Fa uns anys, la CUP tenia la clau de la política catalana. La força de les urnes i l'aritmètica parlamentària li donaven capacitat per posar i treure candidats -que ho expliquin a Artur Mas- i pressionar els governs per avançar transitar el procés. Tot això ha canviat. Per primera vegada en l'última dècada, el president de la Generalitat no ha estat investit amb els vots dels anticapitalistes, que en les últimes eleccions van patir una davallada important fins als quatre diputats i ja no són decisius per configurar majories. Després d'un procés de replantejament intern que va acabar l'any passat, i amb noves cares a primera línia, han agafat protagonisme Non Casadevall (Girona, 1975) -primer secretari general de la CUP, elegit després del Procés de Garbí- i Laia Estrada (Tarragona, 1982), cap de llista de la CUP les passades eleccions al Parlament.

En aquesta entrevista amb Nació, Casadevall i Estrada reflexionen sobre l'independentisme i admeten que és "complicat" que els principals partits es coordinin per "la dretanització de Junts i les renúncies d'ERC". També expliquen el paper que ha de tenir la CUP tant en l'àmbit de partit com en el parlamentari abans de donar a conèixer diumenge en un acte a Capellades (Anoia) l’actualització del projecte polític. Aquesta reforma interna, basada principalment a projectar millor les seves propostes i explicar-se millor, donarà el tret de sortida a una nova etapa de la formació -amb nova imatge inclosa- amb les eleccions municipals del 2027 a l’horitzó.

Aquest diumenge a Capellades la CUP dona el tret de sortida a una nova etapa amb una renovació del projecte. En què consistirà?
Non Casadevall (N.C): No és tant una renovació del projecte com una actualització de la proposta política que hem de fer davant una realitat i un context que és molt diferent. Ens refermem en el que som i ens volem projectar més cap a fora. L'acte de Capellades està pensat per la militància, per socialitzar, per construir aquest discurs i fer-lo més potent entre totes.

Però com es concreta aquesta actualització?
N.C: Parlem de tres eixos: terra, llibertat i futur. Ens han venut el país a trossos amb qüestions tan rocambolesques com afirmar que volíem ser el hub del sud d'Europa. La nostra proposta replanteja que la millor manera de defensar la nostra terra i el país és construir un país per a la gent que hi viu.

Per què es produeix aquest replantejament de la proposta política només uns mesos després de culminar el Procés de Garbí? L'objectiu són les eleccions municipals del 2027?
Laia Estrada (L.E): El Garbí és un procés de debat que hem culminat, ara tenim la necessitat com a organització d'actualitzar-nos tenint en compte la realitat del país. Tenim problemes enquistats en clau d'habitatge, de pobresa cronificada, de precarietat laboral. Qui està aprofitant aquesta situació de malestar és l'extrema dreta, i la CUP el que diem és que nosaltres també tenim una alternativa. Fa molt de temps que tenim una alternativa, però probablement no hem sabut explicar-nos.

N.C: És un plantejament de reforçar i que aquest municipalisme que ens ha caracteritzat ens segueixi caracteritzant. També és un plantejament a dos anys vista, tenim aspiracions serioses a revalidar l'Ajuntament de Berga i el de Girona i a créixer en nombre de candidatures.

La CUP té un problema de comunicació?
N.C: És obvi que si ens han titllat de no explicar-nos bé és que no hem arribat a la gent. Un dels plantejaments que hi ha en aquesta nova proposta és com ens expliquem més i millor, com són capaços d'explicar solucions que a vegades són molt complexes.

L.E: Part d'aquesta actualització és comunicativa, com interactuem a través de les xarxes socials, com intentem fugir d'un cert academicisme en el qual també potser ens havíem instal·lat. Tenim el repte de saber concretar en propostes tangibles les grans reivindicacions.

Llavors, què ha de millorar la CUP en àmbit de partit i parlamentari per fer front al moment d'hores baixes que va evidenciar el 12-M?
N.C: En l'àmbit de partit hem afinat molt l'organització, hem fet una lectura d'on veníem. No renunciem al que hem sigut ni a aquest independentisme històric, però sí que afinem l'organització, l'hem fet més útil.

L.E: En l'àmbit parlamentari estem fent propostes molt concretes que permeten aterrar les demandes històriques que sempre hem fet i que ens permeten connectar amb la realitat quotidiana.

La CUP ha de liderar lluites com la de l'habitatge, ara prioritària i que sembla que han capitalitzat els Comuns?
N.C: No ho compartim. Entenem que els Comuns a vegades el que fan és fer-se una fotografia i semblar que hi són. No ens sembla que sigui una lluita que s'hagi de capitalitzar o treure rèdit, sinó donar solucions i ser útils.

L.E: L'esquerra independentista sempre ha estat al costat del moviment en defensa de l'habitatge. Les grans polítiques es cuinen al carrer, als moviments populars, i després aconsegueixen irrompre a les institucions. I no només ens posem al costat per recollir les demandes, sinó també per facilitar que aquest moviment tingui la major força possible.

"Som capaces d'arribar a acords sense que això signifiqui que hem canviat l'estratègia"

En aquest sentit de sumar forces, us podríeu entendre amb els Comuns en habitatge o altres àmbits?
L.E: Nosaltres ens podem entendre amb moltes formacions polítiques en diferents temes sempre que estiguem parlant d'aquelles qüestions que realment són capaces de millorar el dia a dia de la població. I això no és nou, ho hem fet sempre. La CUP ha estat capaç d'arribar a acords en àmbits legislatius o amb mocions.

L'acord amb el Govern per regular lloguers de temporada va portar la CUP als despatxos de Palau per primera vegada aquesta legislatura. És aquesta línia dels pactes la que han de seguir?
L.E: Ni és una cosa només d'aquesta legislatura ni és anòmala, som capaces d'arribar a acords concrets puntuals sense que això signifiqui que hem canviat la nostra estratègia ni ens hàgim convertit en socis del Govern.

El fet que Salvador Illa estigui mirant més cap a ERC i els Comuns que cap a Junts, apropa la posició de la CUP a la del Govern?
L.E: Haurem de veure com evoluciona la legislatura, perquè d'entrada estem sense pressupostos. No som capaços de garantir l'estabilitat perquè tothom està jugant amb una lògica de geometria variable. En alguns temes el PSC pot trobar millor entesa amb ERC i els Comuns, però quan parlem de model de país, amb qüestions com l'ampliació de l'aeroport o el Hard Rock estan en plena sintonia no només amb Junts, sinó fins i tot amb el PP.

"No serem nosaltres qui obrirem el meló dels pressupostos. Ja en parlarem"

Els pressupostos són, precisament, la pròxima gran negociació que s'haurà d'obrir. La CUP ha de formar part d'aquesta negociació?
L.E: De moment, el PSC no té al cap parlar de pressupostos i no serem nosaltres qui encetarem el meló. En tot cas, sempre hem volgut parlar de model, qüestions que per nosaltres són fonamentals. El PSC té els seus dos socis, que són amb qui negociarà, i, en tot cas, quan estiguem en aquesta pantalla, ja parlarem.

Quin espai té la CUP en l'actual context polític de creixement polític de l'extrema dreta?
L.E: Tenim camp per córrer, som claríssimament l'única alternativa d'esquerres i independentista que hi ha a un Govern incapaç d'actuar de forma clara i valenta. No es pot governar per a tothom, s'ha de prendre partit. Quan hi ha un govern suposadament d'esquerres que és incapaç de resoldre els problemes fonamentals, diem que l'esquerra no serveix i aboquem la població als braços de l'extrema dreta populista i demagògica.

N.C: Partim d'una extrema dreta que sembla que ha de créixer en l'àmbit rural, pobles i viles petites, on la CUP també és molt forta. I a l'extrema dreta se la combat amb propostes radicalment d'esquerres que donin solucions.

"Ens preocupa molt la dretanització de Junts i ens preocupa que ERC sembla que està fent renúncies"

És viable alguna coordinació independentista en un context en què ERC i Junts han normalitzat els pactes amb el PSC i el PSOE i Junts ha virat cap a la dreta en temes com immigració o seguretat? Hi ha marge per a l'entesa?
N.C: Complicat. Ens preocupa molt la dretanització de Junts i ens ressonen qüestions de vella Convergència, i ens preocupa que ERC ens sembla que està fent renúncies. Això no vol dir que nosaltres hi renunciem, però tenim unes propostes molt clares no renunciant al conflicte amb l'estat espanyol.

L.E: Junts no només està fent aquesta deriva d'agafar més el marc de l'extrema dreta per evitar la fugida de vots, sinó que mantenen una concertació amb el govern espanyol que ens allunya de la independència. Tant de bo en un futur estiguem diferents de com estem ara.