- El govern municipal de Colau insisteix a formar un govern amb el PSC, en el qual també tinguin cabuda ERC i la CUP. Repensaran el seu rebuig a entrar al govern?
- No el vam expressar a l'Ajuntament, sinó que ve de les trobades populars municipalistes que vam fer durant un any. A la tercera trobada municipal ja vam considerar que o entràvem amb una gran majoria o no seríem crossa de cap govern. El fet d'anar amb ICV era participar en una de les organitzacions que havien creat la marca Barcelona. Per tant es configurava un ajuntament inviable pel que fa a pactes.
- Quan ERC ha tornat a llançar la proposta d'un govern de BComú, ERC i la CUP, la seva formació ha reiterat el seu "no" a formar govern, però s'han mostrat oberts a tornar a debatre-ho dins la CUP si alguna de les 13 assemblees de la ciutat ho planteja. N'hi ha alguna que ho hagi proposat?
-A les assemblees de la setmana passada es va parlar del tema dels pressupostos. Les coses no van tan ràpides a la CUP. Les assemblees no tenen cap problema a discutir el que calgui, però encara no s'ha plantejat. L'oferta d'ERC va ser un crit al vent. Vam tenir una reunió en la qual vam parlar que ens podíem trobar en molts d'àmbits d'acord, però això és el que passa a l'Ajuntament dia a dia. A les comissions voten propostes nostres ERC o BComú, i hi ha mesures de govern que han tirat endavant coses nostres.
- El pacte amb el PSC dificultarà la possibilitat que la CUP ajudi a l'estabilitat del govern municipal a través d'acords puntuals?
- Ja es fan coses que són copia-enganxa del PSC. És possible que BComú aporti diferenciacions, però el Pla de barris és el model que venia de la Llei de barris del mateix PSC. Ens han de convèncer que no és un copia-enganxa del PSC perquè sobre el paper és el que havia plantejat el PSC. Una cosa que em va sobtar molt d'aquest projecte era la formació de lideratges, el qual vol dir desmobilitzar les mobilitzacions veïnals. És el procés que hi va haver amb el PSC i ICV a l'Ajuntament als anys 80 i 90, quan van vendre una cosa molt engrescadora i hi va haver una desmobilització veïnal. El que no volem contribuir és a reproduir la continuació de la marca Barcelona maquillada. El que tenim molt clar és que Ada Colau i BComú van guanyar les eleccions perquè se'ls va votar pel canvi, no per continuar un model.
María José Lecha manté el rebuig de la CUP a governar amb Colau. Foto: Adrià Costa
- Creu que el govern de Colau ho és del canvi?
- Tenen un equip de comunicació molt bo, i un pressupost en comunicació de 22 milions d'euros. Un exemple és que des d'alcaldia se'ns anuncia que per fi tenen 200 pisos de la Sareb. L'Ajuntament ara té obligació de destinar-los a famílies vulnerables. Cada mes li donarà 85 euros mensuals a la Sareb, i pels que estiguin lliures, 185. Quant guanya la Sareb a canvi de res? Arribava a 480.000 euros. No està malament, és un inici, però que digui que és un inici i no una gran victòria. Hem d'aconseguir que la Sareb no faci negoci amb pisos d'un banc que ja està rescatat amb els nostres diners. Un altre exemple és l'ajuda a propietaris per rehabilitar habitatges. És potenciar i primar de nou la propietat privada. Amb el pressupost hem aconseguit que aquests propietaris durant cinc anys els posin a un lloguer baix. Per tant, crec que en 11 mesos s'ha fet una política de molt bona comunicació, i al darrere no hi ha tot el que es va prometre que seria. Són polítiques de gestos, majoritàriament.
- El dijous l'abstenció de la CUP va permetre aprovar la modificació pressupostària. Llavors van dir que havien negociat les molles, però volen el pa sencer. Com es pot aconseguir?
- Es pot revertir perquè la política no es fa a les institucions només, es fa al carrer i es fa amb lluites. Quan vam venir a l'Ajuntament vam veure que les informadores del bus turístic que tenien una situació de precarietat absoluta i és un servei municipal i el 010 estava en condicions de telemàrqueting infame, per exemple. Vam veure tota una plantilla de treballadors que estaven fent serveis que haurien de dependre de l'Ajuntament, que haurien d'estar contractats per l'Ajuntament i que eren plantilles absolutament precaritzades. Avui en dia aquests col·lectius formen la plataforma Remunicipalitzem, que pressioni al govern que de mica en mica tots aquests serveis tornin a l'Ajuntament, depenguin de l'Ajuntament i els seus treballadors tinguin unes condicions dignes. Encara que no estiguis al govern, amb aquesta pressió des del carrer i la nostra pressió des de dins, rebellugant la consciència política del mateix partit de govern que va venir per canviar-ho tot, doncs es pot aconseguir.
- Creu que les polítiques de Colau són coherents amb el seu origen d'activista?
- A mi no m'agrada gaire parlar de les persones i el seu origen polític. Si és coherent o no t'ho hauria de dir ella. Jo el que veig és que ella des de la posició d'alcaldessa ara governa per tota la ciutat i jo li recordo que ella va entrar perquè avui en dia després de 36 anys de democràcia ja és hora que algú governi per les classes populars i no pels lobbys empresarials. Aquest discurs que ara governa per tothom no és gaire coherent amb el que deia abans d'entrar a l'Ajuntament.
- A l'Ajuntament alguns partits defineixen el grup de la CUP com a antisistema. Sent que aquesta etiqueta els defineix?
- Depèn del dia. C's em va dir l'altre dia que "jo no votaré propostes comunistes". Si comunista és demanar que es torni a TMB el Bus de Nou Barris, que està en mans de Sagalés, aquí hi ha bastants comunistes! Sí, sóc antisistema, m'encantaria acabar amb aquest sistema. I no estic fora del sistema tot el que m'agradaria.
María José Lecha en un moment de l'entrevista. Foto: Adrià Costa
- Vostè treballa en una administració del sistema.
- Exactament, sense perdre de vista què és el que venim a fer aquí. Les 13 assemblees van molt bé perquè t'ho recorden molt. Tu has de saber ben bé què véns a fer aquí: véns a portar la veu del carrer, véns a denunciar el que puguis veure a dins, però des d'aquí no canviarem el món, la pressió del capital cap a la classe treballadora. Ni des del Parlament s'assolirà la independència. La independència ha de venir des de l'empoderament de la gent.
- Com veu el compromís del govern Colau pel que fa al procés independentista?
- Crec que BComú té sensibilitats diferents. Dins les seves files hi ha gent independentista. A la manifestació de "Sense por" del dissabte hi havia els tinents d'alcalde Gerardo Pisarello i Jaume Asens en reconeixement que estan per una república i per una independència, per un dret a decidir assumint les conseqüències que pot tenir això. Llavors tenen una altra sensibilitat més espanyolista. Des del punt de vista que el món municipal és el que s'acosta més a la vida quotidiana dels veïns, ha de tenir un paper importantíssim.
- El govern municipal està preparat per avançar cap al procés?
- Sobre el paper està compromès. No contribueix gaire fins ara, però sí que veig el compromís. El fet que el govern no vegi clar que un dels passos sigui entrar a l'AMI no és greu si després s'enceten altres passos. Per ara els gestos del govern han estat donar suport a totes aquelles iniciatives on ells no s'havien d'implicar. Per exemple la denúncia oberta popular de les víctimes dels bombardeigs feixistes per part de l'aviació italiana, commemorar el bombardeig de Guernica, l'homenatge a Puig Antich o al nomenclàtor de la plaça de la República. Siguem optimistes i anem a veure si passaran dels gestos a l'acció.
- Hi veu política de gestos?
- Per ara sí. En el tema de la denúncia totes les oficines d'atenció al ciutadà (OAC) havien d'estar informades i facilitar la tramitació de la denúncia, i no estan informades.
María José Lecha creu que el govern Colau fa política de "gestos". Foto: Adrià Costa
- Després de la negociació pressupostària consideren que no està garantida la seva petició de dissoldre els antiavalots de la Guàrdia Urbana. Què n'esperen del pla director del cos que el govern hauria de presentar al ple de maig?
- Era un compromís del mateix govern i espero que en el pla director inclogui la dissolució de la Unitat de Suport Policial. Volem realment una policia de proximitat, una policia que el ciutadà la tingui com a un element amic? Doncs no hi pot haver una policia antiavalots, ni que faci identificacions racistes.
- El regidor de la CUP Josep Garganté s'enfronta a un judici de faltes per coaccionar presumptament a un metge del centre sanitari Peracamps del Raval per intentar que canviés el seu informe sobre les lesions d'un manter. Què n'opina de l'anomenat cas Garganté?
- El cas Garganté hauria de dir-se cas Guàrdia Urbana. Podria haver estat cas Rovira o cas Lecha. En Josep va anar-hi aquella tarda perquè era l'únic que podia. Jo estava a la Comissió d'Urbanisme i la Maria a la Diputació; si no, hi hauríem anat qualsevol dels altres regidors de la CUP de l'Ajuntament. Escoltant el vídeo crec que li anirà molt bé si hi ha judici de faltes. El que demana és que els drets del pacient estiguin garantits, i de manera molt pausada. Ho tornaria a fer ell, ho tornaria a fer jo i ho tornaria a fer qualsevol.
- S'acusa al regidor Garganté de coaccions. Hi veu coaccions?
- Hi ha una part del vídeo com és que el noi ha estat visitat en presència de la Guàrdia Urbana i el metge diu que és l'habitual. És molt greu. Jo he treballat 40 anys a l'Hospital de Sant Pau i és greu, no es produeix habitualment. Peracamps potser sí perquè és un lloc on entren molts detinguts. Jo he estat testimoni d'una detenció al cap Manso i vaig fer exactament el mateix, i finalment el ferit una cosa que volien fer la van variar per una altra. No hem de deixar de pensar que moltes vegades la policia també pressiona l'actitud del metge. Recordo un cas en el qual hi va haver una doctora amb un detingut que va fer sortir els Mossos d'Esquadra. La intimitat del pacient és absolutament necessària
- Permeti'm insistir, hi veu coaccions?
- No. Si mires la definició de dret sobre coaccions no entra. Se li demana reiteradament per favor al metge que sigui visitat sol. Se li demana reiteradament a la persona que aquest pacient pugui acollir-se al seu dret. Jo això no ho veig coaccions. En tot cas la coacció seria dir: "Vulneri aquest dret".
María José Lecha en un moment de l'entrevista. Foto: Adrià Costa
- Els pressupostos són molt importants, però el compromís per part de la CUP al Parlament és donar suport a tot allò que impliqui que el procés avança. Han de ser uns pressupostos que facin un pas en tot aquest procés cap a la sobirania i la independència.
- Com valora la relació entre la CUP i l'Assemblea Nacional Catalana (ANC)?
- Això va per barris i per territorials. Això es va visualitzar a la manifestació del dissabte. Hi ha moltes territorials de l'ANC que malgrat el que deia l'ANC van tirar milles cap a la manifestació. Les relacions en general són bones i es poden compartir moltes coses. Una altra és pel que fa al secretariat. Crec que ells tenen divergències de cara a la seva reestructuració, però les podran solucionar perfectament. Crec que l'AMI, l'ANC i nosaltres hem de tenir molt clar, i crec que podria ser una discussió de cara l'11 de setembre, fins a on volem arribar. Estem parlant d'una manifestació cada dia 11 o estem disposats realment a anar més enllà? Si estem disposats a anar més enllà, implica desobeir, procés constituent i treballar-hi des de ja des de la base per consolidar-ho.
- El que vol dir és que l'ANC i l'Associació de Municipis per a la Independència (AMI) haurien de fer una aposta clara per la desobediència, tot i que l'AMI hagi instat els ajuntaments a no desobeir?
- Sí, és clar. Si consideren que la desobediència és una paraula molt "cupaire" que en diguin una altra, però s'han de començar a fer passes. Diga-li ignorar determinades coses, tirar milles, diga-li com vulguis, però s'ha de començar a caminar.
- Sobre les eleccions espanyoles del 26 de juny, creu que es podria plantejar que la CUP s'hi presenti per condicionar l'escenari?
- Fa anys molts parlaven del dret a decidir però n'han deixat de parlar. Per tant crec que les eleccions espanyoles no sé com aniran, en clau social tampoc, però cap a la sobirania dels Països Catalans no crec que ens hàgim bellugat gaire.
- Per tant, no creu que la CUP hagi de presentar-se a les espanyoles.
- Si en el meu àmbit es planteja la discussió, aquesta seria la meva opció.
María José Lecha a l'Ajuntament de Barcelona. Foto: Adrià Costa
