O ser president o caure amb dignitat. Aquesta és la dicotomia en la qual es mou el secretari general del PSOE, Pedro Sánchez. Després de la investidura fallida de Mariano Rajoy i amb tan sols 85 diputats -cinc menys que a les eleccions del 20 de desembre- el líder dels socialistes espanyols se sent legitimat per intentar formar un govern alternatiu al del PP. Així pensa traslladar-ho al comitè federal que el PSOE ha convocat per a l'1 d'octubre. Sánchez és conscient que només aconseguint la fita de ser president té garantida la seva continuïtat al capdavant del seu partit, ja que ja fa temps que alguns barons donen per esgotat el seu lideratge. Si no se'n surt, almenys vol evitar passar a la història del PSOE com el secretari general que va facilitar un govern del PP. Encara que això suposi afrontar unes terceres eleccions.

Sánchez ja ha tastat com de dures poden arribar a ser les pressions dels barons del seu partit crítics amb el seu mandat. La presidenta d'Andalusia, Susana Díaz, ha donat poques treves des de les eleccions del 20-D i entre bambolines és una de les principals artífexs de l'oposició interna a l'actual secretari general. Ell, però, s'ha convertit en un expert funàmbul acostumat, com està, a caminar sobre la corda fluixa. L'andalusa i els seus sequaços -com l'extremeny Guillermo Fernández Vara i el manxec Emiliano García-Page- avalen que després de les eleccions basques i gallegues el comitè federal reconsideri el seu no i es plantegi una abstenció que doni via lliure a Rajoy per ser president i eviti unes terceres eleccions. Una tesi que també ha defensat l'expresident del govern espanyol Felipe González.

Podem, obert a negociar

Sánchez, però, es manté ferm en mantenir el vot contrari que va decidir el partit de forma unànime i encarar el darrer intent de bastir un govern alternatiu. Amb quina fórmula? Sánchez té sobre la taula diverses combinacions, cap d'elles senzilla. Una seria un govern del PSOE en solitari amb l'abstenció de Ciutadans i Podem. Una altra, una aliança de govern de Sánchez amb Pablo Iglesias i l'abstenció d'Albert Rivera o a l'inrevés. La tercera i encara més remota és el tripartit que ja va intentar el PSOE després de les eleccions del 20-D.

D'entrada, el líder de Podem, Pablo Iglesias, ha obert les portes de bat a bat al PSOE per iniciar el diàleg i s'ha ofert a negociar "sense línies vermelles". El referèndum català és un dels principals esculls per l'acord entre els dos partits d'esquerres. El secretari general dels podemistes sí reclama, però, parlar "d'igual a igual" i que, a diferència de l'intent anterior, es convidi a la taula de negociació tant a ERC com al Partit Demòcrata Català.

El PSC, gran aliat de Sánchez

Sánchez té en el líder del PSC, Miquel Iceta, i en els dels socialistes valencians, Ximo Puig, dos dels seus millors aliats per intentar-ho. El dirigent català ja s'ha pronunciat aquest dijous al matí i ha animat el secretari general del PSOE a explorar una aliança alternativa al govern del PP. Iceta no només ha expressat el seu suport al pla de Sánchez, sinó que ha advertit que cap dirigent socialista està en condicions de justificar un canvi de parer per facilitar un govern popular.

La insistència de Sánchez no deixa de tenir també un component de preparació per a un eventual fracàs en l'intent de formar govern. Ell sap que està en l'ull de l'huracà i que, per molt que un canvi d'opinió per facilitar aixecar el veto al PP estigués avalat pel comitè federal, res evitarà que una part dels barons intentin fer-li el llit al pròxim congrés. "Caure amb dignitat i havent defensat fins el final el no al PSOE és allò que li queda", afirmen fonts socialistes.