- El DAFO del 12‑M: com hi arriben els partits?
- El pactòmetre del 12-M: totes les combinacions per governar Catalunya
- Qui guanya i qui perd amb l'avançament d'eleccions a Catalunya?
- Qui guanyarà les eleccions? Això diuen totes les enquestes per al Parlament
La cara d'alguns dels candidats i candidates a les eleccions del pròxim 12-M presideix moltes avingudes de ciutats i pobles d'arreu del país. Ho fan en forma de banderoles i pancartes i, ben segur, molts i moltes de vosaltres us fa l'efecte que veieu més uns rostres que altres. "Per què al meu carrer hi ha banderoles d'Aragonès i no de Puigdemont?", és una qüestió lícita.
Per resoldre aquest dubte és tan fàcil com fer un cop d'ull a la llei que regula la propaganda electoral en temps de comicis. Parlem de la llei orgànica 5/1985, del 19 de juny, del Règim Electoral General. En aquesta legislació queda ben clar quin és el mecanisme de repartiment de l'espai publicitari a l'espai públic. L'analitzem.
Per exemple, en l'article 55 ens especifica que els ajuntaments estan obligats a reservar "espais especials" perquè s'hi col·loquin, de manera gratuïta, cartells, pancartes o banderoles. En funció de què? En funció dels vots que hagi obtingut cada partit en els comicis anteriors. Després, on es posa finalment aquesta publicitat electoral correspon a les juntes electorals de cada zona.
A més a més, en aquest mateix punt de la LOREG es detalla que més enllà dels llocs especials gratuïts prèviament mencionats, les formacions, coalicions, federacions i candidatures només poden col·locar cartells o formes diverses de propaganda en espais comercials autoritzats.
En el següent article, el 56, s'aprofundeix en el tema i s'estableix que els consistoris tenen màxim una setmana per comunicar a les corresponents juntes electorals de zona quins emplaçaments tenen disponibles per posar cartells, banderoles o pancartes. Aquesta, com dèiem, distribueix els espais segons el nombre total de vots que va aconseguir cada formació, federació o coalició als anteriors comicis equivalents en la mateixa circumscripció, atribuint-se segons les preferències de cada entitat política amb més vots.
El segon dia posterior a la proclamació dels candidats i candidates, la Junta comunica al o la representant de cada candidatura quins llocs té reservats per col·locar la seva propaganda electoral. I, finalment, en l'article 144 hi tenim regulats els delictes en matèria de propaganda electoral. Les penes van de tres mesos a un any de presó o bé multes de sis a 24 mesos per totes aquelles entitats que facin el següent:
- Fer actes de propaganda un cop finalitzat el termini de la campanya electoral
- Infringir les normes legals en matèria de cartells electorals i espais reservats, així com les normes relatives a les reunions i altres actes públics de propaganda electoral