A partir d'aquí, després d'un debat de política general especialment tens, amb la unitat trontollant fins la mateixa jornada del 9-N, tots dos han viscut moments agres de portes endins, seguits de més dolços de cara al públic. Ahir tots dos van rebre ex aequo el premi Pau Claris que atorga l'Associació Patriòtica Catalunya 1640.

Una imatge d'unitat que, en segons quin moment del procés, com ara les cimeres pel 9-N i la posterior negociació per bastir Junts pel Sí, hauria estat definida com un autèntic miracle. Moments abans de l'entrega de l'acte, de fet, el periodista i escriptor Francesc Canosa defineix els catalans com a "professionals del miracle".

Mas busca ara el seu paper com a expresident i com a arquitecte del Partit Demòcrata Català (PDC) des d'una perspectiva més simbòlica i moral que no pas executiva, tot i la importància que tothom atorga al seu paper, i Junqueras actua de vicepresident econòmic en un context de ple xoc amb l'Estat. Aquest vespre, amb una estelada gegant situada al Castell de Montjuïc com a teló de fons, s'han mostrat confiats en l'èxit de l'independentisme.

Del passat al futur

Mas i Junqueras miren al futur -dins i fora dels seus partits, en un moment en què es recalibren les majories a velocitat de vertigen-, però volen tenir un peu al passat. En el cas del president d'ERC això no suposa cap sorpresa: ve preparat per explicar la batalla del Castell de Montjuïc del 1641, però se li recorda que no té cinc hores per explaiar-se.

Mas també posa el retrovisor per indicar que, arran del 1714, Catalunya hauria pogut seguir els mateixos passos de Portugal, finalment independent. "Qui pot rebatre que la lluita és una cara de la victòria?", es pregunta minuts abans Canosa, amb els fulls plens de metàfores i cites tunejades per a l'ocasió.

Després de segles sota el paraigües polític de l'Estat, el moviment sobiranista malda per canviar la tendència derrotista de la història. Per això calen eines fortes, segons expliquen els representants de l'Associació Patriòtica Catalunya 1640. I això passa per partits "endreçats", diuen. "Junqueras ha acabat amb una ERC permanentment sectària" és alguna de les frases que ha d'escoltar el vicepresident. Precisament un dels retrets que, en privat, dirigents del PDC encara fan als republicans. El fet que comparteixin cadira al consell executiu evita, de moment, mals majors. Hi ha qui ho definiria, també, com una tasca digna de professionals del miracle.

Companys i l'esperança

Representants dels dos partits escolten les intervencions dels seus dirigents. Hi ha poques cadires disponibles, que ràpidament s'ocupen. Els dos protagonistes esperen per separat el començament de l'acte, cadascú amb els seus. S'asseuen de costat a primera fila i escolten les respectives intervencions. Mas no dubta a respondre el ministre José Manuel García Margallo, i insisteix que el procés català es jugarà a l'exterior.

Junqueras, que recorda la seva experiència comuna amb Margallo al Parlament Europeu, deixa anar una data història rere l'altra. Recorda, esclar, l'assassinat de Lluís Companys en aquest mateix recinte per part de les tropes franquistes. Ho fa amb to emocionat, com cada vegada que tracta algun assumpte sensible. 

"Aquell dia és probable que no hi hagués gaire esperança. Tota aquella gent que va fer el possible per conservar valors, símbols, sentiments i coneixements ho va fer en la intimitat de cada llar", recorda el vicepresident. "I nosaltres en som els hereus", insisteix mentre Mas es col·loca les ulleres i les pantalles s'omplen de tuits a mig fer. La situació actual per enfilar la independència, diu Junqueras, és més favorable. S'hi hauran de dedicar, això sí, amb l'experiència dels professionals del miracle.