El president de la Generalitat en funcions, Artur Mas, ha decidit comparèixer després de la reunió del consell executiu, en contra del que és habitual, per respondre les "reaccions" del govern espanyol respecte "tota la població catalana". Mas ha acusat l'executiu del Partit Popular de cometre una "agressió institucional" i ha posat d'exemples les imputacions arran de la consulta del 9-N, l'aïllament en la lluita antiterrorista pel fet de no convocar-los a les reunions sobre aquesta matèria i les "condicions humiliants" per seguir accedint al fons de liquiditat autonòmic (FLA).
Mas ha assegurat que ens trobem en un "moment excepcional i d'una bel·ligerància especial" per part del govern espanyol vers el conjunt de Catalunya. El president en funcions ha fet èmfasi diverses vegades en què s'està "castigant i perjudicant" tota la població catalana més enllà dels partits i dels votants independentistes. Ha posat d'exemple, entre d'altres, el pagament a les farmàcies. "Quan patim per pagar les farmàcies a finals de mes pateixen els que han votat independència i els que no l'han votada", ha afirmat.
Els missatges del president han anat, també, dirigits a l'exterior. En aquest sentit, ha indicat que els fets són "d'una gravetat molt gran i d'una manca de qualitat democràtica alarmant". I tot això, ha sentenciat, hauria de "preocupar seriosament" el conjunt de la Unió Europea. També seguit aquest fil, ha insistit diverses vegades que les demandes catalanes, provinents dels partits i sectors de població que defensen el procés independentista, són "democràtiques, pacífiques i respectuoses amb els drets humans".
Advertència a Montoro i al govern del PP
La situació actual, arran dels últims fets com ara les condicions imposades en el FLA, és "preocupant" i per això mateix ha comparegut Mas en persona, per tal de donar una resposta un actor que exerceix la seva "força" contra Catalunya. I la resposta també ha tingut un to d'advertència, dirigit al ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, i al conjunt de l'executiu del PP. "Qui juga amb foc es pot acabar cremant les seves pròpies mans", ha subratllat Artur Mas.
Per què es pot acabar cremant el govern espanyol? El motiu és que, segons Mas, qui té un "problema" amb els deutes, fet que pot conduir-los a incomplir els objectius de dèficit és l'executiu estatal. "On està el deute de l'Adif i dels quilòmetre d'AVE?", s'ha preguntat el president en funcions. I és que, a més d'aquests dos flancs, també hi ha el "fiasco" de les autopistes radials de Madrid i del magatzem Castor. Es tracta de "milers i milers de milions d'euros", tal com ha sentenciat Artur Mas, que costaran molt de defensar quan la Unió Europea s'hi "fixi".
Resposta jurídica i política
Davant d'aquest escenari, Artur Mas ha assegurat que la resposta s'ha de donar "sense perdre la serenitat". No obstant això, ha anunciat que el Govern ja està preparant "respostes jurídiques", a banda de la "resposta política". En clau jurídica, Mas ha explicat que s'ha analitzat aquest mateix dimarts, durant la reunió del Consell Executiu, i s'ha encarregat als serveis de la Generalitat que analitzin "totes les vies de recursos possibles". Ara bé, ha admès que tenint en compte quines són les instàncies judicials espanyoles, "el recorregut serà el que serà".
En clau política, el president en funcions ha pronosticat el sobiranisme català creixerà proporcionalment al nombre de reaccions que hi hagi per part del govern del Partit Popular. "Com més agressions rebem més posarem l'accent en eixamplar la base sobiranista del nostre país per fer més irreversible el procés", ha assegurat Mas, tot afegint que "a fe de Déu que ens hi estan ajudant".
Diàleg, si hi ha canvi de govern
Que amb el govern espanyol actual, el del PP, no hi ha altra opció que tirar endavant el procés independentista en els termes amb què s'ha fet fins ara, encara ha quedat més clar aquesta setmana del que ho havia estat fins ara. Però, això podria canviar si a La Moncloa hi hagués un altre actor, segons el president en funcions. Si hi ha "un govern que no es dediqui a l'agressió permanent i a l'ofegament permanent". Llavors, es podria explorar el camí del "diàleg" i de la "negociació".
No és la primera vegada que Artur Mas fa aquest incís en la via dialogada. I, en aquest sentit, ha subratllat que la declaració independentista aprovada al Parlament i acordada per Junts pel Sí i la CUP, incorpora un punt en què es posa l'accent en "oferir diàleg i negociació a Madrid i Brussel·les". Per tant, no s'hauria de llegir aquest missatge, tal com l'ha presentat el president en funcions, com un canvi d'estratègia o el retorn al peix al cove sinó en una actitud diferent en funció de l'actitud que tingui qui hi hagi al capdavant de l'executiu estatal.