11
de juliol
de
2018, 12:55
Actualitzat:
21:30h
Miquel Esquius és el nou cap dels Mossos d'Esquadra, però no era la primera opció del Departament d'Interior. L'estela del major Josep Lluís Trapero ha planat sobre una decisió que ha tardat gairebé un mes a prendre's, i el canvi de rumb per allunyar-se de l'ombra del 155 ha estat també una de les prioritats del cos, que ha buscat una persona amb experiència i que, a més, pogués retornar l'estabilitat a una policia molt tocada pel poder judicial.
En aquest escenari es planteja el nom d'Esquius, amb 33 anys de servei dins el cos policial i que ja exercia de número dos a les ordres del seu predecessor, Ferran López, que va renunciar com a cap el passat 14 de juny. López va esgrimir que el seu pas com a major era "temporal i limitat al període que s'obria amb la nova dependència governativa", és a dir, sota la mirada del govern espanyol. Amb la constitució del nou executiu a Catalunya, va avisar, s'havia de "posar fi a aquesta temporalitat".
El paper d'Esquius durant aquest temps ha estat el de dirigir la Comissaria Superior de Coordinació Territorial en substitució de López, quan aquest va ser nomenat cap del cos. En aquest sentit, no és d'estranyar que el nou major consideri el seu predecessor com un dels seus referents. "Joan Unió, Josep Milán, Josep Lluís Trapero i Ferran López han estat persones que m'han ensenyat a comandar i que tenen el meu reconeixement professional", afirmava aquest dimarts durant la roda de premsa de presentació.
D'aire moderat i especialista en religió
Trapero i López, però, no van regir les seves accions per la mateixa política. Mentre que un va ser col·locat de la mà del mateix Carles Puigdemont i va ser fulminat per ordre del llavors president espanyol Mariano Rajoy en aplicació del 155, l'altre va ocupar el seu lloc durant aquest període excepcional i va incentivar les crítiques per la relació amb el magistrat Pablo Llarena. De fet, López va ser un dels pocs representants de les institucions catalanes que van participar en l'acte d'entrega de despatxos judicials que es va fer a l'Auditori de Barcelona amb la presència del rei Felip VI. No obstant les crítiques, el Govern ha acabat agraint-li que "donés la cara pel cos" durant el 155, segons paraules del conseller d'Interior, Miquel Buch.
Ara, Esquius entoma el càrrec amb la mà estesa del Govern, que busca tornar a situar els Mossos en els llindars de prestigi obtinguts fa poc més d'un any. El nou major parteix d'aquesta base, i ho pensa fer des d'una mirada global de territori. "El meu repte no pot ser un altre que treballar per la seguretat i el benestar d'aquest país, pels nostres ciutadans, amb l'ajuda dels membres del cos i en coordinació amb els cossos i forces de seguretat", va afirmar durant l'acte d'anunci del càrrec.
El nou cap de la policia catalana, doncs, parteix d'una visió moderada i transversal, destaquen fonts del cos consultades per aquest diari. Nascut a Súria i diplomat en Ciències Religioses, està especialitzat en temes de mobilitat. De fet, va dirigir la Divisió de Trànsit i la Regió Policial Central, i va ser sotscap de la Comissaria General Territorial fins el 2004, a banda de cap de trànsit en diferents regions amb anterioritat. Va formar part de la segona promoció dels Mossos i de la primera promoció de la divisió de trànsit.
El retorn de la conciliació
Esquius pot fer gala de bona relació amb cercles de l'antiga Convergència, i també de ser una persona considerada "tranquil·la i conciliadora" per bona part del món sindical. Aquests són els adjectius amb què l'ha descrit el sindicat majoritari dels Mossos SAP-FEPOL, que espera que, amb ell, ajudi a entomar una etapa de "normalitat institucional".
Més crític ha estat el sindicat de Mossos USPAC, que assegura que no li té "cap estimació", i ha recordat les "males decisions" preses en àmbits del seu passat laboral, com ara ser un dels impulsors del tancament de diverses divisions de trànsit.
En aquest escenari es planteja el nom d'Esquius, amb 33 anys de servei dins el cos policial i que ja exercia de número dos a les ordres del seu predecessor, Ferran López, que va renunciar com a cap el passat 14 de juny. López va esgrimir que el seu pas com a major era "temporal i limitat al període que s'obria amb la nova dependència governativa", és a dir, sota la mirada del govern espanyol. Amb la constitució del nou executiu a Catalunya, va avisar, s'havia de "posar fi a aquesta temporalitat".
El paper d'Esquius durant aquest temps ha estat el de dirigir la Comissaria Superior de Coordinació Territorial en substitució de López, quan aquest va ser nomenat cap del cos. En aquest sentit, no és d'estranyar que el nou major consideri el seu predecessor com un dels seus referents. "Joan Unió, Josep Milán, Josep Lluís Trapero i Ferran López han estat persones que m'han ensenyat a comandar i que tenen el meu reconeixement professional", afirmava aquest dimarts durant la roda de premsa de presentació.
D'aire moderat i especialista en religió
Trapero i López, però, no van regir les seves accions per la mateixa política. Mentre que un va ser col·locat de la mà del mateix Carles Puigdemont i va ser fulminat per ordre del llavors president espanyol Mariano Rajoy en aplicació del 155, l'altre va ocupar el seu lloc durant aquest període excepcional i va incentivar les crítiques per la relació amb el magistrat Pablo Llarena. De fet, López va ser un dels pocs representants de les institucions catalanes que van participar en l'acte d'entrega de despatxos judicials que es va fer a l'Auditori de Barcelona amb la presència del rei Felip VI. No obstant les crítiques, el Govern ha acabat agraint-li que "donés la cara pel cos" durant el 155, segons paraules del conseller d'Interior, Miquel Buch.
Ara, Esquius entoma el càrrec amb la mà estesa del Govern, que busca tornar a situar els Mossos en els llindars de prestigi obtinguts fa poc més d'un any. El nou major parteix d'aquesta base, i ho pensa fer des d'una mirada global de territori. "El meu repte no pot ser un altre que treballar per la seguretat i el benestar d'aquest país, pels nostres ciutadans, amb l'ajuda dels membres del cos i en coordinació amb els cossos i forces de seguretat", va afirmar durant l'acte d'anunci del càrrec.
El nou cap de la policia catalana, doncs, parteix d'una visió moderada i transversal, destaquen fonts del cos consultades per aquest diari. Nascut a Súria i diplomat en Ciències Religioses, està especialitzat en temes de mobilitat. De fet, va dirigir la Divisió de Trànsit i la Regió Policial Central, i va ser sotscap de la Comissaria General Territorial fins el 2004, a banda de cap de trànsit en diferents regions amb anterioritat. Va formar part de la segona promoció dels Mossos i de la primera promoció de la divisió de trànsit.
El retorn de la conciliació
Esquius pot fer gala de bona relació amb cercles de l'antiga Convergència, i també de ser una persona considerada "tranquil·la i conciliadora" per bona part del món sindical. Aquests són els adjectius amb què l'ha descrit el sindicat majoritari dels Mossos SAP-FEPOL, que espera que, amb ell, ajudi a entomar una etapa de "normalitat institucional".
Més crític ha estat el sindicat de Mossos USPAC, que assegura que no li té "cap estimació", i ha recordat les "males decisions" preses en àmbits del seu passat laboral, com ara ser un dels impulsors del tancament de diverses divisions de trànsit.