El recompte de les presidencials de Polònia ha estat incert fins al darrer moment i mostra altre cop una societat molt polaritzada. La victòria ha estat, però, per a Karol Nawrocki, a qui, sense entrar en detalls, es pot definir com un historiador d’ideologia ultraconservadora. Ha obtingut el 50,89% dels vots, davant l’alcalde de Varsòvia, Rafal Trzaskowski, amb el 49,11% i el suport de les forces de l’actual govern de coalició, que presideix Donald Tusk. L’elecció té moltes implicacions per la Unió Europea (UE). Veiem-ne algunes.

Es reobre el front polonès a la UE

Les eleccions legislatives del 2023 van posar fi a vuit anys de govern de Llei i Justícia, la formació nacionalista i ultraconservadora dels germans Kaczynski, que continua sent el primer partit del país, però va perdre l’hegemonia al parlament. La Plataforma Cívica (PO) de Tusk, de centredreta, va formar govern amb una coalició amb els partits d’esquerra. En principi, Tusk és a mitja legislatura i té corda fins al 2027. Amb l’elecció de Nawrocki, però, la seva posició perd força. 

A Polònia, el president no té poders executius. No governa, però sí que disposa de poders moderadors, com vetar lleis, que només poden ser ratificades amb tres cinquenes parts del legislatiu. Nawrocki, historiador de formació però amb un passat controvertit com a guàrdia de seguretat amb vinculació amb baixos fons, representa la versió més dura del nacionalisme polonès, desconfiat envers Brussel·les. La posició d’Ursula von der Leyen perd gas a Polònia, després que l’europeisme hagi assolit el triomf en les presidencials romaneses.

Més ambigüitat cap a Ucraïna

Nawrocki, formalment un independent, té al darrera Llei i Justícia, que combina l’euroescepticisme amb una actitud hostil envers Rússia, vista històricament com el gran enemic. Però els ultranacionalistes també arrosseguen ferides contra Ucraïna. El suport entusiasta cap a Kíiv dels primers temps de la invasió queda enrere i el nou cap de l’estat ha aprofitat el conflicte per atiar el foc contra la UE, a la qual acusa d’haver contribuït a generar el clima per a la invasió. La xenofòbia que traspua Llei i Justícia també apunta cap als refugiats ucraïnesos. Nawrocki ja ha deixat clar que no vol Ucraïna a l’OTAN. 

Una extrema dreta (jove) a la dreta de Llei i Justícia

Com ha passat en altres països -pensem en la Reconquesta d’Éric Zemmour a França-, el gir a la dreta de les darreres dècades a Polònia ha fet aparèixer grups ultres a la dreta de Llei i Justícia. Si el partit de Jaroslaw Kaczynski continua sent una força catòlica tradicional amb un missatge social paternalista, una part del vot jove va optar en primera volta per la Confederació de Slawomir Mentzen (un 14,8% dels vots), més agressiu en política econòmica, antiimpostos i obertament trumpià. El gruix d’aquest vot ha anat a Nawrocki. Un segment encara més extrem va ser per a Grzegorz Braun, amb l’antisemita Partit de la Corona Polonesa.  

El PP que no vol Vox

La Plataforma Cívica de Tusk pertany al Partit Popular Europeu, com el PP espanyol. A diferència d’aquest, però, està situat en el centre moderat. Les relacions entre el primer ministre polonès i la dreta espanyola són millorables. Tusk, que va presidir el PPE, va ser crític amb els pactes entre els d’Alberto Núñez Feijóo i Vox. En aquests moments, el model del primer ministre és un emblema de l’europeisme: unió de centre i esquerra en suport de la construcció europea, suport a Kíiv i rebuig dels corrents xenòfobs. La seva consolidació és estratègica per la Comissió Europea. Però també ho és pels sectors del PPE que volen allunyar-se dels Vox de tot arreu.

Una esquerra afeblida

Els resultats a Polònia confirmen la polarització a Europa i la solidesa del bloc ultraconservador, capaç de guanyar i recuperar posicions perdudes. Però també subratllen la feblesa de les forces progressistes, condemnades a donar suport a opcions de centre o centre dreta enfront l’extrema dreta. Així va ser també a Romania. La suma dels petits partits d’esquerra com el Razem (Junts) d’Adrian Zandberg, que recull també suport jove, té dificultats per superar el 10%. Una altra dada que cal tenir present.