Millo admet que la descripció que fa dels CDR i la violència és només la seva «percepció»

L'exdelegat del govern espanyol a Catalunya Enric Millo s'ha esmerçat en justificar les acusacions de rebel·lió i sedició durant la seva declaració al Tribunal Suprem seguint fil per randa el relat de la Fiscalia i de la instrucció de la causa de l'1-O. Ha descrit un clima de "conflictivitat" que a partir del 10 de setembre del 2017 va anar "augmentant" fins a provocar "episodis d'assetjament, fustigació i violència". Amb tot, preguntat per la defensa, no ha estat capaç de donar un nom sobre quin comandament policial li va comunicar aquests episodis de suposada violència.

Durant les respostes que ha donat a la Fiscalia, Millo ha posat en el punt de mira els CDR i ha dit que hi ha alguns que actuen de forma "violenta", a més de relacionar-los directament amb entitats com l'ANC. Amb tot, la defensa de Jordi Sànchez, l'advocat Jordi Pina, li ha demanat quines proves té d'aquesta relació, fet pel qual Millo ha acabat admetent que es tracta només de la seva "percepció". 

A més de fer notar a Millo que els CDR "no existien" el 20 de setembre del 2017, quan es va fer la manifestació davant de la conselleria d'Economia, Pina ha demanat a l'exdelegat del govern espanyol si podia mencionar qui informava de les activitats "violentes" que es produïen a Catalunya. "No era una sola persona. Era habitual, però no li puc donar un nom concret", ha sentenciat Millo. 

Segons Millo, l'objectiu de les manifestacions que es van succeir en els mesos de setembre i d'octubre del 2017 era "intimidar o impedir les accions de la policia judicial". No només a la manifestació del 20 de setembre a la conselleria d'Economia, sinó en "més de 100 i 200 accions" que es van produir a partir de l'aprovació de les lleis de desconnexió al Parlament el 6 i 7 de setembre.



"Es llançaven objectes incendiaris, s'assetjaven comitives judicials, havien de ser desallotjats els hotels on estaven els policies, s'assetjaven les delegacions del govern", ha enumerat Millo, que ha insistit que "cada dia", allà on actuava la policia judicial, "apareixien grups de persones per cridar, assetjar, fustigar, amenaçar i fins i tot agredir". L'ordre constitucional, ha insistit, estava "en perill" fins que es va aplicar el 155. L'advocat Benet Salellas ha precisat si estava generalitzant quan es referia a "objectes incendiaris" per només un cas d'un drap llançat. 

També l'advocat de Joaquim Forn, Xavier Melero, ha demanat a Millo si considera que el balanç de cinc detencions durant l'1-O i cap durant la manifestació del 20 de setembre a la conselleria d'Economia es correspon amb el "clima sostingut de violència" que ha descrit. "Això se li hauria de preguntar als Mossos", ha dit el dirigent popular espolsant-se de sobre aquesta qüestió i puntualitzant que, encara que hi haguessin agents de la Guàrdia Civil a la conselleria d'Economia, aquests estaven per "acompanyar la comitiva judicial". També preguntat per l'advocat Francesc Homs ha admès que no va demanar en cap moment al govern espanyol l'activació de le l'estat d'excepció. 

Els CDR, sota el punt de mira com a "cèl·lules organitzades"

Millo ha assenyalat especialment l'actuació dels CDR, de qui ha dit que alguns dels seus membres actuen pacíficament però altres no. "Pintar en una paret 'Millo muerte' no és molt pacífic", ha afirmat. Preguntat per la defensa, però, ha acabat reconeixent que "desconeix l'autoria" de la pintada però que va ser la seva filla qui la va acabar netejant.

Ha explicat, a més, que en qüestió de minuts i "organitzats" a través de grups per les xarxes socials s'aplegaven ràpidament "500 persones" allà on s'indicava. "Hi havia una habilitat extraordinària de qui organitzava això. Els CDR funcionen aparentment com a cèl·lules autònomes per defensar el referèndum primer i la república després, però el seu funcionament permet veure que hi ha una estructura i una organització. No són espontanis", ha argumentat. I ha afegit: "En alguns CDR hi ha gent que no té cap inconvenient en utilitzar la violència". Millo també ha destacat el paper tant de l'ANC com Òmnium, que van cridar a "defensar les institucions". "Quan un crida a defensar una institució es perquè es considera que algú l'està atacant", ha assegurat. 

Sobre l'1-O: "L'objectiu era incautar el material electoral i no les persones"

Millo ha assegurat que l'objectiu dels agents policials durant la jornada de l'1 d'octubre "era incautar el material electoral i no les persones". El que s'estava celebrant, ha dit, "no era un referèndum" i les concentracions de persones "no tenien exclusivament la finalitat de participar votant sinó d'impedir l'actuació de la policia judicial". Per això, ha dit, es van provocar "enfrontaments" amb la policia. Millo ha recordat que va comparèixer per segona vegada per demanar a Puigdemont que desconvoqués l'1-O però que, en comptes d'això, va "aplaudir la defensa de les urnes" i va seguir fent una crida a "mantenir les concentracions" quan hi havia l'ordre judicial de prendre "totes les mesures necessàries" per impedir el referèndum i que la interlocutòria del TSJC "deixava clar que el referèndum il·legal no es podia celebrar i ordenava que s'impedís l'ús dels centres fins a l'1-O". 

Millo ha parlat també de les "muralles" de persones que van intentar impedir que actués la policia judicial. Moltes d'elles, ha dit, estaven allà "de bona fer per un engany" però que algunes van cometre "actuacions de caràcter violent" contra la policia. 

Policies amb el cap "trepitjat" versus imatges "falses" de ciutadans ferits

L'exdelegat del govern espanyol s'ha recreat en assegura, per una banda, que imatges que es van difondre de les càrregues policials de l'1-O eren falses. Com ara la de la noia que va descriure que li havien trencat "un a un" els dits de la mà. "Va demanar perdó públicament per haver mentit", ha afirmat Millo. Amb tot, l'advocat Benet Salellas ha fet notar que hi ha un informa mèdic que demostra la "lesió traumàtica" de la ferida i que aquests fets estan sent investigats.

Per contra, Millo ha assegurat que va visitar els policies ferits i que va poder veure "fractures de cama, dits trencats i una armilla antibales estripada, cosa que només es podia fer amb un objecte punxant". També ha explicat que els agents policials havien relatat com alguns manifestants posaven "sabó a terra per fer-los relliscar i trepitjar-los el cap" i que altres havien utilitzat "arts marcials" per colpejar-los "al clatell".

L'actuació dels agents policials espanyols, ha insistit, va ser "d'acord amb la llei, amb professionalitat i proporcionalitat" malgrat trobar-se amb "autèntiques muralles que tenien com a objectiu impedir l'actuació policial".

Les accions amb components "violents" per part de manifestants, ha dit Millo, es van produir també durant la jornada de vaga del 3 d'octubre davant una actitud de "permissivitat" del Govern de la Generalitat. A posat com a exemple el manteniment de l'AP7 tallada durant hores. 

"Els Mossos no van complir amb l'ordre judicial d'impedir el referèndum"

Segons Millo, els Mossos no van complir amb l'ordre judicial d'impedir el referèndum. A la reunió de la Junta de Seguretat del 28 de setembre, ha dit l'exdelegat del govern espanyol, el Govern "mai va dir que el referèndum no es faria" i que el major Josep Lluís Trapero va "donar a entendre que la seva funció era donar compliment al mandat judicial, però no va explicar com". Segons Millo, hi havia una "alineació" entre els Mossos i el Govern i Forn va insistir que la presència d'agents de la Policia Nacional i de la Guàrdia Civil era una "provocació" i que s'havia de deixar la jornada en mans de la policia catalana. Trapero va dir, segons Millo, que no s'utilitzaria la força si hi havia nens i persones grans als col·legis electorals. "I és el que ens vam trobar", ha dit. 

Preguntat per la defensa de Quim Forn sobre quina activitat proactiva va faltar per part dels Mossos durant la jornada de l'1-O, Millo ha assegurat que el compliment estricte de la resolució judicial "obligava a impedir l'ús dels espais com a punts electorals", on s'havia convocat activitats extraescolars durant tot el cap de setmana. "Si no s'haguessin concentrat masses de persones per defensar les urnes, les dotacions policials eren suficients per complir la resolució", ha sentenciat.

La DUI "no va ser simbòlica"

Si bé tots els processats han defensat que la declaració d'independència del 27 d'octubre no va tenir efectes perquè ni tan sols es va votar ni publicar al butlletí oficial, Millo ha considerat que "no va ser simbòlica". Segons l'exdelegat del govern espanyol hi havia una part de la població catalana "convençuda" que Catalunya esdevindria una República mentre que una altra part estava "preocupada perquè estava convençuda que això podia passar". 

La "cadira buida" del Govern de Puigdemont

Si bé en la seva declaració Oriol Junqueras va denunciar que la Generalitat ha trobat una "cadira buida" per part del govern espanyol per resoldre el conflicte polític amb Catalunya, qui era el delegat del govern espanyol durant els fets d'octubre, Enric Millo, ha denunciat que ell va trobar "una cadira buida a l'altra banda de la taula" que va intentar establir amb Carles Puigdemont. "No va voler mai res que no fos la celebració d'un referèndum il·legal", ha dit Millo davant del Tribunal Suprem, el primer testimoni en declarar aquest dimarts al judici de l'1-O. 

A preguntes del fiscal Javier Zaragoza, ha explicat que va mantenir diverses reunions amb Puigdemont i que la relació era "cordial i respectuosa". En la primera, al desembre del 2016, l'expresident li va manifestar que la seva intenció era "trobar una solució que no portés a cap conflicte amb l'Estat". Amb tot, ha dit Millo, a mesura que passaven els mesos i ja en reunions al febrer i el maig del 2017 va intentar "persuadir-lo" perquè abandonés el full de ruta de la celebració del referèndum. "No li interessava parlar de cap tema més que no fos aquest", ha sentenciat tot precisant que el darrer intent va ser al juny, tres dies abans que el Govern convoqués el referèndum. Amb tot, ha afegit que Puigdemont li va dir que pretenia "seguir parlant" amb el govern espanyol després de convocar el referèndum. "Jo, però, li vaig dir que era un punt d'inflexió irreversible", ha dit. 

El canvi de conseller d'Interior

Millo ha explicat que la seva preocupació va anar in crescendo a partir del canvi de consellers que es va produir aleshores. Especialment per la dimissió del titular d'Interior fins aleshores, Jordi Jané, perquè ell sempre li havia assegurat que "mai donaria l'esquena a les sentències". Segons l'exdelegat del govern espanyol, van abandonar l'executiu català aquells que "no estaven disposats a arribar fins al final i fins a les últimes conseqüències. Un cop va ser Joaquim Forn nomenat conseller d'Interior, ha dit Millo, la relació amb el departament va canviar. En una primera reunió, van estar d'acord amb què els cossos de seguretat havien de col·laborar i Forn va dir que complirien amb els acords de la junta de seguretat. La resposta que va deixar Millo "estupefacte" va ser just quan li va preguntar què passaria l'1-O. "Em va dir que garantirien que la jornada electoral es desenvolupés amb total normalitat. Em vaig quedar sorprès. No entenia de quina jornada electoral em parlava", ha argumentat Millo.