del pacte nacional pel dret a decidir, que serà complementari a la comissió parlamentària pel dret a decidir, formada aquesta última pels grups parlamentaris. Precisament sobre aquesta comissió Arrufat ha explicat que haurà de servir per "estudiar i analitzar totes les portes, obertes i tancades" perquè els catalans puguin decidir el seu futur. Un cop analitzades totes les opcions hauran de ser els partits, conjuntament amb els moviments socials i sindicals els que escullin l'estratègia que considerin més adequada.

Des del PPC, tot i no ser convidats a la cimera perquè no s'han mostrat partidaris del dret a decidir, no s'hi ha estat de criticar la trobada. I és que pels populars "la prioritat del Govern hauria de ser la situaicó econòmica, la crisi, l'atur i la situació social dels catalans". En canvi, Rodríguez ha considerat que la convocatòria d'aquesta cimera demostra que "tenim un president més preocupat per fer-se una foto sota l'eslògan del dret a decidir". Igualment, el PPC ha volgut mostrar el seu neguit perquè el PSC "li segueix el joc a Mas i li faci seguidisme en aquesta parafernàlia que es munta pel dret a decidir".

Rodríguez també ha criticat que aquesta i altres iniciatives encaminades a la consulta sobre el futur polític de Catalunya són una "eina" que tapa la "inacció del Govern" en matèria econòmica i social. "La declaració de sobirania no sabem si tindrà efectes jurídics, però sembla que sí té efectes anestesiants sobre la situació de crisi que patim els catalans", ha sentenciat.

Per la seva banda, el portaveu parlamentari de Ciutadans, Jordi Cañas, ha cridat als catalans a "revelar-se" davant un Govern que, segons ell, "no governa ni legisla" però en canvi fa passos propis "d'un comitè de sedició". I és que Ciutadans no entén com en plena crisi l'executiu "renuncia a la seva capacitat per intentar solucionar els probelems dels catalans" i es dediqui a "aventures separatistes" com, segons Cañas, és convocar la cimera pel dret a decidir de dilluns vinent. "És intolerable que el Govern es burli dels ciutadans d'aquesta manera", ha dit, tot preguntant-se "fins a quan el govern espanyol permetrà tot això, permetrà que s'instrumentalitzin institucions de l'Estat com les Diputacions per a un projecte separatista".

Des de CiU, el portaveu i president parlamentari del grup, Jordi Turull, ha valorat molt positivament la convocatòria de la cimera. I és que el nacionalista creu que d'aquesta manera "es dóna cabuda a la possibilitat que el conjunt de la societat de Catalunya sigui actora i no espectadora del procés del dret a decidir". Amb aquesta reunió, Turull considera que els "representants electes" podran establir "l'estructura, la participació i la dinàmica per donar cabuda a les màximes entitats possibles" en el procés cap a la consulta.

D'altra banda, i davant les reticències d'alguns partits sobre la utilitat de la cimera, Turull ha mantingut que "el més important no és com arriben a la reunió sinó com en surten". "No furgaré en altres qüestions. Tot el que volem és ampliar i trabar majories més sòlides", ha sentenciat, tot fent especial incís en els dubtes que ha mostrat el PSC, a qui ha recordat que té "un compromís amb els seus electors pel dret a decidir".

Per a ERC la cimera del proper dilluns serà una "avantsala" del pacte nacional pel dret a decidir. "És positiu perquè el que fa és ampliar el consens més enllà del Govern i dels grups parlamentaris que donen suport al dret a decidir", ha opinat la portaveu parlamentària, Marta Rovira. Segons ella, la ciutadania haurà de tenir un paper clau en el procés d'autodeterminació de Catalunya i, en aquest sentit, les institucions locals seran importants per aconseguir la implicació dels ciutadans.