Els expresidents Artur Mas, Carles Puigdemont i Quim Torra participaran a l'acte de suport a la presidenta del Parlament, Laura Borràs, que està a les portes del judici oral pel cas de presumpte fraccionament de contractes al capdavant de la Institució de les Lletres Catalanes. Va ser justament en l'etapa que Mas era president que Borràs va ser escollida directora de la ICL. Segons ha informat l'equip de la dirigent de Junts, el manifest ha sumat quasi 8.000 signatures en tan sols dos dies, un escrit que compta amb l'adhesió de consellers del Govern, dirigents de la cúpula del partit i destacades personalitats de l'àmbit social i cultural. 

"Quantes mentides més deixarem passar contra la nostra gent? Hem de dir prou a deixar que els jutges repressors posin i treguin els nostres polítics. Per què hem de permetre que es destrossin carreres de compromís i valentia? Quanta guerra bruta deixarem passar? Fins on i fins quan?", recull el manifest, que serà llegit en un acte a l'Ateneu Barcelonès aquest dissabte a les 11 del matí. Segons el grup de suport a Borràs, l'aforament per assistir-hi ja està ple. 

Entre els signants hi ha els escriptors Jaume Cabré o Antònia Vicens, cantautors com Maria del Mar Bonet o Lluís Llach, la il·lustradora Pilarín Bayés o els actors Lloll Bertran i Toni Albà, a més d'altres figures de l'àmbit social i cultural. També recull les signatures d'exconsellers com Lluís Puig, Ferran Mascarell, Clara Ponsatí i Toni Comín. El manifest destaca el compromís de Borràs amb la "cultura, la llibertat i el compromís" al llarg de la seva trajectòria. "Moltes forces s’oposen a la llibertat. I, per això, persegueixen el compromís i s'oposen a la cultura. La neguen. L'escapcen", afirma el text, que considera també que són els "enemics de la veritat" els que voldrien que Borràs "no fos qui és" ni fos presidenta del Parlament.

"No acceptem que qui no la vol on és aprofiti la repressió contra ella per desfer-se’n [...]. No estem disposats a acceptar més repressió. No hem de tolerar més aquesta misèria", insisteix el manifest, on es subratlla que l'honorabilitat de la dirigent de Junts no es deu al seu càrrec com a presidenta, sinó al seu currículum de "dedicació desinteressada" per la cultura, el país i la llibertat.