Mas ha fet aquestes afirmacions en l’acte que ha compartit aquest matí amb el secretari general de CiU, Josep Antoni Duran Lleida, al Parlament de Catalunya, per a reclamar el compliment íntegre de l’Estatut pel que fa al finançament. També hi ha assistit el president Jordi Pujol, el portaveu a l’Ajuntament de Barcelona, Xavier Trias, les executives de CDC i UDC, els diputats al Parlament i al Congrés, senadors, alcaldes i d’altres dirigents de la federació nacionalista.
Artur Mas ha subratllat que “cal resoldre el dèficit històric de Catalunya”, i que per a fer-ho “el finançament i les inversions previstes a l’Estatut van ser un pas essencial”, tot i que de la mà de l’actual govern tripartit “per primer cop a la història, tenim els diners disponibles, però ens falten els projectes”. El president de CiU ha insistit que “defensarem el 100% del que diu l’Estatut, no més, però tampoc menys”. Amb tot, ha recordat que “la nostra aspiració no s’acaba aquí, sinó que és el model del concert econòmic, és a dir, la veritable autonomia financera”.
Nou Estatut, més Catalunya
El líder nacionalista ha recordat que “com més autònoms hem estat, millor ens ha anat”, perquè “l’autogovern beneficia aquells països capaços de crear riquesa”. “L’Estatut ens dona un gran potencial en matèria de finançament; si no ho fes, no hi hauria aquesta reacció per part de les comunitats autònomes que governa el PSOE ni del govern espanyol”. Mas ha considerat “letal” l’argument que ara no és hora de parlar del finançament i que és prioritari resoldre la crisi econòmica: “Equival a dir que el govern central és l’únic que pot lluitar contra la recessió”, ha seguit, “però els governs autonòmics, si tenen una idea clara del que cal fer, poden lluitar més eficaçment contra la crisi, fent micropolítica, la única possible amb el marge de maniobra que deixa la Unió Europea”.
Artur Mas ha subratllat que “cal resoldre el dèficit històric de Catalunya”, i que per a fer-ho “el finançament i les inversions previstes a l’Estatut van ser un pas essencial”, tot i que de la mà de l’actual govern tripartit “per primer cop a la història, tenim els diners disponibles, però ens falten els projectes”. El president de CiU ha insistit que “defensarem el 100% del que diu l’Estatut, no més, però tampoc menys”. Amb tot, ha recordat que “la nostra aspiració no s’acaba aquí, sinó que és el model del concert econòmic, és a dir, la veritable autonomia financera”.
Nou Estatut, més Catalunya
El líder nacionalista ha recordat que “com més autònoms hem estat, millor ens ha anat”, perquè “l’autogovern beneficia aquells països capaços de crear riquesa”. “L’Estatut ens dona un gran potencial en matèria de finançament; si no ho fes, no hi hauria aquesta reacció per part de les comunitats autònomes que governa el PSOE ni del govern espanyol”. Mas ha considerat “letal” l’argument que ara no és hora de parlar del finançament i que és prioritari resoldre la crisi econòmica: “Equival a dir que el govern central és l’únic que pot lluitar contra la recessió”, ha seguit, “però els governs autonòmics, si tenen una idea clara del que cal fer, poden lluitar més eficaçment contra la crisi, fent micropolítica, la única possible amb el marge de maniobra que deixa la Unió Europea”.
Artur Mas ha citat els punts clau de l’Estatut pel que fa al finançament: que preval sobre la Llei Orgànica de Finançament de les Comunitats Autònomes (Lofca); que es concreta de manera bilateral entre la Generalitat i el govern central; que recull un cistell d’impostos, que ja està negociat (50% de l’IVA i de l’IRPF, i el 58% dels impostos sobre el tabac, l’alcohol i els hidrocarburs), que amb dades del govern otorgaria a Catalunya 5.230 milions d’euros més cada any; i que el text inclou tot un seguit de criteris que avalen que Catalunya mantingui la quantitat que rep del fons estatal de suficiència, que l’any passat va suposar 2.944 milions d’euros.
Entre aquests criteris hi figura el principi d’ordinalitat, segons el qual, un cop feta la redistribució dels recursos, Catalunya no pot perdre posicions en el rànquing de diners disponibles per habitant. Avui Catalunya és la tercera comunitat pel que fa al PIB que aporta cada habitant, però feta la redistribució passa a la onzena posició. “Això no és soidaritat, és un abús”, ha reblat Mas, “qui té més ha de pagar més, però no pot ser que qui més paga acabi essent més pobre que els que reben més”. Altres criteris d’aquest capítol, que justificarien el manteniment del fons de suficiència, son el cost de la vida, més alt a Catalunya que a Espanya, o l’impacte de la immigració (el 25% del total de l’Estat).
Entre aquests criteris hi figura el principi d’ordinalitat, segons el qual, un cop feta la redistribució dels recursos, Catalunya no pot perdre posicions en el rànquing de diners disponibles per habitant. Avui Catalunya és la tercera comunitat pel que fa al PIB que aporta cada habitant, però feta la redistribució passa a la onzena posició. “Això no és soidaritat, és un abús”, ha reblat Mas, “qui té més ha de pagar més, però no pot ser que qui més paga acabi essent més pobre que els que reben més”. Altres criteris d’aquest capítol, que justificarien el manteniment del fons de suficiència, son el cost de la vida, més alt a Catalunya que a Espanya, o l’impacte de la immigració (el 25% del total de l’Estat).
