Horari i itinerari de la manifestació
L'hora de concentració és a les 11 del matí. El punt de trobada és el Parc del Cinquantenari, un dels més coneguts i transitats de la ciutat. Des d'allà, s'iniciarà una marxa fins a la plaça Jean Rey, molt a prop del Parlament Europeu. L'itinerari l'ha fet públic aquest vespre Òmnium Cultural un cop ha finalitzat el concert a l'Estadi Olímpic per demanar l'alliberament dels presos polítics.
La mobilització del matí acabarà amb un acte polític on tindran torn de paraula diverses personalitats internacionals i representants de la societat civil. Ja a la tarda, l'ANC ha convocat un altre acte.

L'itinerari definitiu que seguirà la marxa el dia 7 de desembre a Brussel·les Foto: Òmnium
Ara que falten pocs dies per aquest esdeveniment, recuperem la guia amb tot el que cal saber abans de viatjar a la capital de Bèlgica.
Com anar-hi
Hi ha infinitat d’opcions per desplaçar-se de Catalunya a Brussel·les. La primera opció, gestionada pels propis organitzadors, és l’avió. La més ràpida i còmode. Ara bé, no necessàriament la més barata. De fet, davant l’increment de la demanda de vols dels darrers dies, el preu s’ha disparat. Omplim Brussel·les ofereix un pla específic i grupal, amb vols charter, per a aquells poc assidus a organitzar viatges.
La proposta, que surt per 420 euros, comporta sortir de l’Aeroport del Prat el mateix dijous 7 de desembre a les 6 del matí. Tocarà matinar. La recomanació habitual és ser-hi, mínim, una hora i mitja abans. Per tant, els organitzadors proposen quedar a les 4:30h per passar els controls de seguretat amb tranquil·litat. La tornada també està prevista per al mateix dia, a la nit, després de l’acte polític previst a la tarda, des de l’aeroport de Brussel·les (Zaventem). El vol sortirà sobre les 22:00h. El trajecte no s'allarga més de dues hores.
Viatjar pel teu compte
Si preferiu anar a Brussel·les seguint un altre itinerari, les opcions que teniu a la vostra disposició són molt diverses. La més habitual és anar-hi per carretera. Hi ha tres rutes principals: per París, Lió o Luxemburg. La més ràpida és la que passa per la capital francesa, amb un total de 1.300 quilòmetres. Sigui com sigui, totes les opcions comporten, mínim, 13 hores de viatge, en cas de fer-lo d’una sola tirada. Recordeu que és important fer aturades per estirar una mica les cames. Alerta: França i Bèlgica són dos dels països amb més radars d'Europa a les autopistes.
Si no voleu conduir durant tants quilòmetres, una altra opció és l’autocar. Les entitats sobiranistes estan gestionant de manera descentralitzada les reserves, depenent de la demanda que hi hagi. Els plans i els horaris es gestionen des de les agrupacions territorials.
Per altra banda, des que la iniciativa d'omplir els carrers de Brussel·les va començar a agafar cos, els organitzadors van obrir grups de Facebook per organitzar les assistents a la manifestació i, entre tots, abaratir costos el màxim possible. Fins i tot, hi ha grups per coordinar els usuaris i compartir cotxe.
Si no us agrada volar i veieu la carretera com una opció excessivament maratoniana, també hi ha la possibilitat de desplaçar-se en tren. El trajecte dura entre 9 i 10 hores i passa per Lió i París. Ara per ara, hi ha poc més de 100 euros de diferència amb l'avió. Els bitllets de tren, de la companyia SNCF, ronden els 300 euros.Grups 👇
— Omplim Brussel·les🎗 (@OmplimBrux) 14 de novembre de 2017
🚗 COTXEhttps://t.co/YTKTuZBrTD
🚌 AUTOCARhttps://t.co/iepoXIBeae
âœˆï¸ . AVIOhttps://t.co/Sptf2eLvoR
🛵 MOTOhttps://t.co/QgRjnGVpmm
Seguim! 🕊#OmplimBrusselles#OmplimBRU
🚕🚌🛵🚕🚌🛵🚕🚌🛵
Allotjament
A Brussel·les trobar un espai on dormir és gairebé tan fàcil com topar-se amb una parada de musclos i patates rosses. Com a capital d'Europa, l'oferta d'allotjaments és àmplia i diversa perquè s'hi acomodin des d'eurodiputats i executius fins als estudiants d'Erasmus i els turistes ocasionals. Hi ha hotels de cinc estrelles, amb el Hilton al mascaró de proa, i una multitud d'hostals i albergs que es perden pels carrerons del centre.
En resum: és possible pagar una petita fortuna per dormir en un dels hotels en forma de gratacels del barri europeu, però també estalviar compartint una llitera vora la Grand Place. A l'oferta s'hi sumen un grapat d'apartaments i aparthotels, una altra de les opcions habituals per viatjar a la capital belga. L'allotjament no serà un problema. El ventall d'opcions és extremadament ampli.
Què no ens podem perdre de la capital europea?
Entre la manifestació del matí i l'acte polític que se celebrarà a la tarda, hi ha una franja ideal per perdre's pels carrers del centre de Brussel·les. Les galeries comercials -una petita joia que us transportarà a Milà- i la majestuositat gòtica de la catedral són l'avantsala de la Grand Place, l'espai més icònic de la ciutat. Un dels carrers laterals desemboca en el sempre curiós Mannekin Pis, que sobresurt rere un estol de càmeres i flaixos de turistes. Pels llaminers, el passeig pot ser molt dolç. A gairebé cada cantonada resulta inevitable topar-se amb una xocolateria o una parada de gofres. Això sí: cal saber triar les bones. El millor? Preguntar als autòctons. Ells sempre tenen la millor recepta.

Brussel·les en una imatge compartida per Clara Ponsatí a Twitter. Foto: Brussels.be
Per als més nostàlgics, Brussel·les també té un racó català. És l'estàtua de Francesc Ferrer i Guàrdia, el psicopedagog i mestre del Maresme que va fundar l'Escola Moderna. El van afusellar un 13 d'octubre de 1909, injustament acusat de ser un dels ariets de la revolta obrera durant la Setmana Tràgica.
Brussel·les sembla una ciutat sense ànima, però també ens guarda algunes sorpreses. A l'avinguda que connecta el Palau de Justícia -darrerament, freqüentat pel president Puigdemont- i la plaça Reial, n'hi ha una d'espectacular i força desconeguda. És la basílica de Notre-Dame au Sablon, una meravella gòtica que els diumenges s'inunda amb el so solemne dels orgues. Hi fan un concert setmanal magnífic. Els dies laborables, si hi ha sort, l'organista pot sorprendre els visitants a mitja visita amb un dels seus assajos.
La gastronomia belga
La gastronomia és un dels punts més importants en qualsevol viatge. Si voleu fer una bona immersió a Bèlgica, és imprescindible que tasteu el menú més típic del país: musclos amb patates rosses (moules et frites), i un gofre de postres. I per beure, una cervesa belga, és clar. No oblideu que estem parlant del primer productor mundial d’aquesta beguda: podreu triar entre tants estils com vulgueu.
Els musclos són el plat belga per excel·lència, i a qualsevol restaurant en trobareu racions acompanyades amb la salsa que més preferiu. A la marinera, amb tomàquet, amb vi blanc... qualsevol opció és bona.
Si aquest plat no us convenç, podeu optar per la carn estofada amb cervesa belga (carbonnades flamandes). No té gust d’alcohol, i també s’acompanya de patates rosses. També hi ha altres opcions, com les endívies amb pernil gratinades amb formatge (chicons au gratin) o la carn picada crua (filet américain), que moltes vegades se serveix sobre una torrada de pa.
On podem menjar?
Brussel·les és una ciutat de contrastos. El nucli antic és ple de restaurants, i qui busca alta gastronomia la hi pot trobar. Ara bé, no descarteu anar a una de les moltes paradetes que trobareu pel carrer, que gaudeixen d’un gran reconeixement i permeten nodrir-se d'una experiència més intensa i autèntica.
Si el que busqueu és alguna cosa més àgil i ràpida com, per exemple, un entrepà de qualitat només cal anar fins la rue Duquesnoy número 6, al Tonton Garby. És una parada modesta i pintoresca, però hi podreu trobar els millors entrepans -que et prepararan davant els nassos- per només cinc euros.
Si ho preferiu, també podeu fer una visita a la Maison Antoine, place Jourdan número 1, on et serviran les típiques patates rosses acompanyades de salses de tota mena: de cogombre, de curri, provençal, pita, andalusa... a més, també hi serveixen hamburgueses, salsitxes i tot tipus d’entrepans. Alerta, que molts dies hi ha cua.
La varietat d'establiments és, com a capital moderna d'un país europeu, immensa. N'hi ha per a tots els gustos. Els belgues dinen i sopen força d'hora, molt més que nosaltres. Hi ha perill de trobar tancats els llocs més autòctons si s'hi va massa tard. No obstant això, la ciutat està adaptada al turisme i, per norma general, els bars i restaurants allarguen el seu horaris de cuina fins a gairebé la mitjanit.

Les entitats volen que l'expedició a Brussel·les sigui una nova demostració de força del sobiranisme. Foto: Adrià Costa