El Partit Popular torna al carrer aquest diumenge per protestar contra el govern de Pedro Sánchez i reclamar eleccions i la seva sortida de la Moncloa davant la possibilitat d'aconseguir els vots de Junts i el PNB per una moció de censura que tindria el concurs de Vox. A mesura que la legislatura avança, malgrat les enormes dificultats del PSOE i els escàndols que es crea o li creen, creix la crispació de la dreta espanyola. Aquest cop, el lema no ha pogut ser més bel·ligerant. De l’"Una Espanya forta” de gener del 2024 a “El teu vot és la resposta” del maig del 2024, convocades contra l’amnistia, s’ha passat ara a “Màfia o democràcia”. Ja no es tracta d’una simple expressió de rebuig a l’executiu, ara s’equipara el govern espanyol a una organització criminal.
Hi ha nervis a la seu del carrer Gènova de Madrid. El lideratge d’Alberto Núñez Feijóo no alça el vol. El líder conservador no ha aconseguit donar contingut al canvi de to amb què va assumir la presidència del PP ("he vingut a derrotar el president del govern, no a insultar-lo"), però la seva ràpida aclimatació al Madrid polític no l’ha fet guanyar l’entusiasme de la base més rocosa de la dreta, que continua esperant Isabel Díaz Ayuso. Els vents que bufen en l'àmbit internacional també empenyen el PP encara més a la dreta.
Polònia és un tomb decisiu
Les eleccions a la presidència de Polònia es van convertir en el principal indicador de la solidesa de l’europeisme en aquest moment internacional. Dies després d’unes eleccions a Romania on el candidat europeista va sorprendre barrant el pas a l’extrema dreta, la sort va ser inversa a Polònia. El candidat del partit ultraconservador Llei i Justícia, Karol Nawrocki, va arrabassar el triomf per la mínima a Rafał Trzaskowski, alcalde de Varsòvia.
Nawrocki va fer un discurs molt crític contra la UE, tot i ser contrari a abandonar-la. A Polònia el cap de l’estat no té poder executiu, però pot dificultar i molt la tasca del govern, actualment una coalició centrista liderada per Donald Tusk. I Polònia és en aquests moments el país amb més pes específic a l’est. Tusk és el cap de Plataforma Cívica, integrant del Partit Popular Europeu, però d’una sintonia molt més moderada.
L’elogi a Sánchez del PP polonès
El PP espanyol i el partit de Tusk no sempre van a l'una. Però hi va haver un moment de la campanya polonesa que ho va mostrar a les clares. El 23 de maig passat, en el transcurs d’un debat entre Nawrocki i Trzaskowski, aquest va elogiar Pedro Sánchez, considerant-lo “clau” en aquest moment per a la UE. El candidat ultra, en canvi, va acusar Trzaskowski de voler ser “el Pedro Sánchez de l’est, algú que s’agenolla davant Brussel·les”. Un episodi que diu molt de com n’està de lluny el PP espanyol del centredreta europeista.
Portugal també vira a la dreta
Uns dies abans, el 18 de maig, la pressió per la dreta venia de l’altre costat de la UE. Els portuguesos confirmaven la confiança en el conservador Luis Montenegro (Partit Social Demòcrata), però sobretot castigaven el Partit Socialista, que arrossegava els peus per evitar quedar en tercera posició (23%) i ser superat per l’extrema dreta de Chega (22%), el gran guanyador de les eleccions. Que el país de la Revolució dels Clavells hagi donat un gir tan brusc a la dreta -tot i que els ultres quedaran fora del nou govern- tanca, com a mínim durant una legislatura, l’altra “excepció ibèrica” a la UE: l’etapa Sánchez-Costa de governs socialistes a tota la península.
A un mes del congrés
El 5 i 6 de juliol, el Partit Popular celebra el seu congrés que ha de revalidar Feijóo. A un mes just d’aquest encontre, la direcció del PP només ha de gestionar pressió per la dreta. Aquest divendres, la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, ha aposat més llenya al foc al clima crispat amb els seus exabruptes contra el català i el basc a la Cimera de Presidents. Dissabte, ha començat el Madrid Economic Forum que aplega els corrents més ultraliberals de la dreta i que té com a principal protagonista l’argentí Javier Milei.
La manifestació d’aquest diumenge és —mentre Feijóo no s’atreveix a presentar una moció de censura— una altra concessió a l’ala més extremista del PP. Si el congrés no dona oxigen a Feijóo i aquest no és capaç de definir un espai propi, la mateixa dinàmica ultra li pot acabar passant per sobre.
