El president de la Generalitat, fent ús de les seves prerrogatives, ha convocat el poble català a les urnes el 9 de novembre per votar en una consulta que té, explícitament, l'objectiu de “conèixer l’opinió de les persones cridades a participar sobre el futur polític de Catalunya”. Un cop feta la formal, solemne i històrica convocatòria, hi ha hagut qui s'ha apressat a assegurar que l'única sortida a tot plegat només serà la “frustració”.

És una llàstima que l'argument al final sigui tan pobre com aquest, i ho és més venint del PSC, aquest partit que s'ha omplert la boca de parlar de consulta legal i pactada però que es va negar a pactar res quan va tenir ocasió de fer-ho al Congrés dels Diputats el passat 8 d'abril.

També és una llàstima que els altres dos partits anticonsulta, PP i Ciutadans, hagin malbaratat el seu temps i el de tots els catalans en posar pals a les rodes a un procés que sempre ha volgut comptar amb ells. Si per comptes de posar-s'hi de cul haguessin acceptat entrar al joc des de la seva perspectiva política, és a dir, defensant el 'no', és probable que ara estaríem en un altre moment de la partida i potser el cas català tindria alguna semblança amb l'escocès, tant per factura com fins i tot per resultat.

Però clar, amb un panorama on Albert Rivera no fa més que perdre's en l'estúpida anècdota del material amb que es fabricaran les urnes i Alicia Sánchez-Camacho reclama el retorn a una Catalunya on es castellanitzava fins i tot el nom dels pàrvuls, mentre que Miquel Iceta no baixa del burro del federalisme alhora que els seus regidors consumen l'hecatombe del PSC, el que queda clar és que a Catalunya hem tingut la mala sort de tenir uns defensors de l'espanyolitat ancorats en l'immobilisme, incapaços d'interpretar els canvis que demana la societat catalana i la manera intel·ligent d'encarar-los.

Mai no van voler pactar res, que quedi prou clar. I això, en termes democràtics és una llàstima, perquè sempre s'ha pretés organitzar una consulta inclusiva i transversal. Ara, també queda prou clar qui en sortirà perdent, per culpa dels seus propis errors.